Sánchez, disposat a fer que la despesa militar assoleixi el 2% del PIB abans del 2029

Barcelona / MadridL'augment de la despesa militar torna a la palestra amb el rearmament que prepara Europa davant l'amenaça russa i l'Estat no es vol quedar enrere, o com a mínim així ho ha anticipat Pedro Sánchez aquest dijous a la nit quan un cop finalitzat el Consell Europeu ha anunciat que està disposat a arribar al 2% del PIB en despesa militar abans del 2029 (fins ara el compromís era assolir aquesta xifra al llarg dels pròxims 4 anys). "La resposta és sí", ha expressat Sánchez quan se li ha preguntat sobre la intenció de l'executiu central d'accelerar aquesta despesa. El president espanyol, però, ha evitat concretar quantitats i calendari. "Si la Comissió Europea ha plantejat noves eines i instruments perquè tots els europeus fem un esforç per invertir més i, sobretot, invertir millor, és evident que hem d'actuar", ha dit Sánchez.

En aquest context, el govern espanyol cerca l'entesa amb la resta de grups del Congrés, també amb el PP, que pot ser clau tenint en compte les reticències entre els socis del PSOE pel que fa a la despesa militar. Sánchez també ha anunciat aquest dijous que el 13 de març citarà tots els partits excepte Vox per abordar la situació de la guerra d'Ucraïnar. "Vox no entrarà en l'equació perquè ja tenim molt clara quina és la seva visió", ha explicat Sánchez des de Brussel·les per justificar el veto a l'extrema dreta, apuntant a la seva complicitat amb Vladímir Putin.

Quan ha arribat a la cimera extraordinària de Brussel·les, Sánchez ha assegurat que intercanviarà reflexions amb els grups i els traslladarà els acords del Consell Europeu d'aquest dijous. Sobre la taula hi haurà l'augment de la despesa militar que ha marcat la cimera europea. Un increment al qual ha donat suport el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, en una compareixença des de la capital belga després de reunir-se amb dirigents populars europeus. El president del PP ha lamentat que Sánchez no hagi presentat un pla previ al Congrés per marcar la posició d'Espanya: "La majoria dels primers ministres donen explicacions del que faran; l'espanyol no". En tot cas, opina que cal abordar les "inversions multimilionàries en defensa" i que "els països de l'OTAN han de complir els acords en matèria d'inversió en seguretat a què es van comprometre el 2014 a Madrid".

Per això, ha afegit que era "especialment important el paper d'Espanya, un dels dos països més incomplidors amb els compromisos de l'OTAN". De fet, Feijóo feia setmanes que reclamava tenir interlocució amb el president espanyol per parlar del futur d'Ucraïna, després de l'arribada a la Casa Blanca de Donald Trump, que ha anunciat la retirada de suport militar a Ucraïna i ha deixat Europa fora de les negociacions de pau. Segons el líder dels populars, ningú "coneix" la posició del govern espanyol. "Quan tingui la posició del govern li agrairé molt que la traslladi al Congrés", ha recalcat, posant el dit a la nafra per les discrepàncies en aquesta matèria entre el PSOE i Sumar.

Feijóo, que s'ha manifestat "contundentment" en contra dels aranzels de Trump i ha demanat la presència de la UE en el pla de pau ucraïnès, ha defensat continuar mantenint relacions amb els EUA. Tot i les crítiques a Vox pel seu posicionament entusiastament favorable a Trump, el dirigent gallec ha carregat contra Sánchez per "l'apartheid" que suposa que vulgui "reunir-se amb totes les forces tret de la tercera", en referència al partit de Santiago Abascal.

L'aritmètica

Espanya ha d'augmentar la despesa en 3.505 milions d'euros el 2025 per complir el pla Rearmar Europa, mantenint una despesa de 23.897 milions d'euros cada any fins al 2028, segons han estimat els Tècnics del Ministeri d'Hisenda, Gestha. En aquest sentit, l'objectiu d'avançar fins a gastar l'equivalent al 2% del PIB en defensa –un compromís de l'Estat– ha generat discrepàncies dins el bloc de la majoria plurinacional al voltant de Sánchez. De fet, fonts de la Moncloa apunten que podrien avançar l'objectiu d'assolir aquesta taxa del 2% abans del 2029, que és el que està previst, i ja estudien si podrien arribar-hi abans. Tanmateix, Podem hi està radicalment en contra i Sumar s'hi havia mostrat reticent, malgrat que s'ha obert a estudiar-ho recentment, en declaracions de la vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, i del ministre de Cultura, Ernest Urtasun.

Tot i això, són refractaris a l'increment i prioritzen millorar "l'eficàcia" i la "coordinació" entre exèrcits europeus, treballant en un marc de la UE més que no pas de l'OTAN. ERC i Junts també han arrufat tradicionalment el nas, però, consultats per l'ARA, eviten confirmar què votarien en propostes futures. Per tot això, el president espanyol podria buscar el suport del PP, arrenglerat amb l'augment de la despesa.

Pel que fa a Vox, també es mostren favorables a donar suport a l'augment militar. Fonts del partit d'extrema dreta aclareixen a l'ARA: "Fa anys que ho exigim en solitari". I afegeixen: "Espanya l’hauria d’haver augmentat, però Sánchez no ha volgut".

Moviments de l'executiu

Mentrestant, el govern de Sánchez està trobant un camí per aprovar partides dedicades a la defensa a través del Fons de Contingència, una via que l'Estat fa servir per aprovar partides que en el seu moment no s'havien pressupostat bé. La particularitat d'aquest fons és que els diners que es retiren i es destinen a alguna àrea no necessiten l'aval del Congrés, sinó que es transfereixen amb una ordre del consell de ministres. L'exemple més recent el trobem el 25 de febrer, quan es va autoritzar l'ús del fons de contingència per dotar d'un crèdit de 567 milions d'euros al ministeri de Defensa: l'objectiu era "atendre despeses ocasionades per la participació de l'exèrcit en operacions de manteniment de la pau". El 4 de març se'n va aprovar una altra per al mateix ministeri de 343 milions d'euros. A això s'hi afegeixen els "acords marc" com el del 28 de gener, pel qual es va autoritzar "l'adquisició de munició de 12,70 x 99 mil·límetres, per un valor estimat de 125 milions d'euros".