La UE acorda la desconnexió definitiva del gas rus

Brussel·lesMés de dos anys i mig després de l'inici de la invasió russa contra Ucraïna, els estats membres de la Unió Europea han acordat la desconnexió total i definitiva del gas que importen de Rússia. Els governs estatals han consensuat en el Consell d'Energia de la UE d'aquest dilluns la reforma del reglament europeu per introduir la prohibició de la compra d'aquest combustible fòssil que entra per gasoducte, així com del gas natural liquat (GNL), a partir de l'1 de gener del 2028.

Es tracta d'una mesura definitiva perquè no és una prohibició que s'emmarca dins d'un paquet de sancions de la Unió Europea contra el règim de Vladímir Putin, sinó un canvi legislatiu permanent. D'aquesta manera, encara que s'acabi la guerra d'Ucraïna i potencialment s'aixequin les sancions, el bloc comunitari no tornarà a comprar gas rus. Vol ser un senyal clar de la UE que abandonarà la seva dependència energètica respecte a Rússia i evitarà repetir els errors del passat.

En concret, la reforma legal imposa la prohibició a partir de l'1 de gener del 2026, tot i que a la pràctica la desconnexió total serà més tard. En el cas dels contractes a llarg termini, tenen un marge per anul·lar-los fins a l'1 de gener del 2028. En el cas dels contractes a curt termini, s'hauran de tallar a tot estirar el 17 de juny del 2026. En tot cas, tots els contractes vigents només es poden ajornar com a màxim fins a aquestes dates per motius excepcionals, sobretot pels estats que es veuen més afectats pel tall de gas rus.

Els únics estats membres dels Vint-i-set que s'han oposat a la prohibició són els més pro-russos i els que tenen més dependència energètica de Rússia: Hongria i Eslovàquia. Per intentar aplacar les seves reticències, el comissari europeu d'Energia, Dan Jørgensen, ha assegurat que la UE prendrà mesures per ajudar aquests estats membres, que són els que es veuran més afectats.

Tot i que finalment hi han votat a favor, hi havia diversos països d'un pes destacat dins de la UE que s'hi oposaven, com França, Itàlia o Espanya. Els seus dubtes eren de caràcter legal perquè els contractes d'energètiques europees amb subministradors russos ja estaven firmats a llarg termini i temien que no poguessin tallar-los en sec. En aquest sentit, algunes energètiques europees demanen compensacions a la Unió Europea per l'obligació a trencar aquests contractes.

Cal recordar, però, que es tracta d'una reforma legal i no d'un paquet de sancions contra Rússia, cosa que permet tramitar la mesura per una majoria qualificada i no per unanimitat. De fet, la Comissió Europea va proposar avançar encara més la prohibició de la importació del gas natural liquat (GNL) i que es talli el gener del 2026 de manera absoluta, però aquesta iniciativa sí que requereix el vistiplau de tots els estats membres i, per tant, Hongria i Eslovàquia la poden vetar.

Després de l'acord de la reforma legal dels estats membres, ho hauran de negociar amb el Parlament Europeu. L'Eurocambra, però, ja ha votat a favor de la iniciativa i, fins i tot, de donar menys marge per posar fi a tots els contractes d'adquisició del gas rus i establir-los com a màxim fins a l'1 de gener del 2027, un any abans del que ha consensuat els governs estatals.

Més sancions contra Putin

El paquet de sancions que encara avançaria més la importació de GNL també s'ha debatut en el Consell d'Energia de la UE d'aquest dilluns, però la cap de la diplomàcia europea, Kaja Kallas, ha dit que preveu que es prengui una decisió aquesta setmana, a la cimera de caps d'estat i de govern que es farà aquest dijous a Brussel·les. Aquesta nova bateria de sancions, que ja serà la dinovena des que va començar la guerra, inclou també restriccions a l'anomenada flota fantasma de vaixells russos, que transporten petroli d'amagat i esquiven les sancions de la mateixa Unió Europea.

Durant les últimes setmanes, el president dels Estats Units, Donald Trump, s'havia mostrat favorable a incrementar les sancions de la UE contra Rússia i s'estava coordinant amb Brussel·les per aplicar-les, especialment les relatives a la importació de productes energètics. D'aquesta manera, la Casa Blanca incrementava la pressió a Putin i, a la vegada, s'assegurava que el bloc europeu complirà amb l'acord comercial entre la UE i els EUA, el qual preveu que els estats membres comprin 700.000 milions d'euros de gas i petroli estatunidenc en tres anys.

Cal recordar que la UE encara destina més diners a comprar productes energètics al règim de Putin (21.900 milions d'euros) que no pas a enviar ajuda humanitària i militar a Ucraïna (18.700 milions d'euros anuals), segons l'Institut Kiel per a l'Economia Mundial. Una situació que fa temps que la Comissió Europea d'Ursula von der Leyen vol posar fi, però per la gran dependència energètica que el bloc comunitari tenia amb Rússia abans de l'inici de la guerra i les reticències d'alguns socis prorussos, especialment Hongria, la Unió Europea encara no s'havia decidit realment d'acabar d'una vegada per totes amb qualsevol mena d'importació de gas.