La UE apuja la pressió a Putin després de la reunió fracassada amb Trump

Brussel·lesLa Unió Europea es manté ferma en el seu suport a Ucraïna malgrat els cops de cec de Donald Trump. El club europeu ja va emetre dimarts un comunicat conjunt amb Kíiv en què tancava la porta a regalar tota la regió del Donbàs a Vladímir Putin abans d'asseure's a la taula de negociació i recordava als Estats Units –amb cautela, per no fer enfadar l'inquilí de la Casa Blanca– que el Kremlin no està donant cap senyal de voler acabar la guerra i firmar un alto el foc o un acord de pau. I, després que hagi fracassat la reunió entre el president dels EUA i el de Rússia a Budapest, el bloc europeu pretén aprofitar l'ocasió per incrementar la pressió diplomàtica i econòmica al Kremlin en la cimera de líders europeus d'aquest dijous a Brussel·les. "Enviem un missatge clar a Rússia: no ens cansem d'ajudar Ucraïna", ha remarcat el president del Consell Europeu, Antonio Costa.

Els caps d'estat i de govern han acordat en la trobada, en la qual hi ha assistit també Volodímir Zelenski, el dinovè paquet de sancions contra Rússia. "La UE està determinada a mantenir i incrementar la seva pressió a Rússia per frenar la brutal guerra d'agressió", apunten les conclusions acordades els caps d'estat i de govern reunits a la capital belga, a excepció del prorús hongarès Viktor Orbán.

Segons recull el mateix document, el dinovè paquet de sancions té la intenció d'acabar amb "la importació de combustibles fòssils". A hores d'ara l'únic país que s'hi oposava era un dels que, conjuntament Hongria, és més prorús i depèn més energèticament del règim de Putin: Eslovàquia. Finalment, però, fonts diplomàtiques han anunciat que Bratislava ha aixecat el veto i ha permès que les noves restriccions contra Moscou tirin endavant.

Més enllà de deixar de comprar productes energètics russos, la Unió Europea també vol incrementar i reforçar les sancions i els controls contra la "flota fantasma" de Rússia, els vaixells d'origen rus que transporten petroli d'amagat i aconsegueixen esquivar les sancions del mateix bloc europeu. Unes sancions que s'han segellat l'endemà que els Estats Units hagin anunciat també sancions en matèria energètica a Moscou. "Aquestes sancions són crucials per a nosaltres", ha agraït Zelenski en declaracions als mitjans.

Fonts diplomàtiques del Consell Europeu i de diversos estats membres ja es mostraven menys optimistes amb el consens al voltant d'utilitzar els fons congelats russos que es troben a la UE per rearmar Ucraïna i, finalment, han acordat tirar la pilota endavant i continuar discutint sobre com tirar endavant la iniciativa els pròxims mesos. Alguns socis tenen dubtes legals sobre la mesura, especialment Bèlgica. Aquests diners són gestionats per un fons d'inversió de Brussel·les i el govern belga tem que la iniciativa vulneri el dret internacional i n'hagi de pagar els plats trencats. "Seria un disbarat que Bèlgica tota sola hagués de retornar 140.000 milions d'euros", ha dit el primer ministre belga, Bart De Wever.

Tot i això, el president del Consell Europeu, Antonio Costa, ha assegurat que, encara que no hi hagi un acord clar en aquest sentit, els estats membres demanaran a la Comissió Europea que presenti una proposta legislativa que prevegi l'ús d'aquests diners russos i que inclogui garanties legals que la responsabilitat no només serà de Bèlgica, sinó del global de la UE. De fet, en l'última cimera de caps d'estat i de govern de la UE a Copenhaguen, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ja va prometre que plantejaria aquesta mesura de manera oficial. La intenció és que sigui aprovada abans que s'acabi l'any i es desemborsin els diners a principis de l'any que ve.

França surt en defensa de la indústria bèl·lica europea

Des de l'inici de la guerra d'Ucraïna hi ha un debat que reapareix de manera recurrent a la Unió Europea: on s'han de comprar les armes? Aquesta vegada, amb els diners dels fons russos que el bloc europeu pretén enviar a Kíiv, França ha tornat a sortir en defensa de la indústria europea i fonts diplomàtiques apunten que París advoca per imposar que les armes que Ucraïna compra amb aquests ajuts siguin europees i no, per exemple, estatunidenques.

Per contra, altres estats membres històricament més atlantistes –sobretot en matèria militar– i menys proteccionistes, com Alemanya i els Països Baixos, consideren que ara mateix no és el més important. "La prioritat és ajudar Ucraïna perquè es pugui defensar de Rússia", remarquen fonts diplomàtiques contràries al requisit que Emmanuel Macron ha posat sobre la taula. Un altre debat que divideix l'eix francogermànic i ha marcat en part la cimera europea d'aquest dijous.