Puigdemont es quedarà?

BarcelonaQuan Carles Puigdemont va fer un pas endavant per ser candidat de Junts, va assegurar que si no aconseguia ser president no seria cap de l'oposició al Parlament. Amb el resultat a la mà, té molt difícil –impossible segons el PSOE i el PSC– tornar al capdavant de la Generalitat, però l'escenari de deixar la política de manera immediata no està sobre la taula. "El veig més per quedar-se que per marxar", assegura un membre de la direcció de Junts, mentre que un altre diputat, present a la reunió d'aquesta setmana de Puigdemont amb el nou grup parlamentari, coincideix en el mateix. Explica, com a símptoma, que va parlar tota l'estona en primera persona del plural sobre què faria Junts a partir d'ara. I no només això, sinó que ha agafat les regnes de la negociació, tal com va fer amb el PSOE per negociar la investidura de Pedro Sánchez, per "refer els ponts" amb Esquerra.

Puigdemont creu que ha de portar fins al final una eventual possibilitat de ser investit. Encara que Pedro Sánchez ja hagi tancat la porta a pressionar el PSC perquè s'abstingui. En la reunió d'aquesta setmana amb el grup parlamentari només va preveure aquesta possibilitat fins que, si s'escau, el Parlament investeixi Salvador Illa. És a dir, ningú li va preguntar a Puigdemont si es mantindria al capdavant del partit si no li sortia bé la seva investidura. Per tant, en les pròximes setmanes i mesos, Junts pressionarà Esquerra per evitar que s'aliï amb els socialistes –amb les crides a la unitat de l'independentisme–, però també el PSOE, que depèn dels juntaires per aprovar els pressupostos de l'any que ve a l'Estat. De fet, fins que no s'esclareixi si hi ha o no noves eleccions, l'expresident es quedarà: ja va deixar clar que si hi havia repetició electoral ell seria qui encapçalaria de nou la candidatura als comicis.

D'aquesta manera, el partit guanya temps. Si Junts sortís d'aquest supòsit, hauria d'encetar un meló intern que no vol obrir: una eventual successió de Puigdemont. I és que a hores d'ara ja apareixen veus que demanen que l'expresident no es retiri de la primera línia encara que Illa sigui president. "Va dir que no seria a l'oposició al Parlament, no que es retirés de la política", assegura un alt dirigent de Junts, una manera d'apuntar que podria quedar-se per dirigir el partit. No només en la política a Catalunya, sinó també a Madrid, on Junts vol mantenir l'espai de negociació amb el PSOE que té establert a Suïssa amb un mediador internacional. Seria l'espai més visible que tindria el partit si quedés fora del govern de Catalunya, on Junts intentaria treure més competències per a la Generalitat malgrat que les majories al Parlament hagin canviat i ja no hi hagi majoria, entre altres coses, per al referèndum.

Fonts de Junts es reafirmen en el fet que Puigdemont no està en les mateixes circumstàncies que Pere Aragonès, d'Esquerra, que ha decidit que deixarà la primera línia política després de la patacada del 12-M. Ni tampoc d'Oriol Junqueras, a qui una part del partit li demana un pas enrere mentre ell vol tornar a renovar el seu lideratge al novembre. "Puigdemont ha sortit reforçat", diuen, afegint que és l'únic líder de l'independentisme que ha resistit: "Ha sumat suports", es refermen, remarcant que ho ha fet en un context de desmobilització generalitzada de l'independentisme.

Ara bé, no totes les veus dins de Junts són optimistes davant del panorama que li queda al partit. Per començar, hi ha una part de l'executiva de la formació –la direcció més àmplia– que se sent apartada de les decisions, una sensació que pot créixer si es tornen a bunqueritzar com va passar amb la investidura de Madrid. De fet, dilluns a la tarda, quan es va reunir l'executiva per analitzar els resultats de les eleccions, Puigdemont no es va connectar a la reunió. Al matí, l'expresident ja havia fixat la posició del partit i anunciat que volia tirar endavant la seva investidura.

La "preocupació" també s'estén en alguns xats interns de la formació i també entre els càrrecs locals per si hi ha un tripartit i Junts se situa fora del Govern. Al territori ja hi va haver malestar després de les eleccions municipals perquè els juntaires –per no pactar amb el PSC mentre ERC sí que ho feia– es van quedar al marge de totes les diputacions menys la de Girona. Una situació d'intempèrie institucional que es pot agreujar si Junts comença una travessa pel desert a l'oposició de la Generalitat. ¿Aguantaria Puigdemont en aquesta situació el lideratge del partit? No tothom ho té clar, i menys tenint en compte que l'expresident sempre ha evitat responsabilitats orgàniques. Ara, de fet, és militant de base.

El retorn a partir del 25 de juny

Ara bé, més enllà dels 35 diputats al Parlament, Puigdemont té a les seves mans una variable que pot sacsejar les negociacions que entauli Salvador Illa (PSC) amb Esquerra i els comuns. L'expresident s'ha compromès a tornar en el primer debat d'investidura a la cambra –tingui opcions de ser investit o no–, a partir del 25 de juny, la data límit perquè la presidència del Parlament nomeni un candidat. Per tant, al voltant d'aquestes dates hauria de ser present al Principat, amb el dubte de si seria detingut –i tancat a la presó– o no per la interpretació que el Tribunal Suprem faci de la llei d'amnistia. En funció de quin sigui l'escenari, l'impacte en les negociacions entre el PSC i Esquerra o entre Esquerra i Junts pot ser molt diferent. Per exemple, no és el mateix per a les bases dels republicans, que tindran l'última paraula, decidir sobre la investidura d'Illa en un context de presó o no de Puigdemont.