Sánchez vol convertir Barcelona en el bressol de la resistència contra l'onada ultradretana
Els socialistes escullen la capital catalana per engegar una plataforma progressista mundial amb vocació de continuïtat
MadridBarcelona com a bressol de la resistència contra l'onada ultradretana mundial. Amb aquest objectiu el PSOE, en coordinació amb la Internacional Socialista, que presideix el mateix Pedro Sánchez des del 2022, organitza el 17 i 18 d’abril a la capital catalana un conclave transnacional de partits i organitzacions progressistes per escenificar que planten cara a l’auge de l’extrema dreta. Es tracta de la Global Progressive Mobilisation, que, segons les fonts socialistes consultades, té una voluntat de continuïtat i no es tracta només d’un acte polític puntual. De fet, l’extrema dreta també ha fet diverses trobades de caràcter global, entre les quals una a Madrid en què el líder de Vox, Santiago Abascal, va apadrinar els líders europeus que segueixen les petjades de Donald Trump.
L’esdeveniment, que es farà a Fira Barcelona, arriba en un moment de màxima visibilitat del president espanyol en l’escena internacional, precisament per la seva confrontació amb el president nord-americà: no només amb la guerra de l'Iran sinó també amb la despesa en matèria de defensa o les polítiques com la regularització de mig milió de migrants.
La tria de Barcelona per celebrar aquest esdeveniment no és casual tampoc. Més enllà de la voluntat de descentralització que, asseguren des del PSOE, té el partit, a ningú se li escapa que Catalunya és un oasi per als socialistes si es compara amb la resta de l’Estat, amb un PP i Vox governant a la majoria de les autonomies (i en auge demoscòpic). A diferència de Madrid, governada pel PP més dur tant a escala municipal com al govern de la comunitat autònoma, acudir a la capital catalana s'ha convertit en un bàlsam per al PSOE, sobretot des de l'apaivagament del moviment independentista, que ha perdut força al carrer. Catalunya és la comunitat més rellevant en termes de pes demogràfic i econòmic que governen els socialistes a tot Espanya. Per aquest motiu, fonts del Govern preveuen que el president de la Generalitat, Salvador Illa, tingui un rol en la cimera progressista com a amfitrió, juntament amb l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni. Tenint en compte, a més, que la situació a les grans ciutats, sobretot pel que fa a la qüestió de l'habitatge i a l'assequibilitat –un concepte que va fer forat per part del candidat demòcrata a Nova York, Zohran Mamdani–, serà un dels eixos que planaran sobre la trobada.
"Barcelona era el lloc idoni", apuntalen fonts del PSOE. "A mesura que les forces reaccionàries s’organitzen a escala global, es fa més necessari que els progressistes de diferents latituds s’organitzin i coordinin la seva resposta. A la creixent onada ultradretana, s’ha de respondre igualment amb una resposta transnacional, inclusiva i unida per valors compartits", resumeixen des del partit per explicar les motivacions de la plataforma progressista.
Batalla cultural
Fa mesos que el PSOE treballa en aquest acte amb l’objectiu que Sánchez fos l’amfitrió de líders progressistes de renom internacional. Ara bé, en el moment en què arriba, dirigents consultats consideren que, paradoxalment, és Sánchez ara mateix la cara més visible i que la plataforma servirà per potenciar encara més aquest missatge. "No estava pensat per a això, però acabarà sent això", interpreta un dirigent socialista consultat.
Qui hi haurà a Barcelona? El president del Brasil, Lula da Silva; el president colombià, Gustavo Petro –tots dos han mostrat una posició obertament anti-Trump a l’Amèrica Llatina–; el president de Sud-àfrica, Cyril Ramaphosa; el president de l'Uruguai, Yamandú Orsi, i el president del Consell Europeu, António Costa. També intel·lectuals de l’esquerra per donar una pàtina de pensament polític de fons a l’esdeveniment, a més de diversos ministres del govern espanyol com el vicepresident, Carlos Cuerpo, o l'expresident José Luis Rodríguez Zapatero, així com diversos líders socialdemòcrates europeus.
Des del seu no a la guerra de l'Iran, Sánchez ha multiplicat la presència als mitjans internacionals. Després de l'aparició al New York Times per la regularització de migrants –ell mateix en va fer un article en què en defensava les bondats–, s’ha convertit en objecte de reportatge. Un dels primers a llançar el titular a escala internacional va ser el diari britànic Financial Times amb el títol "Com Pedro Sánchez s'ha convertit en l’antítesi de Trump" i aquesta setmana passada el diari nord-americà especialitzat en economia Wall Street Journalli feia un especial sobre les relacions bilaterals entre Espanya i el Regne Unit titulat "La revolta espanyola: el líder que diu que no a Donald Trump". El president espanyol ho ha rematat amb un article propi a Le Monde Diplomatique, una publicació referent per a l'esquerra europea, en defensa del multilateralisme. Amb aquesta estratègia, la Moncloa vol anar més enllà del progressisme i apel·lar també als votants amb valors liberals que se senten atacats davant del que considera que és el neofeixisme del segle XXI encarnat per Trump.
A banda del PSOE i de la Internacional Socialista, també formen part de l’organització de la cimera progressista de Barcelona el Partit dels Socialistes Europeus (PES), presidit per Stefan Löfven, ex primer ministre suec, i altres organitzacions i plataformes com l’Aliança Progressista, que ha aparcat les diferències que tenia amb la Internacional Socialista (se’n va escindir el 2013) per organitzar el conclave. La idea dels promotors és dedicar el divendres 17 al debat de pensament, mentre que el diumenge 18 seria l’acte més polític amb les patums internacionals i el mateix Sánchez. Paral·lelament, a banda de la cimera, el president espanyol protagonitzaria una cimera bilateral amb Lula da Silva en el marc dels pactes bilaterals de cada país.
El programa encara està en construcció, però alguns dels debats que ja estan previstos tenen a veure amb "el feminisme progressista com una defensa global de la democràcia"; "recuperar el poder del relat" davant l’extrema dreta; desigualtat salarial, o la diversitat a Europa. En definitiva, Sánchez abandera el progressisme mundial amb l'esperança que això li doni un retorn també intern: que els seus electors s'activin de cara a les eleccions andaluses –quedarà just un mes per a la cita del 17 de maig– i que qualli el marc que a les pròximes eleccions espanyoles seran o ell o el que representa el trumpisme. És la darrera carta que li queda a la Moncloa per intentar remuntar la demoscòpia i els problemes judicials que envolten el govern fins que arribi el dia D el 2027.