DANA al País Valencià

Qui serà el substitut de Carlos Mazón?

El PP afirma que no hi ha més opcions que Pérez Llorca, mentre que Vox refreda l'acord i deixa clar que el preu dels seus vots serà car

ValènciaAquest dimarts ha començat el compte enrere. El Partit Popular i Vox tenen fins al 19 de novembre per pactar un candidat que rellevi Carlos Mazón al capdavant de la Generalitat Valenciana. Si tanquen un acord, la presidenta de les Corts fixarà la data del ple d’investidura, que se celebraria entre el 24 i el 27 de novembre. Si transcorreguts dos mesos des de la primera votació no arriba la fumata blanca, es dissoldrà el Parlament i es convocaran eleccions. La data més probable per als comicis és el 22 de març, però el PP no vol arribar a les urnes. Tot i que les últimes enquestes atorguen la majoria al bloc de dretes, també dibuixen un transvasament de vots dels populars a Vox. A més, una esquerra mobilitzada podria capgirar els pronòstics. És per això que els de Feijóo s'esforçaran per convèncer el partit de Santiago Abascal, que, tot i no tancar la porta a un pacte, ja ha advertit que el seu preu serà molt car.

Juanfran Pérez Llorca, la mà dreta de Mazón

El candidat preferit pel PP valencià per substituir Mazón és Juanfran Pérez Llorca, que ha sigut la mà dreta del ja expresident. Portaveu parlamentari a les Corts i secretari general del PP, càrrec en el qual va substituir l'alcaldessa de València, María José Catalá, és una persona hàbil. Bon negociador, no té cap problema per adaptar el seu discurs a l'interlocutor, circumstància que el que fa idoni per transitar fins a les eleccions del 2027 –si no hi ha avanç electoral–, quan els populars escolliran el seu nou líder, que en principi no hauria de ser ell, sinó Catalá o el president de la Diputació de València, Vicent Mompó, per qui aquest cap de setmana han apostat els líders provincials del PP valencià.

Cargando
No hay anuncios

Tot i ser valencianoparlant i representant del vessant més dialogant del PP, no va dubtar a dirigir les negociacions amb Vox per investir Mazón, una mostra que, més enllà dels seus posicionaments personals, és algú dúctil i capaç d'assumir part de l'argumentari del partit d'Abascal. Precisament la seva bona relació amb la formació ultra és un altre dels motius que han afavorit que el PP hagi apostat per ell. Tot i que des de Vox afirmen que encara no estan negociant, aquest dimarts Llorca (també alcalde de Finestrat) s'ha absentat de la reunió de la junta de portaveus de les Corts. D'aquesta manera, ha volgut evitar les preguntes dels mitjans de comunicació.

María José Catalá, la preferida per Feijóo

L'alcaldessa de València és la preferida d'Alberto Núñez Feijóo per ser al cartell electoral el 2027. De fet, és a la direcció estatal on té els seus principals suports, atès que la també diputada no ha dedicat temps a construir aliances amb els seus companys de partit al País Valencià. D'ella se sol dir que no té família política. De fet, va ser aquest aïllament el que la va penalitzar la setmana passada en la reunió entre els presidents provincials i Pérez Llorca, en la qual es va proposar Vicent Mompó com a relleu de Mazón. Tampoc la va ajudar el temor a despullar l'Ajuntament de València, on la dirigent del PP no té un relleu de garanties.

Cargando
No hay anuncios

Fa mesos que Catalá repeteix que no vol ser presidenta de la Generalitat i que desitja continuar al consistori. Un dels motius d'aquesta negativa és que és mare de dos fills menuts, i és una obvietat que ser cap del Consell –un càrrec que obliga a anar de punta a punta del territori diàriament– li restaria temps per estar amb la família. Tot i el seu discurs, hi ha qui diu que s'està deixant estimar i que si el partit la posa entre l'espasa i la paret no tindrà cap més remei que acceptar ser candidata. De fet, aquest dimarts, i en declaracions als mitjans de comunicació, no ha estat tan taxativa com fins ara. "Aquest procés [la designació d'un nou president de la Generalitat i relleu de Mazón] és molt important en el meu partit i jo he de mantenir una actitud molt prudent i respectuosa i no em pronunciaré", s'ha limitat a dir abans d'afegir que la seva forma de treballar és "discreta". Ho ha dit tot, sense dir-ho.

3. Vicente Betoret i Alfredo Castelló, alternatives a Pérez Llorca

Tot i que des del Partit Popular insisteixen que no hi ha cap més candidat a banda de Juanfran Pérez Llorca, a les Corts hi ha altres diputats que podrien ser una alternativa al secretari general del PP valencià si la seva candidatura és vetada per Vox. En primer lloc hi ha Vicente Betoret, que va ser president dels conservadors en la província de València i qui va elegir Mompó per ser el seu relleu. A més, l'exacalde de Vilamarxant va ser portaveu adjunt en la legislatura 2008-2015 i té una ampla experiència. Un altre nom és Alfredo Castelló. Exalcalde de Sagunt, és l'actual vicepresident primer del Parlament i, per tant, primer representant dels populars a les Corts. Més autoritari que Pérez Llorca, Catalá i Betoret, el seu perfil és del gust del Vox i suposaria apostar per una persona d'un tarannà tradicional i aspre amb l'oposició.

Cargando
No hay anuncios

4. Noves eleccions

L'elecció d'un candidat del Partit Popular és només una de les possibilitats que hi ha al tauler polític valencià i no s'ha de descartar que Vox opti per bloquejar la designació d'un nou president aprofitant la debilitat del PP i, així, pescar en el seu electorat. "Estem molt lluny de parlar de noms. Abans cal negociar el programa i, en funció dels acords que assolim, ja veurem si segellem un pacte per al candidat", han resumit des de Vox a l'ARA aquest dimarts. Aquestes paraules evidencien que el partit ultra vol encarir el preu dels seus vots, que ja ha estat molt alt els últims mesos. De fet, han aconseguit que els populars hagin assumit part del seu ideari, especialment pel que fa a les polítiques lingüístiques, migratòries i negacionistes del canvi climàtic i de la violència de gènere. Està per veure, doncs, què els convé més, si que es convoquin eleccions amb l'expectativa de créixer i assumint el risc de carregar amb la culpa d'una hipotètica derrota electoral del bloc de dretes, o imposar la seva agenda. L'extrema dreta té, en tots els casos, la clau al País Valencià.

Cargando
No hay anuncios