Brussel·les fa cas a Trump i avança la desconnexió total del gas rus

Brussel·lesLes pressions de Donald Trump a la Unió Europea han fet efecte. Pocs dies després que el president dels Estats Units demanés al bloc europeu que desconnectés energèticament de Rússia d'una vegada per totes, Brussel·les ha anunciat que proposarà als estats membres avançar la prohibició d'importar gas natural liquat (GNL). Segons han anunciat la cap de la diplomàcia europea, Kaja Kallas, i la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, el termini màxim es retalla en un any i a partir del gener els països comunitaris hauran de deixar d'importar-ne.

Abans de les pressions de Trump, la Comissió Europea havia volgut donat més marge als estats membres perquè tinguessin més temps per trobar alternatives de subministrament energètic. De fet, algunes grans companyies energètiques han expressat els seus dubtes i recorden que tenen contractes firmats amb subministradors russos a anys vista, molt més enllà que el 2027. Per això aquestes empreses demanen compensacions a Brussel·les, que encara no ha aclarit com hi pensa posar remei.

Més enllà de les grans energètiques, també hi ha estats membres que no ho acaben de veure clar. Alguns països continuen important grans quantitats de GNL. Espanya, per exemple, és el segon país de la Unió Europea que més en compra, només per darrere de França. Segons les dades de l'ONG especialitzada en energia Cores, el 15% del gas que compra l'estat espanyol encara ve de Rússia.

Tot i això, les dirigents de la Comissió Europea han defensat la mesura i han assegurat que els estats membres ja "estan preparats per fer-ho". "Han estat estalviant energia, diversificant el subministrament i invertint en fonts d'energia baixes en carboni com mai", ha assegurat la presidenta de l'executiu comunitari. També ha recordat que "l'economia de guerra de Rússia se sustenta en els ingressos procedents dels combustibles fòssils" i, de fet, la UE encara destina més diners a comprar productes energètics al règim de Putin (21.900 milions d'euros) que no pas a enviar ajuda humanitària i militar a Ucraïna (18.700 milions d'euros anuals), segons l'Institut Kiel per a l'Economia Mundial.

Brussel·les també ha plantejat més mesures contra la coneguda com a flota fantasma de vaixells russos i refineries que esquiven les sancions al petroli. A més, Von der Leyen ha anunciat la reducció del preu màxim del petroli a 47,6 dòlars i ha dit que per combatre l'evasió de sancions contra el cru rus es vetaran 118 vaixells més de la flota fantasma que ajuda a esquivar les mesures restrictives.

La presidenta de la Comissió Europea també proposarà als estats membres que les energètiques russes Rosneft i Gazprom Neft estiguin subjectes a una prohibició total de transaccions. "Anem darrere d'aquells que alimenten la guerra de Rússia comprant petroli en violació de les sancions. Ens centrem en refineries, comerciants de petroli i empreses petroquímiques de tercers països, incloent-hi la Xina", ha recalcat. En la mateixa línia d'evitar que Moscou eludeixi sancions, Von der Leyen ha plantejat l'ampliació de la prohibició de transaccions de bancs russos i de països tercers i ha dit que per primera vegada les mesures restrictives afectaran les plataformes de criptomonedes i les transaccions en aquests actius digitals.

Les sancions, "una eina eficaç"

La presidenta de l'executiu comunitari també ha assenyalat que afegiran més restriccions directes a l'exportació d'articles i tecnologies que Rússia utilitza al camp de batalla a Ucraïna, i que seran sancionades 45 empreses més de Rússia i tercers països que han estat "proporcionant suport directe o indirecte al complex industrial militar rus". "Sabem que les nostres sancions són una eina eficaç de pressió econòmica. I seguirem utilitzant-les fins que Rússia s'assegui a la taula de negociacions amb Ucraïna per assolir una pau justa i duradora", ha emfatitzat. "Aquesta és una guerra de Rússia, i el responsable ha de pagar per ella. Els actius en si no es tocaran. I el risc s'haurà d'assumir col·lectivament. Ucraïna només tornarà el préstec un cop Rússia pagui les reparacions", ha afegit.

Al seu torn, la diplomàcia europea també ha destacat que les noves propostes de sancions limitaran l'accés de Rússia a tecnologies com la intel·ligència artificial i les dades geoespacials, i a recursos crítics que alimenten la producció d'armes que inclouen "els rebuts de proveïdors estrangers, com la Xina i l'Índia".