El govern espanyol topa amb la Generalitat i assegura ara que no assumeix l'ordinalitat

Madrid / BarcelonaLa Moncloa no assumeix el principi d'ordinalitat per al nou model de finançament de Catalunya. Si ahir ja va quedar en l'aire perquè no s'hi feia referència a l'acord de la Comissió Bilateral Generalitat-Estat –quedava recollit com una petició de Catalunya en el preàmbul del document firmat pels dos executius–, aquest dimarts s'ha acabat de confirmar: fonts del govern espanyol asseguren que es tracta d'un plantejament que només fa la Generalitat i que ara per ara no està assumit com un principi que regirà el futur model de finançament. Un posicionament que no només suposa una esmena al contingut del pacte d'investidura de Salvador Illa entre el PSC i Esquerra –en què sí que s'establia aquest pilar per al nou sistema–, sinó també un xoc entre els dos governs socialistes. L'ordinalitat és una de les qüestions que ha defensat reiteradament el president de la Generalitat, Salvador Illa.

Per a la Moncloa, però, això no es pot decidir de forma bilateral amb Catalunya, sinó que la incorporació de l'ordinalitat és una qüestió que ha de negociar-se al Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF), en el marc de la reforma del conjunt del sistema de finançament autonòmic. En roda de premsa aquest dimarts després del consell de ministres, la portaveu del govern espanyol, Pilar Alegría, només ha esmentat tres principis recollits al pacte. "Suficiència financera, solidaritat i corresponsabilitat fiscal", s'ha limitat a exposar, obviant l'ordinalitat.

En canvi, la consellera d'Economia, Alícia Romero, en una entrevista a Catalunya Ràdio va exigir: "L'ordinalitat és una condició necessària. No aprovarem un model que no respecti el principi". Hi ha insistit la portaveu del Govern i consellera de Territori, Sílvia Paneque, que ha contradit el govern espanyol i ha assegurat que el principi d'ordinalitat queda "garantit i recollit" en l'acord que va sortir de la Comissió Bilateral Generalitat-Estat, malgrat que tan sols aparegui en el preàmbul i com una de les peticions que fa Catalunya, sense que el govern espanyol s'ho faci seu. "Queda totalment protegit i determinat", ha afegit Paneque en la roda de premsa posterior al consell executiu, informa Mireia Esteve.

L'ordinalitat era una de les qüestions que havia estat en joc en els últims dies. De fet, havia tensionat les converses amb els republicans, que exigien que formés part de l'acord entre els dos executius. Finalment havia de quedar recollit en el pacte, però segons algunes fonts, va acabar saltant a última hora a petició del govern espanyol, un extrem que l'executiu català desmenteix.

Negociació multilateral

Encara no hi ha una data concreta per a un CPFF que abordi aquest afer, que en tot cas el govern espanyol ja deixa per a després de l'estiu. Amb tot, la portaveu del Govern ha admès que aquesta qüestió s'haurà d'abordar amb la resta: "És necessari el treball amb la resta de comunitats autònomes per ajustar l'ordinalitat", ha dit. Alegría, per la seva banda i davant les crítiques del PP i també de presidents autonòmics del PSOE, ha subratllat que "no hi haurà cap privilegi de cap territori sobre cap altre" i ha dit que cal abordar la qüestió del finançament amb "calma" i "serietat".

Els independentistes no avalen el model

Més enllà de la resta de comunitats autònomes, perquè el nou finançament per a Catalunya vegi la llum haurà de fer un camí legislatiu en el qual caldran unes majories que ara no hi són i que inclouen l'independentisme. Ara bé, Romero s'ha mostrat convençuda que ERC donarà suport al resultat final i que Junts podrà seguir el mateix camí "a mesura que es vagi concretant". Els republicans han insistit que encara falten "moltes concrecions" i han advertit que l'ordinalitat "és innegociable", en paraules del seu portaveu, Isaac Albert, a Catalunya Ràdio.

A diferència d'ERC, Junts fa una oposició frontal i ha titllat l'acord d'ahir "d'aixecada de camisa en tota regla". Ho ha expressat Jordi Turull a Els matins de TV3, en què ha assegurat que l'acord "no arregla res del que es volia canviar". Per aquest motiu, Turull ha avisat que Junts "no hi pot votar" a favor i ha fet una crida a aprofitar els vots independentistes –tant de Junts com d'ERC– al Congrés dels Diputats per arribar a un acord "com cal". Per a Junts això hauria d'implicar "sortir de la Lofca", és a dir, el règim comú del finançament de totes les autonomies excepte el País Basc i Navarra. En un missatge a X Carles Puigdemont també ha deixat clar aquest rebuig a l'acord d'ahir. Segons el líder juntaire, el "cafè per a tothom" vol dir "marro per als catalans".

Sense dates concretes

Per la seva banda, en una roda de premsa al Parlament, la diputada de la CUP Pilar Castillejo ha criticat la falta de “concreció i terminis” de l’acord per al nou finançament, que no veuen singular, i ha posat en el punt de mira ERC pel fet que es rebaixi el que havia pactat amb els socialistes. Els republicans no han volgut parlar de terminis i accepten que l'Agència Tributària de Catalunya "s'ha de dimensionar i tenir mecanismes" que ara no té i que això "no es fa d'un dia per l'altre". En aquest sentit, el Govern ja ha descartat que Catalunya no podrà recaptar l'IRPF l'any 2026, tal com havien posat per escrit republicans i socialistes en l'acord d'investidura de Salvador Illa.

De fet, l'acord signat ahir també deixa en l'aire aquesta qüestió i no hi posa cap data. A banda del pacte, el Govern s'havia compromès a fer públic l'informe elaborat per experts sobre finançament. Romero ha aclarit en declaracions a TV3 que serà entre el setembre i l'octubre quan l'executiu tindrà aquests "càlculs i escenaris". A l'altra banda de l'espectre polític, tant el PP català com veus populars de la resta de l'Estat han insistit a atacar un pacte que preveuen portar als tribunals.