En directe
Cimera progressista a Barcelona

Mèxic nega cap crisi diplomàtica amb Espanya abans de la reunió Sánchez-Sheinbaum

Qui podria presidir l'ONU?

Després de nou homes, sembla que la balança es torna a inclinar per una dona. Tenint en compte la regla no escrita de rotació regional, hauria de ser una persona procedent de l’Amèrica Llatina. S’han presentat quatre candidatures:

  • Michelle Bachelet, expresidenta de Xile
  • Rebeca Grynspan, economista i exvicepresidenta de Costa Rica
  • Rafael Grossi, l’argentí que lidera de l’Agència Internacional de l’Energia Atòmica
  • Macky Sall, l’expresident del Senegal

La candidatura de Bachelet tenia l'aval del Xile de Gabriel Boric, però amb el canvi de govern al país, on ara governa l'ultradretà José Antonio Kast, ha perdut el seu suport.

Una dona per liderar l'ONU en el moment més difícil

Un dels primers missatges dels líders presents a la cimera ha estat la necessitat de reforma de l’ONU, en plena crisi del multilateralisme. I dins d’això, la reivindicació que qui lideri el procés sigui un dona, la primera que ocuparia el càrrec de secretària general després de vuitanta anys d’història de l’organització.

La primera oportunitat seriosa de trencar el sostre de vidre en l’organització més important del món va ser el 2016, quan es va decidir el relleu de Ban Ki-moon, però finalment l’escollit va ser l’exprimer ministre portuguès, António Guterres, que ara abandonarà el càrrec, després de dos mandats consecutius de cinc anys.

Reformar l’ONU per fer front a Putin i a Trump: la recepta de Sánchez i els seus socis

Aleix Moldes

Sánchez: "Ha arribat el moment que les Nacions Unides siguin renovades, reformades i dirigides per una dona"

This browser does not support the video element.

"El sistema multilateral necessita renovar-se amb urgència i hem de fer-ho en profunditat", ha sostingut el president espanyol.

Claudia Sheinbaum: "No hi ha crisi diplomàtica i mai n'hi ha hagut"

This browser does not support the video element.

"És important que es reconegui la força dels pobles originals per a la nostra pàtria", ha defensat la presidenta de Mèxic.

Sheinbaum proposa una "nova visió" de l'ONU

Durant la seva intervenció, Claudia Sheinbaum ha proposat una "nova visió" de l'ONU. I ha reclamat destinar el 10% de la despesa mundial en armament per impulsar un "programa global" que permeti reforestar milions d'hectàrees: "En lloc de sembrar guerra, sembrem pau i vida", ha defensat. I també ha proposat una declaració en contra de la intervenció militar a Cuba: "Que el diàleg i la pau prevalguin", ha reivindicat.

Claudia Sheinbaum: "Hi ha memòries que no es conquereixen i arrels que mai s'arrenquen"

Després de la intervenció de Gabriel Boric, pren la paraula la presidenta de Mèxic, Claudia Sheinbaum, que ha fet una oda als orígens del seu país. "Vinc d'un poble que reconeix el seu origen en les grans cultures originals, les que van ser esclavitzades i saquejades, però que mai van ser derrotades. Hi ha memòries que no es conquereixen i arrels que mai s'arrenquen", ha proclamat.

Ha presentat el poble mexicà com un "poble treballador, creatiu, lluitador i profundament generós" que "ha après a resistir sense odiar" i a "defensar els seus drets sense deixar de respectar els altres". Un poble que "creu en la pau fins i tot quan la història li ha posat problemes difícils" i un "poble solidari en l'adversitat".

Gabriel Boric: "Durant massa temps hem estat separats"

És el torn de Gabriel Boric, que va ser president de Xile del 2022 al 2026. "Quan ens ajuntem els que tenim conviccions i ideals progressistes, som molt més forts i durant massa temps hem estat separats", ha expressat tot just arrencar el seu discurs.

El xilè creu que cimeres com la que se celebra a Barcelona són un "senyal d'esperança molt gran" en un "moment d'inflexió" per al món: "Veiem amb preocupació com la desafecció ciutadana que sovint és alimentada per una desigualtat creixent i punyent, una desinformació rampant i també per errors propis".

I ha lamentat que aquest context estigui sent aprofitat per "projectes autoritaris que prometen solucions fàcils o dreceres a problemes que són complexos".

Mèxic s'ofereix per acollir la pròxima cimera progressista

Pedro Sánchez ha agraït a la presidenta de Mèxic, Claudia Sheinbaum, s'ha ofert per acollir la pròxima cimera progressista, la V Reunió en Defensa de la Democràcia, que s'ha de celebrar el 2027.

Dues prioritats més: governança digital i desigualtat

Pedro Sánchez ha mencionat les dues altres prioritats. En primer lloc, la governança digital: "La tecnologia pot ser una eina de progrés, però no es governa sola, ni tots els interessos en joc apunten en la mateixa direcció", ha expressat. "No podem acceptar que els algorismes premiïn l'odi, la polarització, la confrontació, els missatges violents o que el poder tecnològic quedi fora del control democràtic", ha afegit.

En segon lloc, ha esgrimit que la desigualtat és "injusta" i és "difícilment compatible amb democràcies sanes i fortes". "Quan el progrés no es distribueix i les oportunitats no arriben a tots, la democràcia perd legitimitat", ha sostingut. I ha advertit que això fa "créixer" l'extremisme: "Per això la nostra agenda democràtica és també l'agenda per la justícia social", ha conclòs.

