Montero presentarà el nou model de finançament entre gener i febrer de l'any que ve

MadridEntre gener i febrer de l'any que ve. Aquest és el termini que ha fixat la vicepresidenta primera i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, per presentar el nou model de finançament autonòmic. Per primer cop, Montero s'ha mullat amb les dates i ho ha fet després d'un Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) en què ha desgranat les línies mestres del futur sistema. Un model que encara està negociant amb ERC i la Generalitat. És aquest, de fet, el motiu principal pel qual Montero ha endarrerit la convocatòria de la reunió del CPFF d'aquest dilluns.

"La meva idea és que el nou model [de finançament] entri en vigor l'any 2027", ha afirmat Montero en roda de premsa aquest dilluns, després del conclave amb els consellers del ram. Abans, però, caldrà aprovar-lo. El repte és acontentar els republicans i, alhora, el PP, que governa en el gruix de les comunitats autònomes de règim comú. De moment, els primers es mostren prudents, i els altres, molt crítics.

El PP rebutja la "bilateralitat"

D'entrada, els populars s'han tornat a mostrar bel·ligerants amb qualsevol proposta que impliqui un "tracte de favor" per al Principat. També amb la bilateralitat. "No assumirem que els independentistes negociïn el model [de finançament] que s'imposarà a la resta de territoris", ha advertit la consellera madrilenya, Rocío Albert, després del conclave.

Ara bé, els representants del PP, que tampoc neguen que cal reformar el model actual, pendent d'actualitzar-se des del 2014, han reconegut que Montero no ha donat detalls del projecte, de manera que les crítiques han estat, més aviat, per la "falta de claredat". "Es proposa fer una reforma que tingui en compte la multilateralitat i alhora la bilateralitat; la singularitat i la generalitat. No s'entén", ha dit el conseller de Múrcia, Luis Alberto Marín (PP).

Dins les files populars també es recela de la idea d'una reforma completa del model, tot i que algunes veus, com la de la consellera extremenya Elena Manzano, han reconegut que és un "pas endavant" respecte a l'intent de reforma del 2021, quan Montero només va plantejar tocar la pota de la població ajustada. Malgrat obrir la caixa dels trons que suposa el sistema de finançament, aquest dilluns els consellers del PP no han abandonat en bloc la reunió, a diferència del que van fer en l'últim CPFF –al mes de febrer–, quan es va discutir la condonació del deute per a les comunitats de règim comú i que naixia d'un acord previ amb Esquerra per a la investidura de Pedro Sánchez. En aquest sentit, el ministeri té intenció de portar la condonació al Congrés abans que acabi l'any.

Hi haurà ordinalitat?

La clau de volta a través de la qual el ministeri busca encaixar les posicions és plantejar un model en què es tingui en compte la singularitat promesa a ERC en el marc de l'acord per investir Salvador Illa president de la Generalitat i al mateix temps que sigui aplicable a la resta de territoris.

Montero ha evitat donar concrecions i s'ha limitat a parlar "d'ítems". "Fins que no estigui tancat l'últim euro no donarem per vàlida cap xifra global [del sistema]", ha advertit. La titular d'Hisenda ha explicat que s'està treballant perquè el model reparteixi més recursos i sigui aplicable a totes les comunitats de règim comú, cosa que suposa "tenir en compte totes les singularitats". També s'hauria avançat en l'augment de la capacitat normativa de les comunitats pel que fa als tributs –Montero no només ha obert la porta a incrementar la capacitat sobre els impostos que conformen l'actual cistella del model, com ja va explicar l'ARA, sinó també a ampliar aquesta cistella.

Alhora, la ministra ha indicat que es vol tenir en compte la "responsabilitat fiscal" dels territoris. És a dir, si una comunitat autònoma practica, per exemple, dúmping fiscal, com fa Madrid: "Jo soc partidària que es tinguin en compte elements per desincentivar el dúmping fiscal, però ho estem discutint", ha dit Montero. I, finalment, no ha descartat que d'alguna manera o altra es pugui incorporar el principi d'ordinalitat, la gran exigència d'ERC, tot i que Hisenda sempre s'ha mostrat molt escèptica al respecte.

Mentrestant, la Generalitat es mostra optimista. "Venim amb una actitud constructiva. Estem satisfets que el govern espanyol comenci a posar damunt la taula les línies mestres d'un nou model de finançament i demano a les comunitats del PP que vinguin també amb aquesta actitud constructiva", indicava la consellera d'Economia i Hisenda, Alícia Romero, aquest dilluns.

Els republicans, en canvi, es mostren prudents. De fet, van ser ells qui van plantejar al ministeri d'Hisenda donar-se més temps per negociar i no portar un model definitiu en el CPFF d'aquest dilluns tenint en compte que, a parer seu, encara no s'ha arribat a bon port. Això, però, no li ha anat malament al govern espanyol tenint en compte la convocatòria d'eleccions a Extremadura el 21 de desembre. Això fa que Montero no pugui passar per alt com surt aquesta comunitat en el nou model per no perjudicar el candidat socialista als comicis, Miguel Ángel Gallardo. Tampoc quin és el resultat per a Andalusia, on la ministra serà candidata a les eleccions autonòmiques l'any que ve. Montero té coll avall que no pot portar un model sota el braç en què la regió no només no surti mal parada, sinó que no es pugui interpretar que Catalunya en surt especialment beneficiada.

Per tot plegat, el portaveu dels republicans, Isaac Albert, admetia aquest dilluns que no esperaven "res" del conclave d'avui. "No n'esperem res, perquè entenem que no hi ha un acord tancat. L'acord sobre el model ha de ser amb ERC i amb Catalunya. La ministra pot explicar el marc general, però no podrà entrar en gaires concrecions perquè l'acord no està tancat", ha afirmat en roda de premsa.

Què passa amb els pressupostos?

Aquest dilluns, el ministeri d'Hisenda també ha informat sobre els objectius de dèficit i deute i la regla de despesa (senda d'estabilitat) per a les comunitats autònomes de cara al 2026, el 2027 i el 2028. Aquí, el gran interrogant és què passarà un cop el plantejament d'Hisenda arribi al Congrés, cosa que es preveu que sigui com més aviat millor, indiquen fonts d'Hisenda.

Cal tenir en compte que l'objectiu de dèficit no ha canviat respecte a l'última proposta, del 2024 (un 0,1% del PIB). Aleshores, la senda va descarrilar pel vot contrari de Junts. Tenint compte que els juntaires han trencat els ponts amb el PSOE, res fa pensar que es pugui arribar a un acord, cosa que no només aboca la senda d'estabilitat a un carreró sense sortida, sinó també els pressupostos generals de l'Estat. Si ja s'arriba a un escenari de bloqueig amb l'objectiu de dèficit (és el pas previ per tenir uns comptes públics), la negociació per als pressupostos de l'Estat naixerà ferida de mort.