Espanya comprarà armes als EUA per enviar-les a Ucraïna

Brussel·lesLa pressió de Donald Trump als aliats europeus de l'OTAN continua fent efecte. Tot i que el president dels Estats Units veu Espanya com el soci díscol de l'Aliança Atlàntica, el govern de Pedro Sánchez ha anunciat aquest dijous que s'adherirà a una de les iniciatives més polèmiques de l'entitat militar i comprarà armes estatunidenques per ajudar les tropes ucraïneses a defensar-se de la invasió del règim de Vladímir Putin.

En un principi, sobretot els països del sud del continent, com França, Espanya o Itàlia, semblaven reticents a aquest programa (PURL, per les sigles en anglès de Llista de Peticions Prioritàries d'Ucraïna), que va ser impulsat per Trump amb l'objectiu de fer pagar encara més la factura de la guerra als aliats europeus i, a la vegada, treure'n rèdit econòmic. Tot i això, la Moncloa ha canviat totalment d'opinió a l'inici de la cimera europea d'aquest dijous a Brussel·les, on Sánchez es trobarà amb els seus homòlegs europeus per discutir, entre altres qüestions, com continuar ajudant Kíiv i apujant la pressió a Moscou.

"Una àmplia majoria de països de l'Aliança Atlàntica ha decidit contribuir al PURL. Espanya és entre ells, fidels al nostre compromís d'ajudar el poble ucraïnès tot el temps que sigui necessari, fins que Putin detingui l'agressió cruel i il·legal, i s'assoleixi una pau justa i duradora", apunten fonts de la Moncloa. Tot i això, estats membres com Itàlia o França es mantenen al marge de la iniciativa.

Els aliats atlàntics que s'hi van sumar més aviat i de manera més enèrgica van ser països amb més tradició atlàntica, sobretot en matèria militar, com Alemanya, els Països Baixos, el Canadà, Dinamarca, Noruega i Suècia. Durant el mes d'agost, aquests socis van destinar a Ucraïna armes estatunidenques per un valor de gairebé 2.000 milions d'euros. Entre d'altres, s'hi van enviar míssils antiaeris Patriot i coets de llarg abast Himars.

En l'última trobada ministerial de Defensa de l'OTAN s'hi van sumar més estats: Estònia, Letònia, Lituània, Bèlgica, Luxemburg, Finlàndia i Islàndia. Kíiv confia que a finals d'aquest mes els aliats ja s'hagin gastat amb aquesta iniciativa al voltant d'uns 3.500 milions d'euros, si bé la xifra oficial no s'ha fet pública. De fet, les fonts de la Moncloa tampoc aclareixen exactament quin finançament aportarà Espanya i quin armament preveu subministrar a les tropes ucraïneses.

La tensa relació entre Sánchez i Trump

L'anunci del govern espanyol pot ser una oportunitat per refredar les tensions entre Sánchez i Trump per la negativa de la Moncloa a gastar-se un 5% del producte interior brut (PIB) d'Espanya en defensa, tal com imposa el Pentàgon a través de l'OTAN. Així, pot ser llegit com un gest diplomàtic de Madrid a Washington, sobretot tenint en compte que almenys a hores d'ara no han pres aquesta decisió altres aliats del sud d'Europa amb un posicionament similar a Espanya en matèria militar, com França, Itàlia o Portugal.

Sigui com sigui, les relacions entre els dos països continuen tenses i el president dels Estats Units ha tornat a criticar Espanya per oposar-se a assolir les taxes de rearmament acordades per l'Aliança Atlàntica. "Espanya no és un company d'equip", va dir Trump davant dels mitjans de comunicació des de la Casa Blanca, on es va reunir amb el secretari general de l'OTAN, Mark Rutte. Fins i tot, va posar pressió al dirigent neerlandès i li va dir que ell "podria solucionar-ho fàcilment". "Hauria de parlar amb Espanya", li va insistir.

Al seu torn, Sánchez ha respost a les crítiques de Trump i ha assegurat que ha complert amb l'objectiu que estava marcat per a aquest any de gastar-se almenys el 2% del PIB en defensa. També ho ha aprofitat per tornar a carregar contra l'oposició i ha confiat que el president dels EUA "sap" que eren les anteriors administracions espanyoles les que incomplien. "El PP es va comprometre el 2014 al 2% i el 2017 ens vam trobar que Espanya només hi dedicava el 0,9%", ha dit el dirigent socialista.