L''all in' de María Jesús Montero

MadridMaría Jesús Montero, vicepresidenta primera i ministra d’Hisenda, preveu fer un all in el primer trimestre del 2026. La número dos de Pedro Sánchez fa temps que es baralla amb tres cartes: la de la condonació del deute autonòmic, la del model de finançament singular i, per últim, la carta dels pressupostos generals de l’Estat. Si els seus càlculs surten, les tres cartes es posaran damunt la taula entre els mesos de febrer i març. Això suposaria que els tres temes, no poc espinosos, coincidirien a la vegada. Malgrat que l’expectació política –i també mediàtica– serà màxima, no li preocupa. "S'ha de fer", sintetitzen fonts d'Hisenda.

"Està acostumada a fregar la temeritat", revela un exdiputat català que hi va haver de negociar en més d'una ocasió, que afegeix que "per exasperació de qui hi ha de parlar, a vegades costa fer-la tornar al tema [encallat] i que no doni coses per acordades".

La incògnita és com, arribat el moment, jugarà les cartes, però també si serà ella l'encarregada del seu desenllaç tenint en compte que és la candidata del PSOE a Andalusia –tot i que Juanma Moreno (PP) encara no ha convocat eleccions, aquestes s'haurien de celebrar com a màxim al juny–. "Ja ho farà algú altre [si ella no hi és]", comenten fonts d’Hisenda, que treuen ferro al fet que no pugui enllestir la feina començada. La idea de Montero, però també de la Moncloa, és mantenir-se al ministeri fins que no es convoquin les eleccions.

Anem a pams. La primera carta, la de la condonació del deute autonòmic, arribarà al Congrés el mes de desembre, després d'aprovar-se en segona volta en un dels pròxims consells de ministres. Tenint en compte que el gener és inhàbil no es votaria fins al febrer. A Hisenda es mostren confiats que la mesura prosperarà amb els vots dels socis d'investidura, incloent-hi Junts, tot i el trencament. De fet, el govern espanyol sempre ha carregat contra el PP per rebutjar una proposta que, diuen, beneficia també aquelles comunitats on governa. Andalusia és el territori més ben parat en termes absoluts (se li perdonarien 18.791 milions), cosa que de cara a la campanya de les autonòmiques li pot jugar a favor a Montero en cas que Juanma Moreno descarti definitivament acceptar la condonació.

A Hisenda comparteixen una reflexió que fa uns dies fonts de l'Autoritat Fiscal (Airef) plantejaven en una trobada informativa: "La mesura suposa una millora per a la situació financera de les comunitats. [...] No sé quins arguments es poden donar per no acceptar la condonació del deute, sobretot les comunitats autònomes amb un nivell de deute alt. [...] Els criteris tècnics se'ns escapen, serien més aviat polítics", indicaven des d'aquest organisme.

Els revolts arribaran amb el model de finançament autonòmic, tal com s'ha fet evident en el Consell de Política Fiscal i Financera d'aquesta setmana en què la mateixa Montero va anunciar que presentarà una proposta entre febrer i març.

El més complicat per a Montero és trobar un equilibri entre ERC, amb qui està negociant el sistema, i les reivindicacions de la resta de territoris, la majoria en mans d'un PP que, d'entrada, esmena aquesta bilateralitat. De fet, veus republicanes a Madrid tenien coll avall que, tenint en compte les eleccions a Andalusia, Montero no arribaria a presentar una proposta que respectés l'acord que van firmar per investir Salvador Illa president de la Generalitat. Però el govern espanyol necessita que sigui així de cara a l'estabilitat del cap de l'executiu al Principat. Un element clau serà si finalment s'incorpora d'alguna manera l'ordinalitat. Ara, fonts d'Hisenda veuen factible l'encaix. En tot cas, Montero plantejarà un model que encara tardarà en fer els passos per ser aprovat definitivament.

Una "finestra oberta" per als pressupostos

Els pressupostos a l'Estat són la gran assignatura pendent de la legislatura. Els últims, de fet, són els del 2023, que continuen prorrogats. Des d'aleshores, però, se'ls hi han resistit, cosa que s'explica pels equilibris amb els socis d'investidura i, en particular, pels alts i baixos amb Junts. Tot i que no tenir-ne ha suposat aguantar els dards de la dreta, veure en directe una derrota d'uns comptes públics al Congrés no és un plat fàcil de digerir –ja no ho va ser el descarrilament dels objectius de dèficit i deute, el pas previ als comptes, l'any passat–. Per això, Montero havia deixat de remar amb força en aquesta direcció.

Aquest cop, però, el mandat de Pedro Sánchez és presentar-los. "Ella és un soldat. Tant fa si el context és més complicat", indiquen fonts d'Hisenda. La intenció de Montero és que arribin al consell de ministres al febrer. Després, el tràmit es pot accelerar si veu "una finestra oberta", com ara el retorn de Carles Puigdemont.

Tot i que aquest cop l'aprovació dels objectius de dèficit i deute al Congrés no està encara garantida, Montero ja prepara el terreny de joc, i no s'allunya del de la condonació del deute: es tracta dels pressupostos més expansius que s'han plantejat mai, amb un sostre de despesa rècord de més de 212.000 milions d'euros. "Són diners que no aniran a parar a serveis socials, ni a beques...", advertia Montero aquesta setmana des de la Moncloa. "Alguns [partits] pensen que poden tombar-ho sense justificar el perquè", afegia. I el mateix va plantejar dilluns, després del CPFF: "El nou model de finançament suposarà més recursos [diners] per a les comunitats". Montero haurà de veure si la promesa d'una pluja de milions compensa un all in d'aquest nivell.