Per què la condonació del deute no acaba amb els maldecaps per a Catalunya?

MadridCatalunya serà una de les comunitats autònomes més beneficiades per la condonació del deute autonòmic per part del govern espanyol –veurà eixugats uns 17.000 milions d'euros–. Ara bé, els seus maldecaps no quedaran resolts del tot, o com a mínim així ho preveu l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef), que acaba de calcular quines seran les implicacions d'aquesta condonació del deute, en cas que s'aprovi finalment, per a la salut financera de cadascun dels territoris. Cal recordar que es preveu condonar 83.252 milions d'euros, que representen el 24,3% del deute autonòmic actual (342.804 milions).

D'entrada, la condonació del deute autonòmic permetrà a les comunitats complir amb el límit legal, estipulat en el 13% del PIB l'any 2029, segons ha indicat l'Airef aquest dimecres, cosa que suposa complir amb aquesta regla de la llei d'estabilitat pressupostària dotze anys abans del que preveia el mateix organisme. Sense la condonació, l'Autoritat Fiscal calculava que el conjunt de comunitats assolirien el límit del 13% del PIB l'any 2041. El deute del conjunt de les comunitats autònomes el segon trimestre del 2025 (l'últim del qual es tenen dades disponibles) va ser del 20,9% del PIB. Amb la condonació cauria fins al 15,9%.

L'Airef també ha explicat que una part d'aquesta caiguda del deute és deguda a l'impacte d'eixugar els interessos vinculats a ell. En concret, l'estalvi potencial en interessos per part de les administracions autonòmiques superaria els 2.500 milions el primer any d'aplicació de la mesura. El 2030 l'estalvi acumulat seria de 15.600 milions, segons ha estimat l'organisme. Es tracta d'un càlcul superior al que va fer el ministeri d'Hisenda, que xifrava en poc més de 7.000 milions l'estalvi.

En tot cas, l'ens ha indicat que els diners que no es destinin a pagar els interessos no es podran utilitzar per a altres partides socials com ara sanitat o educació, ja que la regla de despesa no ho permet, asseguren fonts de l'Airef.

Diferències entre comunitats

Si ens fixem en els territoris, alguns assoliran aquest 13% un cop s'apliqui la condonació: la Rioja, Galícia, Andalusia i Astúries. Segons càlculs de l'Airef, tots ells s'afegeixen a la llista que avui ja conformen el País Basc, Navarra, Madrid i les Illes Canàries. En canvi, Catalunya serà dels territoris que continuaran amb una ràtio de deute sobre el PIB per sobre del límit legal. En concret, amb la condonació que van pactar PSOE i ERC, el deute públic català actual (29,3% del PIB) cauria fins al 23,8% del PIB. Segons l'Airef, no seria fins al 2050 quan se situaria en el 13%.

¿Això vol dir que la condonació no té implicacions per al Principat? No és exactament així. De fet, tot i que fonts de l'Autoritat Fiscal reconeixen que algunes comunitats mantindran un deute públic per sobre del 20% del PIB tot i la condonació, també assenyalen que la mesura "suposa una millora per a la seva situació financera". "No sé quins arguments es poden donar per no acceptar la condonació del deute, sobretot les comunitats autònomes amb un nivell de deute alt [...] Els criteris tècnics se'ns escapen, serien més aviat polítics", indiquen les mateixes fonts.

Catalunya és un dels territoris que en surten més ben parats. Com s'ha vist més amunt, la condonació del deute li permetria una reducció de fins a 5,5 punts del deute actual respecte al PIB regional. Això la situa entre el grup de comunitats més afavorides en aquesta desescalada de la ràtio de deute, tot i que per darrere d'Andalusia, Castella-la Manxa, Múrcia i el País Valencià.

Ara bé, Catalunya, com el País Valencià, té un nivell absolut de deute molt alt. Cal recordar que són les comunitats autònomes que arran de la crisi financera del 2008, quan els recursos van caure en picat, més es van endeutar per poder afrontar les despeses socials bàsiques. En aquest sentit, la crítica principal que s'ha fet històricament des del Principat és que, com que rep menys del que li pertocaria a través del sistema de finançament autonòmic, l'única sortida ha estat assumir aquest mal. De fet, fonts de l'Airef remarquen que la condonació del deute hauria d'anar de bracet d'una reforma del model del sistema de finançament autonòmic, una carpeta que el ministeri d'Hisenda preveu obrir en el pròxim Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) i que forma part de l'acord entre ERC i el PSC per investir Salvador Illa.

Sigui com sigui, la condonació suposa un percentatge sobre el total del deute absolut molt més baix en comparació amb altres territoris. En concret, per a Catalunya la condonació implica un 18,9% del deute absolut actual, un percentatge inferior al de la mitjana espanyola (24,3%). Fonts de l'Airef reconeixen que això redueix l'impacte relatiu de la mesura sobre el deute total.

Sortir als mercats?

Tenint en compte aquest escenari, fonts de l'Autoritat Fiscal no veuen, a curt termini, una sortida als mercats factible en el cas català, que continua necessitant el mecanisme extraordinari del FLA. Aquest és un dels objectius que persegueix la condonació del deute autonòmic. El govern espanyol vol flexibilitzar les condicions per sortir al mercat i que hi puguin anar les comunitats que continuïn necessitant el FLA, tot i que s'estableixen restriccions: el compliment de l'objectiu d'estabilitat pressupostària (superàvit o equilibri el 2024) i que el deute sigui inferior al 19,5% del PIB. Catalunya, tot i la condonació del deute autonòmic, incompliria encara tots dos criteris. Tot i que la mesura li permet aproximar-s'hi, no li resol el maldecap, sobretot tenint en compte que la intenció de la Generalitat és tornar als mercats l'any que ve.