Rumb a Andalusia: marxa la "dona amb més poder de la democràcia"

Madrid"Sempre li agrada recordar que és llicenciada en medicina". És un dels trets que recorda un exdiputat català al Congrés encarregat dels temes econòmics quan se li pregunta què destacaria de la vicepresidenta primera i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, ara que surt del govern de Pedro Sánchez. La veritat és que la trajectòria de Montero està marcada per la Sanitat. No només és metgessa de formació, sinó que els primers passos professionals els va fer com a gestora d'hospitals. Aquesta, de fet, va ser la seva porta d'entrada a la conselleria andalusa de Salut l'any 2002. I potser per això, Montero torna ara a la seva terra natal anunciant que si guanya les eleccions –és la candidata del PSOE–, una de les primeres mesures serà aprovar un pla per "salvar" la sanitat pública andalusa.

Però Pedro Sánchez va pescar Montero l'any 2018 no perquè dirigís el ministeri de Sanitat, sinó una de les carteres troncals de qualsevol executiu espanyol: Hisenda. El cas és que aleshores Montero era consellera del ram a Andalusia –governava Susana Díaz (PSOE)–. La candidata socialista va saber quadrar els comptes autonòmics malgrat els estralls de la crisi financera, però ho va fer, precisament, tocant els números del seu departament predilecte, Sanitat, cosa que li va suposar rebre fortes crítiques i mobilitzacions dels sectors afectats. Més enllà de la picada d'ullet amb el susanisme, Sánchez la va fitxar per fer el mateix: controlar el pressupost de l'Estat.

"Estic molt satisfeta [d'aquests vuit anys]", va afirmar Montero aquest dimecres des del Congrés, durant la seva última sessió de control al govern. La titular d'Hisenda ha destacat en reiterades ocasions la capacitat de fer-los sostenibles, sense que això hagi suposat sacrificar polítiques socials. "M'enduc moltes coses d'aquests anys", va reiterar Montero en declaracions als mitjans de comunicació. La socialista ha posat l'èmfasi en la capacitat de diàleg dins el govern (sobretot durant les etapes de coalició), però també fora, amb els diferents partits polítics. Això sí, no ha dubtat en recriminar la duresa del PP: "Espero que abandoni el to de bronca i deshumanització". "Marxo molt més sàvia", va reiterar.

També marxa havent aglutinat molt poder, com ha destacat ella mateixa. A més de ministra d'Hisenda, Sánchez la va nomenar portaveu, després vicepresidenta primera, i per tant número dos del govern, i entremig ha escalat posicions dins el PSOE. "Potser ha sigut, sens dubte, la dona amb més poder en el conjunt de la democràcia", ha definit Montero en tercera persona sobre ella mateixa. Unes paraules que li han costat, de nou, els dards de la dreta: "No és la dona amb més poder, sinó la més supèrbia de la democràcia [...] i la pitjor ministra d'Hisenda", li ha dedicat la portaveu del PP al Congrés, Ester Muñoz, aquest dimecres.

Quadrar els comptes públics

Malgrat les crisis sobrevingudes, començant per la pandèmia de la covid-19, el govern espanyol ha tancat el 2025 amb un dèficit d'un 2,5% del PIB, complint així amb el seu objectiu, però també amb les regles fiscals europees. Mentre el deute públic va tancar l'any al 100,8% del PIB, el nivell més baix des de l'any abans del coronavirus. Tanmateix, damunt la taula continuen reptes com el de lligar les xifres de la caixa de la Seguretat Social –la despesa en pensions continuarà a l'alça els pròxims anys–; reduir el deute públic en termes absoluts –també al desembre va registrar un màxim històric d'1,7 bilions d'euros– o acabar del tot amb els forats que té el sistema tributari espanyol i que acadèmics i fiscalistes han assenyalat en reiterades ocasions. Tot i que ha tirat endavant impostos extraordinaris a les energètiques, la banca i les grans fortunes, de moment la revolució fiscal es fa esperar.

Tot plegat és feina de la cartera que ha pilotat Montero. Per això hi ha qui parafraseja la famosa frase que un govern sempre és de coalició –encara que només el formi un partit– entre el ministeri d'Hisenda, que ha de controlar el pressupost, i la resta de ministeris, que demanen recursos. Durant aquests anys, Montero no només ha hagut de quadrar els números per lligar els vots dels partits polítics al Congrés, sinó que també ha hagut de negociar les exigències dels seus companys d'executiu. Amb Podem i després Sumar, per exemple, l'increment d'algunes prestacions, com ara les de criança, han suposat més d'un xoc.

Amb tot, Montero pot dir que ha aconseguit acontentar uns i altres en tres ocasions: des que Sánchez va arribar a la Moncloa el 2018 s'han aprovat pressupostos generals de l'Estat (PGE) el 2021, el 2022 i el 2023. Les pròrrogues pressupostàries han sigut, però, l'escenari habitual i Montero marxa sense haver presentat el projecte d'uns nous comptes per al 2026, tal com s'ha compromès Sánchez.

El finançament autonòmic, un sudoku impossible

Però aquesta no serà l'única carpeta sense resoldre que li queda a la ministra. Si Sánchez es va fixar en Montero també va ser per mirar d'encarrilar una reforma del finançament autonòmic. Per a la socialista no era una matèria desconeguda, sobretot perquè va ser Susana Díaz com a presidenta andalusa qui l'any 2018 va obrir el foc de la negociació amb l'aleshores president del govern espanyol, Mariano Rajoy (PP).

L'any 2021 va fer un primer intent amb la presentació d'un nou càlcul de població ajustada, un element clau del sistema de finançament a l'hora de repartir els recursos. No se'n va sortir i ho ha intentat de nou aquest 2026 empesa, això sí, per l'acord entre ERC i els socialistes per investir Salvador Illa. Més enllà de tenir en compte la "singularitat" de Catalunya, la proposta, que encara no ha arribat al Parlament, suposa en termes generals més recursos i pes de les comunitats en IRPF i IVA. Però Montero ha aconseguit acontentar els republicans a mitges: el pols perquè Catalunya recapti tot l'IRPF de moment l'ha guanyat ella.

Finalment, en aquestall in que confiava fer la socialista abans de tornar a Andalusia també hi havia la condonació d'una part del deute autonòmic vinculat al FLA, i que ara s'està tramitant al Congrés. La mesura també es va acordar amb ERC a canvi d'investir Pedro Sánchez. El govern espanyol sempre ha carregat contra el PP per rebutjar una proposta que, diu, beneficia també aquelles comunitats que presideix. Andalusia és el territori més ben parat en termes absoluts (se li perdonarien 18.791 milions), cosa que Montero no dubtarà en fer servir com a carta en la campanya electoral.