MadridEl Tribunal Constitucional (TC) celebra aquesta pròxima setmana un ple en què decidirà sobre l’admissió a tràmit del recurs d’empara de Carles Puigdemont contra la no aplicació de l’amnistia per part del magistrat del Tribunal Suprem, Pablo Llarena. En la petició, el líder de Junts hi inclou que, com a mesura cautelar, el TC ordeni al jutge aixecar l’ordre de detenció en sòl espanyol que encara hi ha vigent.
Als passadissos judicials es dona pràcticament per fet que els magistrats de l’òrgan de garanties no accediran a aquesta sol·licitud perquè implicaria avançar una resolució sobre el fons de l’assumpte. També s’anticipa que el Constitucional vol esperar abans de dictar sentència a les recomanacions que faci el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre l’aplicació de la llei d’amnistia al delicte de malversació, en resposta a les qüestions prejudicials que van elevar el Tribunal de Comptes i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. S’espera que l’advocat general del TJUE es pronunciï en les pròximes setmanes i que el dictamen final arribi durant la tardor.
És important el que digui el tribunal de Luxemburg perquè pot guiar tant al TC –està tan qüestionat per la dreta que si acompanya el seu aval a Puigdemont d’una sentència favorable del TJUE guanyarà en legitimitat– com al Suprem. Les fonts de l’alt tribunal més refractàries a amnistiar Puigdemont alerten que el mateix tribunal haurà d’interpretar el que digui el TJUE, i auguren que les conclusions de Luxemburg poden no ser nítides i clarividents. És a dir, que hi podria haver una mena de desobediència del Suprem al TJUE. Altres fonts creuen que un hipotètic pronunciament del TC i del TJUE partidari de l’amnistia no deixarà més remei a Llarena que aixecar l’ordre de detenció contra l’expresident català i facilitar el seu retorn.
Serà llavors el moment de la fotografia Sánchez-Puigdemont a la Moncloa? El govern espanyol no especula amb la data ni el lloc, a l’espera dels esdeveniments judicials. Desapareixeran els incentius de Junts per donar suport al govern de l’Estat? La dimissió de Jaume Giró, una de les veus pragmàtiques del partit, pot donar pistes. Per si de cas, Sánchez ja ha avisat que continuarà governant encara que no pugui aprovar els pressupostos.
Aquesta setmana hi ha hagut dues festes al Tribunal Suprem. Divendres l’acte d’obertura de l’any judicial amb Felip VI, i dos dies abans la presa de possessió dels presidents de la sala segona i la sala tercera del Suprem, Andrés Martínez Arrieta i Pablo Lucas, respectivament. El còctel va ser molt més generós dimecres i, fins i tot, hi havia opció vegana i sense gluten.
Dimecres el president valencià, Carlos Mazón, va demanar –en castellà– la dimissió del ministre d’Exteriors per reclamar l’oficialitat del català a Europa i no del valencià. És sabut que el PP rebutja la unitat de la llengua... o no tothom? L’eurodiputat Esteban González Pons, que parla valencià, va fer saber a l’abat de Montserrat que volia agrair-li, en català, la seva visita dimarts a Brussel·les.