Els recels dels funcionaris amb la gran reforma de l'administració del Govern

BarcelonaS'acosten grans canvis a l'administració de la Generalitat. Amb les 50 propostes del grup d'experts de la Cetra al damunt de la taula, el Govern encara ara la redacció de les lleis que han de donar forma a la transformació del sector públic en els anys vinents. Els canvis inclouen des de la simplificació dels tràmits administratius fins a la incorporació de la IA, passant per canvis en les oposicions i la fi dels nomenaments a dit dels directius públics amb la introducció del concurs com a mètode de selecció i el seu blindatge davant cessaments a discreció. Però, què en pensen els representants dels treballadors del sector públic?

Consultats per l'ARA, representants de CCOO, UGT, IAC-Catac i la Intersindical coincideixen en la necessitat de la reforma, però recelen d'alguns punts. Una petició majoritària és que es tingui en compte l'impacte d'aquestes reformes en la plantilla de la Generalitat —que, amb 299.336 treballadors, és l'ocupador més gran de Catalunya— per evitar un daltabaix organitzatiu o agreujar els problemes de desfasament entre les funcions que fan els treballadors i les que els corresponen sobre el paper. A més, els sindicats esperen que la gran reforma no faci que les reivindicacions pendents es quedin al calaix: per exemple, la rebaixa de la jornada laboral a 35 hores. Fonts del Govern no s'hi tanquen, però alerten que això s'ha d'abordar en una "negociació general que inclogui més aspectes laborals i econòmics". Les mateixes fonts desvinculen la reforma de l'administració de l'ampliació de la plantilla, argumentant que "no hi ha cap correlació" entre una cosa i l'altra.

En tot cas, el Govern ha de conjugar aquesta reforma amb la jubilació de quasi un quart del funcionariat de la Generalitat abans del 2030. El secretari de polítiques públiques de CCOO de Catalunya, Manuel Fages, demana un pla estratègic per fer-hi front, i alerta que, per molta simplificació administrativa que es pretengui, cal més gent treballant a les oficines per garantir un bon servei. Amb la vista posada al relleu generacional, l'executiu ha obert un programa per despertar noves vocacions entre els joves, en col·laboració amb les universitats, i convoca beques per a joves de fins a 30 anys per als cossos de nivell superior. Una mesura a la qual la secretària general de IAC-Catac, Assumpta Barbens, hi veu alguns problemes: lamenta que deixa de banda les places inferiors i les persones de més edat que, precisament, tenen més dificultats per ser contractades pel sector privat.

Barbens insta el Govern a arremangar-se per parlar de salaris. Lamenta que hagi calat la idea que els funcionaris tenen bons sous i unes condicions envejables, quan també dins dels treballadors públics hi ha qui tot just frega l'SMI: és el cas, per exemple, dels bidells a les escoles, sobretot els interins, sense antiguitat. Com a exemple, assenyala que els increments de Mossos anunciats pel Govern —de fins a 13.500 en vuit anys— han d'anar acompanyats de reforços administratius: "Qui gestiona les seves nòmines? Qui compra els uniformes?".

La dependència del marc espanyol

Ara que el Parlament ja ha validat l'eliminació de la cita prèvia obligatòria i el dret a l'error, la pròxima parada legislativa de la reforma és la nova llei d'ocupació pública, prevista per al 2026. Pot incidir en elements com la selecció del funcionariat o l'estabilitat de les plantilles, però no en d'altres, que venen condicionats pel marc estatal, l'Estatut Bàsic de l’Empleat Públic. Per això els increments salarials dels funcionaris catalans també depenen d'allò que es decideix a Madrid, com s'ha posat de manifest aquesta setmana amb el pacte entre els sindicats espanyols i l'Estat per una pujada del sou de l'11% fins al 2028. Des de la UGT de Catalunya, el secretari general de funció pública, José Luis Fernández, recalca la importància d'aquest acord per posar fi a l'anomenada taxa de reposició —que limita les places que es poden obrir cada any— i per caminar cap a la jornada de 35 hores. De la llei catalana d'ocupació pública en destaca l'esforç que fa de "transparència", tot i que veu marge de millora en alguns aspectes, com ara la representació dels sindicats de classe al Consell Català de la Funció Pública o la creació d'un òrgan de solució extrajudicial de conflictes, ara inexistent.

En canvi, l'encadenament del funcionariat català al marc estatal és la principal queixa de la Intersindical amb la llei d'ocupació pública del Govern, en la qual troben a faltar mencions a les condicions laborals. D'altra banda, el seu secretari de negociació col·lectiva, Marc Alegre, recela del desig del departament de Presidència d'anar a fitxar alts càrrecs al sector privat, a través de la nova llei del directiu públic en tràmit. "Es fa difícil de creure que, entre 300.000 treballadors, calgui anar a buscar fora", apunta. En la mateixa línia, Fages avisa: "Si es vol anar cap a un contracte d'alta direcció, hi estarem en contra".

Els sindicats estan d'acord amb la idea de despolititzar la direcció pública de l'administració catalana. Tanmateix, alerten que això ja s'hauria pogut fer amb nomenaments no basats en el carnet, i estaran amatents a la tramitació parlamentària. Fonts de Presidència aclareixen que, entre els canvis que vol introduir la llei, no hi figura prescindir del requisit que els subdirectors generals siguin funcionaris —només se'ls equipararà als directius, però sense eliminar aquesta condició essencial en aquest estament, de lliure designació.

En tot cas, i per bé que el govern Illa ha fet gala de voler "posar les piles" a l'administració, diverses fonts sindicals asseguren que no hi ha hagut canvis significatius en la relació amb l'equip de Funció Pública —que és el mateix que va deixar l'executiu anterior–. L'única polèmica que va protagonitzar la secretària del ram, Alícia Corral, va ser amb l'eliminació del teletreball per als alts càrrecs de la Generalitat, seguint ordres del conseller de la Presidència, Albert Dalmau. Una mesura que, no obstant, s'ha quedat aquí. No hi ha al damunt de la taula cap iniciativa per estendre aquesta limitació més avall en l'estructura administrativa.