"Ha arribat el moment que l'ONU sigui reformada i renovada"

"El sistema multilateral necessita renovar-se amb urgència i hem de fer-ho en profunditat", ha defensat Pedro Sánchez, que ha esgrimit que cal treballar perquè reflecteixi la "realitat del segle XXI" sent "més eficaç, més eficient, més transparent, més democràtic i més representatiu". "Ha arribat el moment que l'ONU siguin reformada i renovada", ha subratllat. I ha apostat perquè per primer cop sigui dirigida per una dona.

En un context en què la democràcia "es buida per dins mentre se l'ataca des de fora", Sánchez ha reclamat que la resposta dels líders progressistes "no pot ser merament defensiva". "No n'hi ha prou amb resistir, hem de proposar, liderar i demostrar que la democràcia no només es defensa, sinó que s'enforteix i es perfecciona dia a dia", ha conclòs.

Pedro Sánchez: "Estem aquí per respondre i actuar"

El president del govern espanyol inaugura la IV Reunió en Defensa de la Democràcia. "Compartim una preocupació, però sobretot una responsabilitat", ha dit tot just començar. Ha defensat que la cimera progressista de Barcelona ha de servir per "respondre i actuar" i ha tret pit d'una "comunitat política en construcció" que ha de fer "el que sigui necessari per enfortir el sistema democràtic".

Així mateix, en un missatge directe a Donald Trump, ha censurat els "atacs al sistema multilateral", els intents "d'impugnar les regles del dret internacional" i la "perillosa normalització de l'ús de la força".

Gustavo Petro: "És una cimera per una alternativa al món, no en contra"

This browser does not support the video element.

El president de Colòmbia ha presentat la IV Reunió en Defensa de la Democràcia com un "far que col·loca una mena de fletxa enmig de la confusió, l'equivocació i el desordre global perillós per a la humanitat".

Salutació entre Sánchez i Sheinbaum

Primera imatge entre Pedro Sánchez i Claudia Sheinbaum. El president espanyol ha rebut la presidenta mexicana i tots dos han intercanviat unes breus paraules. Està previst que tots dos es reuneixen a partir de les dotze.

El líder socialista també ha exhibit complicitat amb Lula da Silva, president del Brasil, i Gustavo Petro, president de Colòmbia. L'últim ha sigut l'expresident de Xile Gabriel Boric, a qui s'ha abraçat amb efusivitat.

Sánchez rep els convidats a la IV Reunió en Defensa de la Democràcia

Moment per a la foto de família. El president espanyol, Pedro Sánchez, que no ha fet declaracions quan ha arribat, se situa al mig i va rebent –un a un– tots els participants de la IV Reunió en Defensa de la Democràcia.

La Cimera per la Democràcia va passar per Nova York i per Xile

La Cimera per la Democràcia és una iniciativa impulsada pels presidents espanyol, Pedro Sánchez, i brasiler, Lula da Silva. La primera es va celebrar el 2024 a Nova York, emparada per les Nacions Unides. La segona es va fer a Xile mentre governava Gabriel Boric i la tercera, l'any passat de nou a Nova York. En aquesta quarta edició, Sánchez ha exercit d'amfitrió i el govern espanyol ha organitzat en paral·lel la seva primera cimera bilateral de la història amb el Brasil.

A més, al mateix Pavelló 8 de la Fira de Barcelona on se celebra la cimera, s'organitza la Global Progressive Mobilisation, on els partits socialistes d'arreu del món organitzen panels i xerrades i on precisament Sánchez i Lula faran l'acte de cloenda aquesta tarda.

Acaben les arribades

Després de 45 minuts arribant en comptagotes, tots els convidats a la IV Reunió en Defensa de la Democràcia ja són a la Fira de Barcelona. Ara hi haurà la foto de família i, a continuació, arrencarà la cimera.

Els protagonistes continuen arribant a la Fira de Barcelona

Els cotxes oficials s'acumulen a la porta del Pavelló 8 de la Fira de Barcelona. Cada cap d'estat entra en solitari, mentre la resta espera dins dels vehicles. Alguns dels presidents i primers ministres decideixen aturar-se breument davant dels mitjans de comunicació abans de dirigir-se a l'interior del recinte. D'aquí a pocs minuts s'espera que es facin la foto de grup i cap a les deu del matí començarà la IV Cimera per la Democràcia.

Gustavo Petro: "Un far enmig del desordre global perillós"

"Es tracta d'una mena de far que, enmig de la confusió, l'equivocació i el desordre global perillós per a la humanitat, col·loca una mena de fletxa que segueix el rumb de la vida i no el rumb de la mort". Així ha definit el president de Colòmbia, Gustavo Petro, la IV Reunió en Defensa de la Democràcia.

Preguntat sobre si és una cimera anti-Trump, ha evitat batejar-la així: "És una cimera per una alternativa al món. Per, no contra". I ha fet una crida que la humanitat reflexioni sobre una "nova agenda" per dependre menys del petroli i caminar cap a la descarbonització.

Claudia Sheinbaum nega que hi hagués una crisi diplomàtica entre Espanya i Mèxic

La presidenta de Mèxic és un dels grans al·licients de la cimera. "Defensant sempre la democràcia com a principi", ha subratllat quan ha arribat. Ha negat que hi hagués una "crisi diplomàtica" amb Espanya: "És important que es reconegui la força dels pobles originals per a la nostra pàtria", ha dit.