El rei Felip VI reivindica des de l'Hospitalet la immigració davant "els sectarismes"
El monarca aterra a Catalunya per commemorar el centenari de la concessió del títol de ciutat
L'Hospitalet de LlobregatLa gestió de la immigració està centrant la política catalana i l'espanyola, en un debat condicionat per l'auge de l'extrema dreta d'Aliança Catalana i Vox. El rei d'Espanya també hi vol dir la seva, des del seu paper institucional i d’aparent àrbitre que vol exercir després de prendre partit al llarg del Procés. Felip VI ha aterrat aquest dilluns a Catalunya per commemorar el centenari de la concessió del títol de ciutat a l’Hospitalet de Llobregat, i des d’aquí ha volgut reivindicar les passades onades migratòries de la resta de l’Estat en ple franquisme, així com les més recents procedents de l’Àfrica i l'Amèrica Llatina, arremetent contra el "sectarisme". Un centenar de manifestants de l’ANC i contraris a la monarquia han protestat contra la visita, mentre que un centenar i escaig de monàrquics han participat en la benvinguda i salutacions controlades al mil·límetre.
Acompanyat en tots els passos pel president de la Generalitat, Salvador Illa, que ha dut una corbata de color verd caqui –emprada històricament pels monàrquics per les sigles en castellà de V.E.R.D.E., que vol dir "visca el rei d’Espanya"–, el cap de l'Estat ha lloat les persones "que van venir a viure a l’Hospitalet en les dècades centrals del segle XX" amb vides "entregades a la feina" i "totes les que hi han anat arribant més tard". Des del Mercat de la Florida, on s’alberga el Florida 6.0, centre d’innovació, ha fet una lloança de "la diversitat" que es troba a les ciutats, que ha admès que "no sempre és fàcil de gestionar". El monarca ho considera "un mirall del temps que vivim", que veu "divers i complex", però ha demanat "grans dosis de diàleg". Per això, ha recalcat que "els apriorismes i els sectarismes són mals consellers", per acabar etzibant que "les solucions simples no solen ser duradores ni solidàries".
La intervenció de Felip VI ha tingut una breu part en català, i s’ha encallat en múltiples paraules, cosa que contrasta amb la fluïdesa que ha exhibit en altres ocasions. Sí que ha recordat la concessió del seu besavi, el rei Alfons XIII, que el 1925 va lliurar el títol de ciutat pel gran creixement que experimentava la llavors vila. Alfons XIII és recordat per aquest gest, però també per la seva aposta pel dictador Miguel Primo de Rivera i per haver fugit amb la cua entre les cames per la proclamació de la República el 1931. En la data de la concessió de ciutat, l’Hospitalet ja fregava els 30.000 habitants, esperonats per l’arribada de murcians i d’altres regions, que contrasta amb els 12.000 ciutadans del 1920 o els gairebé 5.000 del 1900. Avui dia hi ha 280.000 habitants, dels quals un terç són nascuts a l’estranger.
Del "visca el rei" al "Catalunya no té rei"
L’alcalde de la ciutat, David Quirós, també ha estat l’encarregat de la recepció, amb la presència dels predecessors, Núria Marín i Celestino Corbacho. Quirós, amb corbata vermella i calçat esportiu, ha estat l’amfitrió, però el protagonista ha estat un rei que ha deixat Illa en segon terme. Els monàrquics volien saludar el rei, no pas el president. Entre els convidats al discurs i còctel final també s’hi ha pogut veure el president de Pimec, Antoni Cañete, i el jugador de l’Espanyol Omar El Hilali, hospitalenc d’origen marroquí.
El crit dels antimonàrquics de "Catalunya no té rei" contrastava amb una normalitat institucional que Illa ha volgut impregnar des del primer minut de la legislatura. Això, però, no ha impedit que hi hagués mala maror entre els concentrats i la policia. La casa reial no ha pogut evitar la tensió exterior que ha vist en totes les visites a Catalunya, tot i que amb un declivi pronunciat respecte a l'etapa del Procés. Aquest any l'Hospitalet ha estat visitada dues vegades per la gràcia del rei.