Sánchez apuja l'aposta a Von der Leyen: tres claus sobre l'augment de la despesa militar a Espanya

MadridPedro Sánchez s'ha proposat una nova missió a Europa: que la despesa militar no provoqui costos inassumibles a Espanya, on la cursa armamentista en general no es veu amb bons ulls. El president espanyol ha de compaginar els seus compromisos amb l'OTAN per complir amb el 2% del PIB —"Estem preparats per complir-ho, ho farem", ha reiterat aquest dimecres des de Hèlsinki— i, alhora, que no sembli que va en detriment de la despesa social. Aquesta és una exigència que posen sobre la taula formacions d'esquerres del Congrés —Sumar, ERC, EH Bildu i Podem—, a qui tard o d'hora necessitarà per aprovar uns nous pressupostos, sigui ara o el 2026.

Fer un debat de fons

PSOE i Sumar coincideixen que cal repensar la idea de seguretat

Més enllà de les posicions polítiques que es manifesten en públic, en privat fonts del govern espanyol asseguren que la posició del PSOE i Sumar respecte al debat de la despesa militar és més coincident del que sembla. Aquest dimecres des de Finlàndia Sánchez ha insistit en el plantejament de "360 graus" pel que fa a la seguretat. Què vol dir això? Que parlar de defensa és parlar de seguretat, i la seguretat és també defensar-se de la crisi energètica i les catàstrofes climàtiques. El repte de Sánchez és que a la Unió Europea s'accepti aquesta visió més àmplia de la defensa, i defensa que les necessitats dels països del sud, com Espanya, Portugal i Itàlia, no són les mateixes que les dels nòrdics i els bàltics, on sí que hi ha un problema militar tradicional per les seves fronteres amb Rússia. En aquest sentit, Espanya busca que els criteris per considerar què es computa com a despesa militar s'eixamplin i hi entrin altres matèries, com la ciberseguretat o la lluita contra el terrorisme, a fi que la xifra de l'1,28% del PIB que l'OTAN reconeix a Espanya per al 2024 creixi per si sola.

Com finançar el rearmament

Una defensa europea i deute mancomunat

Formacions com Sumar i Esquerra rebutgen que s'hagi de gastar més en defensa i parlen de gastar "millor". Aquest dimecres també ho ha dit Sánchez. "Hem de definir quines són les amenaces reals que venen de l’est i del sud. I com financem les capacitats", ha afirmat el president espanyol, en paraules gairebé calcades a les que trasllada l'entorn de Yolanda Díaz. El primer plantejament és que si en lloc de pensar en 27 infraestructures militars s'unissin forces en un sistema de defensa europeu, els nivells d'eficiència es multiplicarien. La idea d'un exèrcit europeu, que requereix entregar més poder polític i sobirania a Brussel·les, té reticències a l'extrema dreta i a l'extrema esquerra.

En segon lloc, el cap de l'executiu de l'Estat ha sigut taxatiu a l'hora de defensar l'emissió d'eurobons que no siguin préstecs —els governs dels estats membres els haurien de tornar— sinó ajudes —finançades a través del pressupost comunitari— com les de la pandèmia per als països que més ho necessitin. "Potser hi ha finlandesos que diran «Ara ve algú del sud i demana subsidis», però jo demano ajudes per als països orientals d'Europa. La proposta és que els subsidis s'enviïn als països bàltics, als nòrdics, els més propers a la frontera russa. La defensa i la seguretat són béns públics europeus i per això calen recursos comuns", ha dit Sánchez.

Aquest plantejament xoca amb el que, de moment, ha proposat la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, que ha parlat d'eurobons en forma de préstecs, si bé s'ha mostrat disposada a escoltar altres idees. Els països coneguts com a frugals acostumaven a rebutjar el pla que proposa Sánchez perquè ells aporten més recursos al pressupost comunitari, però ara alguns fins i tot s'obren a acceptar-ho davant el risc que veuen a les fronteres de la Unió Europea. "Estem oberts a tota mena de solucions. Necessitem finançament, no només préstecs. Estem preparats per estudiar les propostes que arribin des de la Comissió. És fonamental utilitzar fons comuns en allò que afecta tota la UE", ha coincidit el primer ministre finlandès, Petteri Orpo. Una tercera pota és que el Banc Europeu d'Inversions (BEI) que lidera l'exvicepresidenta espanyola Nadia Calviño també financi projectes militars. De fet, Calviño es reuneix aquest dimecres Sánchez a Luxemburg.

L'aritmètica del Congrés

Sánchez i Feijóo es reuneixen a la Moncloa un any i mig després

Abans d'acudir al Consell Europeu de la setmana que ve, Sánchez rep el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, a la Moncloa aquest dijous per abordar el debat de la despesa en defensa. A grans trets, no és un tema que divideixi els dos grans partits de l'Estat, si bé els conservadors estan disposats a fer oposició en qualsevol àmbit i volen explotar les crítiques que el PSOE rep dels seus teòrics aliats d'esquerres. Fonts del govern espanyol transmeten que encara és d'hora per saber si el Congrés haurà de validar a curt termini alguna desviació pressupostària per a defensa: una ampliació de crèdit s'hauria de votar a la cambra baixa, a diferència de transferències entre ministeris o l'ús del fons de contingència, tot i que aquest recurs està "taxat" i ha d'estar justificat, apunten des del ministeri d'Hisenda.