L'estratègia de Sánchez per augmentar la despesa militar sense reduir la social

MadridAugmentar la despesa militar sense que vagi en detriment de la despesa social. Aquesta és la premissa que pot desencallar les desavinences que hi ha entre el PSOE i Sumar sobre el pressupost en defensa, que el govern espanyol està compromès a elevar fins al 2% del PIB en els pròxims anys. En una reunió aquest dimarts que s'ha allargat dues hores entre Pedro Sánchez i la vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, el president li ha traslladat aquests dos objectius: complir el compromís amb l'OTAN i que això no perjudiqui la despesa social. La incògnita encara és com ho farà.

La trobada s'ha desenvolupat amb "naturalitat" i "bon clima", segons l'equip del president espanyol. Sánchez ha traslladat a Díaz que manté la intenció d'assolir el 2% del PIB en despesa militar, una xifra que en els últims dies ha plantejat aconseguir abans del 2029, l'any al qual Espanya s'havia compromès amb l'OTAN. Tanmateix, aquest dimarts la portaveu de la Moncloa, Pilar Alegría, ha evitat anar més enllà i s'ha limitat a dir que el debat global sobre el rearmament ha de ser "mancomunat a escala europea" i no ha entrat en detalls. La setmana que ve Sánchez participarà en un Consell Europeu per abordar aquest tema i compareixerà al Congrés per informar-ne el dimecres 26 de març.

Des de Brussel·les, el ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, ha assegurat que el govern espanyol accelerarà el ritme de l'increment de la despesa militar malgrat que no s'aprovin uns nous comptes per al 2025. Quines fórmules hi ha? El més probable és que la pròrroga pressupostària es consolidi per a aquest any i, això sí, el Congrés pot autoritzar ampliacions de crèdit, que requeririen l'entesa amb altres formacions polítiques. D'altra banda, el govern espanyol pot fer ús del fons de contingència, que és el que ja ha anat fent en els últims mesos quan s'ha anat ampliant el subministrament militar a Ucraïna. De cara al 2026, Sánchez sí que necessitaria aprovar uns nous pressupostos i les negociacions sobre el capítol de defensa tornaran a ser decisives.

Una altra de les vies que Espanya busca per no haver de disparar el pressupost és que l'OTAN reconegui com a despesa militar altres qüestions que ara com ara no preveu, com la ciberseguretat, la lluita antiterrorista o el control de fronteres. Aquest cap de setmana des del congrés del PSOE de Galícia el mateix Sánchez explicitava que la contribució de l'Estat no ha de ser necessàriament la mateixa que la dels països que fan frontera amb Rússia. En aquest sentit, Brussel·les ha obert la porta a ampliar el concepte de despesa militar que es pot beneficiar de la flexibilització de les regles fiscals que vol aplicar la Comissió Europea. De moment, però, no ha aclarit quina mena de despeses hi volen incloure, informa Gerard Fageda. Malgrat que hi ha altres països que ho veuen amb bons ulls, sobretot els del sud d'Europa (Grècia i Croàcia, entre d'altres), els països de l'est i fronterers amb Rússia pressionen per mantenir la definició tradicional de despesa militar perquè l'increment d'aquesta sigui, a la pràctica, més elevat.

Contradiccions a Sumar

Segons fonts de Sumar, la vicepresidenta espanyola ha traslladat a Sánchez l'aposta del seu espai per un "model de defensa i de seguretat europeu autònom, defensiu i dissuasiu", és a dir, que no depengui tant com fins ara dels EUA i l'OTAN. "L'augment de la despesa en defensa dels estats membres de manera individual no garanteix la superació dels problemes de coordinació. No garanteix més autonomia estratègica ni més quotes de seguretat compartida", li ha transmès, i ha reivindicat: "No hi haurà seguretat europea si no afrontem la lluita contra la precarietat i la pobresa endèmica que existeix al continent".

Entre els partits que conformen Sumar hi ha una forta contestació a les pretensions de l'executiu de l'Estat i des de Compromís, fins i tot, han amenaçat amb retirar el suport al govern si es pacta l'augment de despesa militar amb el PP. Per la seva banda, el diputat dels comuns Gerardo Pisarello ha qualificat de "bogeria bel·licista" els plans de la Unió Europea en aquest àmbit. De fet, aquest dilluns a la tarda es va produir una reunió telemàtica de tots els actors que conformen Sumar i van coincidir en el rebuig a l'increment del pressupost en defensa.

Sumar afronta amb contradiccions internes un debat ja gairebé superat a Europa, el de rearmar-se davant la incertesa russa i dels EUA, i el PSOE busca consensos que difícilment trobarà entre els seus aliats habituals. Per això, la primera reunió des del desembre del 2023 entre Sánchez i el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, es produirà aquest dijous per abordar la qüestió de la defensa, una matèria en què els dos grans partits de l'Estat sí que s'entenen. Aquest dijous no participaran en la ronda de reunions amb Sánchez perquè ja hi ha assistit Díaz, mentre que sí que hi assistiran els portaveus d'ERC, Junts, el PNB, EH Bildu, Podem, el BNG, Coalició Canària i Unió del Poble Navarrès. Tots excepte Vox.