Ayuso barreja el finançament amb la prostitució: "Avui els independentistes són els proxenetes del president. Ell posa el llit i els espanyols paguen"
Madrid, Extremadura i Castella i Lleó avancen que acudiran als tribunals, i Andalusia i l'Aragó també ho estudien
MadridTal com van fer contra la llei d'amnistia, algunes de les comunitats autònomes governades pel PP ja han avançat que també plantaran batalla judicial contra el nou finançament català. Una d'aquestes és Madrid. "Pedro Sánchez dona la clau de la caixa de tots els espanyols als independentistes", ha denunciat la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, que ha advertit que "lluitarà totes les batalles" contra aquest acord. La presidenta madrilenya ha titllat el pacte entre l'Estat i la Generalitat de "sentència de mort a Espanya" i ha avançat que, quan hi hagi un text definitiu, la Comunitat de Madrid el portarà a l'Audiència Nacional i també el recorrerà davant el Tribunal Constitucional. No és l'única autonomia governada pel PP que farà el pas, ja que Extremadura i Castella i Lleó també han anunciat un recurs i l'Aragó i Andalusia han dit que ho estudien.
"No descartem cap de les vies que ens permeten el nostre ordenament jurídic i la nostra capacitat política", ha advertit aquest dilluns el portaveu popular, Borja Sémper, en una roda de premsa a Génova en la qual ha rebutjat que la reforma es pacti de forma bilateral entre l'Estat i la Generalitat. Fa mesos que el PP i els seus executius autonòmics reclamen que aquest afer s'ha d'abordar conjuntament al Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF), que, de fet, el govern espanyol ha dit que té la intenció de convocar després de l'estiu. Al PP no li val que posteriorment es pugui estendre la mateixa fórmula a la resta de territoris, i les seves comunitats volen negociar multilateralment una reforma general del sistema de finançament. "Els recursos de tots no poden ser repartits per una minoria. Els diners dels espanyols no hi són per finançar el temps al govern de cap president", ha reblat el líder popular, Alberto Núñez Feijóo, en un acte aquest dilluns al vespre.
Davant de l'acord Estat-Generalitat, Ayuso, que ha estat sempre la més bel·ligerant contra el finançament singular, ha convocat una roda de premsa monogràfica sobre la qüestió. La presidenta madrilenya ha afirmat que el president del govern espanyol "regala gairebé 25.000 milions d'euros a l'independentisme català per continuar finançant la corrupció d'aquesta comunitat autònoma" i ha advertit que no es quedarà aquí, ja que "aspira a 57.000 milions d'euros". "No són socis ni còmplices. Han pujat de categoria. Avui els independentistes són els proxenetes del president. Ell posa el llit i els espanyols paguen", ha dit, fent servir un llenguatge relacionat amb la prostitució perquè, segons Ayuso, "a la Moncloa l'entenen com a cap altre lloc", pels suposats negocis del sogre de Sánchez amb els quals el PP ataca el líder socialista des de la setmana passada.
Ayuso ha reivindicat "l'autonomia fiscal" de Madrid i ha recriminat als independentistes que pretenguin impedir-li rebaixar impostos quan, amb aquest acord, Catalunya "té plena autonomia". "No volem per a Madrid l'espoli al qual l'esquerra i els independentistes sotmeten Catalunya, que ha portat a la decadència la que era la regió més pròspera d'Espanya. És dur els mals de la política catalana a tot Espanya", ha afirmat. Ayuso ha vaticinat que el següent pas serà el referèndum d'autodeterminació. Unes hores abans ha estat el líder de Vox qui ha fet el mateix vaticini. Segons Santiago Abascal, mentre la "màfia" de Sánchez continuï governant amb els independentistes "xantatgistes", es pot "veure qualsevol cosa, fins i tot un referèndum de secessió de Catalunya".
Més comunitats del PP
Per la seva banda, la presidenta extremenya, María Guardiola, ha titllat el pacte de "saqueig" i ha denunciat que el govern de Sánchez "trenca la igualtat, la solidaritat i l'equilibri entre regions". Segons Guardiola, la seva comunitat perdria al voltant de 200 milions d'euros cada any per la reforma i ha exigit una "proposta rigorosa del sistema de finançament" de totes les comunitats. "No pot ser que les urgències polítiques de Sánchez siguin les que hipotequin el futur del nostre país", ha dit. El càlcul d'Ayuso és que el nou finançament català costarà "més de 2.000 euros extraordinaris a cada madrileny", i la presidenta madrilenya ha explicat que les comunitats populars es coordinaran entre elles per aturar aquesta "atrocitat", malgrat que, si es respectés l'ordinalitat, la Comunitat de Madrid, com Catalunya, també hi sortiria guanyant.
El president de Castella i Lleó, Alfonso Fernández Mañueco, també ha advertit que anirà als tribunals, i Andalusia i l'Aragó també han anunciat que estudien recórrer a la via judicial contra el nou finançament català. En el cas de l'Aragó, l'executiu de Jorge Azcón ha avançat que prepara mesures judicials i parlamentàries. Més enllà d'un possible recurs als tribunals, el president aragonès ha fet una crida a "una rebel·lió cívica". "Farem tot el que estigui al nostre abast perquè no es trenquin la igualtat i la solidaritat a Espanya", ha dit. L'executiu andalús ha advertit que plantarà "batalla política, social i jurídica". Això inclou un possible recurs d'inconstitucionalitat. "Assistim a un abans i un després en la concepció d'Espanya com a país", ha denunciat el president andalús, Juanma Moreno, que ha explicat que contactarà amb els presidents de comunitats socialistes perquè facin pinya contra l'acord.
Crítiques al PSOE
Les dues comunitats de règim comú governades pel PSOE no han anat tan lluny com el PP, però també han criticat l'acord. "Que no ens prenguin per ximples", ha reaccionat el president de Castella-la Manxa, Emiliano García-Page, que ha posat en dubte que l'acord de finançament no trenqui la igualtat entre autonomies. El conseller d'Hisenda asturià, Guillermo Peláez, per la seva banda, ha reivindicat una negociació del finançament "entre totes". A més, el secretari general del PSOE d'Extremadura ha anunciat que demanarà que es convoqui d'urgència el Consell de Política Federal del partit després de mostrar-se "radicalment en contra" de l'acord.