La UE proposa compres conjuntes d'armes fetes a Europa

Brussel·lesLa Unió Europea no només vol incrementar a marxes forçades el seu poder militar, sinó també la seva indústria armamentística. Amb aquest objectiu, Brussel·les ha presentat aquest dimecres la proposta legal per impulsar el gran rearmament del bloc comunitari i, a la vegada, potenciar les compres d'armes conjuntes, sobretot a companyies bèl·liques europees. "Hem de comprar més europeu, perquè això suposa reforçar la capacitat de defensa i industrial d'Europa", ha apuntat la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen.

Així doncs, la Comissió Europea pretén que tots els estats membres que vulguin accedir als 150.000 milions d'eurobons en defensa hagin d'adquirir armament amb almenys un 65% de components fabricats a la Unió Europea. A més, els governs estatals que es beneficiïn d'aquests préstecs per incrementar la capacitat militar no podran comprar tecnologies a països que són una amenaça per al bloc comunitari, com és clarament Rússia. En canvi, sí que es podrà comprar a països tercers amb els quals la UE té firmats acords d'associació en defensa, com ara Noruega, el Japó i Corea del Sud, que també podran participar en les compres conjuntes del bloc.

D'altra banda, Brussel·les vol potenciar que els estats membres s'aprofitin d'aquests 150.000 milions de deute comú de la UE, i per això permetrà que les adquisicions d'armes a través d'aquests fons puguin estar exemptes d'IVA. En la mateixa línia, l'executiu comunitari promet anticipar fins a un 15% de les transferències que demanin els estats membres per cobrir les necessitats més immediates i tindran molt de marge per tornar aquests diners, fins al desembre del 2030.

Amb aquestes mesures, especialment amb la compra conjunta d'armes, la Comissió Europea creu que la UE pot comprar a un millor preu de manera comuna que no pas individualment i, a més, dona visibilitat a les companyies de material bèl·lic del club comunitari. Així doncs, l'objectiu és tapar algunes de les llacunes de la indústria armamentista europea, que depèn en gran manera dels Estats Units, i potenciar els sectors més crítics en defensa i que el bloc europeu domina menys, com són els més innovadors (ciberseguretat, intel·ligència artificial aplicada a la seguretat, satèl·lits, etc.).

D'altra banda, la Comissió Europea obre la porta perquè es pugui considerar despesa militar el control de fronteres i perquè els eurobons puguin finançar-ho, cosa que, per exemple, a hores d'ara no preveu l'OTAN. Aquesta és una de les peticions que havia fet el ministre d'Economia espanyol, Carlos Cuerpo, a l'Eurogrup de la setmana passada a Brussel·les, on va assegurar que diversos països del sud d'Europa consideraven el control de les fronteres mediterrànies –per on entra una de les principals rutes migratòries de la UE– com un element "essencial" del continent.

Urgència per desviar-se de les regles fiscals

Fins ara el compliment de les regles fiscals era una obligació absoluta per als estats membres, però la pinça que fan Putin i Trump ha trencat un altre tabú a la UE. Així doncs, la Comissió Europea urgeix els governs estatals que sol·licitin aquest abril mateix que els diners que es gastin en defensa no els computi a l'hora de calcular el dèficit que registra cada país. La proposta de Brussel·les és que cada país es pugui desviar fins a un 1,5% del seu producte interior brut (PIB) del topall de dèficit que marca la UE, que és del 3%. En total, Brussel·les estima que a través d'aquesta mesura excepcional es poden mobilitzar uns 650.000 milions d'euros.

D'altra banda, Brussel·les vol reafirmar el seu compromís amb Ucraïna i en aquest pla de seguretat garanteix que li continuarà donant suport armamentístic tant de temps com faci falta. Ara bé, assegura que aquesta ajuda no és a fons perdut i defensa que, en un futur, la UE es pot beneficiar de l'increment de les capacitats militars del país ucraïnès. En aquest sentit, la Comissió Europea aposta per accelerar la integració de l'exèrcit ucraïnès amb la resta de forces europees, i coordinar els recursos i necessitats militars del bloc europeu amb les que té Ucraïna, que està en negociacions amb Brussel·les per adherir-se a la UE.

Una altra de les propostes legislatives que ha presentat l'executiu és una llei òmnibus per facilitar les injeccions de diners públics a la indústria armamentista i impulsar més de pressa el creixement del sector. És a dir, reduir els controls i els tràmits burocràtics com ja ha fet en altres camps –agricultura i, entre d'altres, tecnologia neta– per fer més fàcil l'accés a ajudes comunitàries i alleugerir la paperassa que han d'afrontar les empreses per demostrar que compleixen amb la normativa europea o que tenen dret a rebre aquestes subvencions.