Els rivals de Sílvia Orriols a Ripoll pleguen veles

BarcelonaAra fa unes setmanes, la portaveu d'ERC a Ripoll, Chantal Pérez, anunciava que feia un pas al costat i que no repetirà com a cap de llista a les pròximes eleccions. Tampoc serà a cap dels primers llocs de la candidatura i tancarà la seva etapa al consistori, que es va iniciar el 2019 com a número 2. Pérez, que seguirà com a regidora fins a final del mandat, va apel·lar a la necessitat de regenerar els lideratges dels partits a la capital del Ripollès.

En la seva carta de comiat a les xarxes socials, la dirigent republicana va demanar que el futur candidat "no estigui vinculat a tot el que ha passat aquests últims anys, per tal de reiniciar sinergies". Les ferides obertes pel fracàs a l'hora d'evitar que la líder d'Aliança Catalana, Sílvia Orriols, aconseguís la vara d'alcaldessa, i després la mantingués, encara cuegen. Tant és així que Junts i la CUP, les altres dues forces independentistes del consistori, també canviaran el seu alcaldable. Aquestes dues formacions, però, ja van veure com els seus candidats, la juntaire Manoli Vega i el cupaire Dani Vilaseca, que també s'estrenaven, renunciaven a mig mandat.

El fet que la política ripollesa hagi adquirit una rellevància nacional, amb una sobreexposició mediàtica dels seus regidors, i els desacords entre la mateixa oposició han conduït Pérez a prendre una decisió que ja feia un parell de mesos que tenia coll avall. Després de les eleccions, ella havia de ser l'alcaldessa, però a l'últim moment, Junts es va despenjar de l'acord que els republicans ja havien subscrit amb el PSC i la CUP, i va proposar la seva cap de llista, Manoli Vega, com a alcaldable.

La manca d’entesa entre aquests quatre partits va fer que Orriols assolís l'alcaldia amb majoria simple, cosa que va facilitar que un any més tard, gràcies al protagonisme que va anar adquirint, irrompés al Parlament. I és que pocs dubten que sense l'alcaldia, Orriols ho hauria tingut més complicat per desembarcar a la cambra catalana. Tot plegat ha provocat un sisme a la política local ripollesa amb la sortida de diferents regidors i la renúncia a seguir presentant batalla dels seus caps de cartell.

Cinc regidors ja han plegat

Pérez no deixa de ser l'última víctima d'un mandat convuls que s'ha cobrat ja la baixa de cinc regidors més: els tres càrrecs electes de Junts, el cap de llista de la CUP i el número 2 d'Esquerra, Roger Bosch, aquest últim per motius personals. La fragilitat de l'oposició contrasta amb la fortalesa de l'equip de govern d'Aliança Catalana, on no ha plegat cap dels seus sis edils.

El primer a marxar va ser el juntaire Josep Isern, que va plegar al gener i va ser substituït per Ferran Raigon, que amb només 24 anys serà probablement el candidat de Junts als pròxims comicis. Ell va ser l'encarregat d'anunciar ara fa un any que Junts es despenjava de la moció de censura contra Orriols, després que l'alcaldessa se sotmetés a una qüestió de confiança per la impossibilitat d'aprovar els comptes. Aquella controvertida decisió, que es va fer a instàncies de la direcció nacional de Junts, sorprenentment no la va fer pública ni la líder del grup, Montsina Llimós, ni la portaveu i alcaldable en les negociacions, Maria Soldevila, sinó el mateix Raigon, amb la voluntat de promocionar-lo de cara a les pròximes municipals.

Abans del segon intent de descavalcar Orriols del consistori, ja havien plegat el republicà Roger Bosch, el juliol del 2024, i Manoli Vega, el setembre del mateix any. Un any més tard marxava l’única regidora electa que quedava de Junts, Maria Soldevila, que actuava com a portaveu. Soldevila hauria estat alcaldessa en cas que la moció de censura que tota l'oposició preparava no hagués estat avortada per l’executiva nacional del partit. "Ripoll és un poble polaritzat; tot el dia es parla de política, i aquesta situació desgasta, més enllà de si tiren endavant o no mocions de censura", destaquen fonts de Junts. L'assenyalament per part d'Orriols dels regidors de l'oposició també està al darrere de la seva sortida: "L'alcaldessa et crucifica a les xarxes i quedes a la intempèrie, i al final es fa molt complicat aguantar aquesta pressió", admeten les mateixes fonts.

El que va ser candidat de la CUP, Dani Vilaseca, va fer un pas al costat ara fa un any just després del fracàs de les negociacions per a la moció de censura. "Em vaig sentir responsable de no poder arribar a un acord per fer un govern alternatiu al principi del mandat i després amb la moció, i quan se'n va anar tot en orris, vaig creure que calia fer autocrítica perquè va ser un daltabaix". El fet que Ripoll hagi estat un laboratori de l'extrema dreta també ha pesat en la seva decisió: "Tot suma, també el desgast que implica ser a primera línia. A Ripoll la política s'ha sobredimensionat i ens hem convertit en focus mediàtic".

Els altres partits, sense definir els seus candidats

PSC i Som-hi Ripoll, la formació independent que va néixer d'una escissió de Junts, encara no han acordat si mantindran el seu alcaldable. Joaquim Colomer, regidor d'aquesta darrera formació, deixa clar que es tornaran a presentar després d'assolir un regidor, però no confirma si serà ell qui torni a liderar la candidatura. El cap de llista socialista, Enric Pérez, també deixa en mans de l'agrupació local la tria del candidat, malgrat que remarca que es veu "amb força i energia" per continuar. Regidor des del 2003, amb un parèntesi del 2015 al 2019 i sent el més veterà del consistori, no té cap dubte que aquest ha estat el mandat més dur "amb diferència". "La política ripollesa havia estat més de gestió, però Aliança Catalana ha crispat els plens amb populisme, traspassant totes les línies vermelles i mossegant la mà a tothom que l'hi ha allargat", denuncia. Les divergències entre l'oposició en els dos processos de negociació per evitar que governés també han contribuït al desgast dels regidors. "Les negociacions i mocions de censura fallides han generat frustració perquè no han arribat a bon port". Ara caldrà veure si amb nous dirigents al capdavant els partits són capaços de posar-se d'acord si Aliança Catalana no obté la majoria absoluta.