Artur Mas es querellarà per l'operació Catalunya i l'espionatge amb Pegasus

MadridL’última vegada que Artur Mas havia comparegut al Congrés va ser el novembre de 2005 per defensar l’Estatut, i gairebé 20 anys després hi ha tornat aquest dilluns per anunciar “solemnement”, ha dit, una querella per l’operació Catalunya. Totes dues qüestions estan relacionades entre elles, i la prova és que han aparegut al llarg de la compareixença de l’expresident de la Generalitat a la comissió sobre la guerra bruta contra el Procés. La seva assistència ha anat precedida de la publicació a RAC1 que Mas és la principal víctima d’espionatge amb Pegasus a l’Estat, amb una trentena d’infeccions al seu mòbil entre 2015 i 2020 –durant una etapa, doncs, era president–, cosa que ha actuat com a detonant per impulsar accions legals. “Conèixer la veritat i que tothom assumeixi les seves responsabilitats és l’única manera de restaurar i curar les ferides que se li han fet al sistema democràtic espanyol amb l’operació Catalunya”, ha argumentat.

Però una nova jornada d’aquesta comissió que Junts i ERC van pactar amb el PSOE ha tornat a confirmar l’actitud obstruccionista del PP i els membres del govern de Mariano Rajoy, que un a un han negat l’existència de l’operació Catalunya i se n’han desmarcat. L’última, l’exvicepresidenta espanyola Soraya Sáenz de Santamaría, que aquest matí ha assegurat que com a responsable del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) ningú la va informar de cap espionatge al llavors president de la Generalitat.

“Les meves instruccions a [l’exdirector dels serveis secrets] Félix Sanz Roldán sempre van ser complir els objectius de la directiva nacional d’intel·ligència d’acord amb la Constitució i les lleis. De joc brut, res”, ha asseverat. Ara bé, el cert és que arran del Catalangate l’exdirectora del CNI Paz Esteban està imputada en un jutjat de Barcelona pel presumpte espionatge a líders independentistes sense autorització judicial. “Si la vicepresidenta del govern espanyol no coneix les operacions d’intel·ligència que fa un organisme que depèn d’ella, pot garantir la seguretat de l’Estat?”, s’ha preguntat Mas.

Sáenz de Santamaría se'n desmarca

L’espionatge del CNI amb Pegasus s’ha obert camí als tribunals, a diferència del que ha succeït amb totes les iniciatives judicials que s’han impulsat amb relació a l’operació Catalunya. Tot el que està relacionat amb les maniobres ordides des del ministeri de l’Interior que liderava Jorge Fernández Díaz i amb la coordinació de l’excomissari José Manuel Villarejo han caigut en sac foradat, malgrat les evidències sonores i escrites que han acreditat la conxorxa. Mas s’ha decidit a fer el pas –encara s'ha de concretar contra qui es dirigirà i si seran una o dues querelles– després d’unes setmanes en què han aflorat nous indicis, com per exemple la conversa entre Villarejo i l’ex número 2 del PP María Dolores de Cospedal en què presumien d’haver aconseguit que CiU passés de 62 a 50 escons en les eleccions de 2012 i de la contribució que hi havia tingut Alícia Sánchez-Camacho.

L’exlíder del PP català va facilitar noms de l’entorn sobiranista a qui investigar, i pocs dies abans d'aquells comicis de novembre de 2012 El Mundo va publicar falsament que Mas tenia comptes a l’estranger. “La víctima no és Artur Mas. La víctima no és el president Pujol o l’alcalde [Xavier] Trias. No només. Les víctimes van ser els ciutadans de Catalunya que van veure com es manipulava tot el que calia per alterar el seu vot, pedra angular de qualsevol democràcia. I això ha passat a la història de l’Espanya recent”, ha criticat Mas.

Excepte Vox i el PP, els portaveus de totes les formacions li han expressat la seva solidaritat –fins i tot el diputat d’EH Bildu Jon Iñarritu li ha fet tot l’interrogatori en català–, però tampoc ha estat tan plàcida com es podia esperar. Gabriel Rufián (ERC) s’ha interessat pels comptes a l’estranger que el seu pare havia tingut a Liechtenstein i per quan va coincidir en un viatge a l’Argentina amb Jordi Pujol Ferrussola quan era conseller, i ha qualificat de “traïció” que pactés a la baixa l’Estatut a Madrid.

El portaveu republicà també ha coincidit amb Gerardo Pisarello (Comuns-Sumar) a l’hora de recriminar-li que Junts tingui temptacions de mirar cap a la dreta i s’acosti tant al PP com a Aliança Catalana. “Caldria evitar la síndrome Alícia Sánchez-Camacho”, en paraules de Pisarello, que ha batejat així el fet de pactar amb qui, d’amagat, conspirava per destruir amb mètodes reprovables l’adversari polític. De fet, el mateix Mas ha reconegut que potser va pecar “d’ingenuïtat”. En tot cas, l’expresident ha assegurat que no ha comparegut al Congrés per revelar les “converses privades amb Junts” sobre els seus possibles pactes.

"Covardia" del PP

Mas volia parlar de les clavegueres. “Des del cor de l’Estat es va organitzar una operació que jo qualifico d’il·legal, il·legítima i immoral per destruir projectes polítics, idees, persones i lideratges”, ha denunciat l’expresident, que ha criticat la “covardia” dels dirigents del PP per “amagar el cap sota l’ala” i “fugir com conills”. En aquest sentit, una estona abans Sáenz de Santamaría havia negat els fets, per a desesperació dels portaveus independentistes, alliçonats amb una defensa tancada del 155 i la judicialització del Procés. En canvi, l’exvicepresidenta espanyola s’ha desvinculat de l’espionatge i, de tota manera, s’ha escudat en el fet que la informació del CNI és “classificada”.

El centre Citizen Lab, que ja va revelar el Catalangate, hauria acreditat nou punxades al telèfon de l'expresident Artur Mas durant el mandat de Rajoy i la resta ja amb Pedro Sánchez al govern –a partir de juny de 2018–. Tant el govern del PP com el del PSOE van mantenir una directiva d’intel·ligència, que és la que regeix l’actuació dels serveis secrets, que situava l’independentisme com una amenaça. Així van justificar l’espionatge a alguns independentistes amb autorització judicial, però en falten molts per esclarir. El 19 de maig compareixeran davant la comissió el líder d'ERC, Oriol Junqueras, i l'exalcalde de Barcelona Xavier Trias.