Simular el canvi climàtic o un cervell de ratolí: el futur de la supercomputació uneix Catalunya i el Japó

Kobe / KyotoQuin és el camí més ràpid per evacuar una ciutat davant d’un desastre natural? Com impactarà el canvi climàtic en el nostre entorn? Com es pot accelerar el desenvolupament d’una vacuna en plena pandèmia? La resposta a aquestes preguntes passa per la supercomputació i els nous horitzons que obren les simulacions que, a través de càlculs, permeten fer els ordinadors més potents del món. I Catalunya, amb el Barcelona Supercomputing Center, vol fer un salt endavant en aquests reptes amb el seu homòleg japonès, el Riken Center for Computational Science. Les dues institucions ja col·laboren des del 2022, però aquest dijous s'han refermat en aquesta aliança firmant un nou acord de col·laboració, aprofitant la visita de la delegació catalana encapçalada pel president de la Generalitat, Salvador Illa, al centre de Kobe.

El memoràndum l’ha signat el president del BSC, Mateo Valero, i permetrà intensificar els intercanvis d’investigadors entre totes dues institucions públiques, almenys, durant tres anys més. Al superordinador japonès Fugaku –l'altre nom que rep el mont Fuji– hi ha 432 cabines amb 158.976 mòduls i, com al barceloní MareNostrum, també es comença a treballar en la supercomputació quàntica per fer simulacions amb molta més potència.

Prevenir una DANA o un tsunami

Una de les línies de treball més interessants del Fugaku per al BSC és com els japonesos fan servir la tecnologia per respondre a desastres naturals (i, en particular, als terratrèmols i als tsunamis, que es preveuen amb una línia de sensors al llarg de la costa japonesa per no perdre ni un segon davant dels primers indicis). De fet, Valero ha explicat que el BSC ha posat en marxa un programa de col·laboració amb la Unitat Militar d’Emergències (UME) per reaccionar a catàstrofes similars, com ara les DANA.

Però com opera un superordinador per fer aquestes anàlisis? Tant l'ordinador del BSC, el MareNostrum, com el Fugaku treballen amb el que se'n diu bessons digitals: són models que permeten experimentar científicament amb situacions i escenaris reals, com ara el cos humà o una ciutat. Ara que ja treballen amb estudis sobre el clima i la mobilitat, el següent gran repte per a la supercomputació és la medicina. De moment ja es pot crear el bessó digital del cervell d'un ratolí, pas previ al d'un humà, o estudiar la relació dels gens i el càncer. A això s'hi suma la intel·ligència artificial, l'últim gran revulsiu de la supercomputació: "Amb aquestes màquines, la gent pot somiar. Amb aquesta potència de càlcul, poden comprovar si és correcta qualsevol idea que tinguin", ha dit Valero.

Els experts no s'atreveixen a posar data a quan es podria comptar amb una simulació completa del cos humà, tot i que ja es fan estudis sobre el cor i l'aparell respiratori (per exemple, de cara a un bypass) amb hospitals punters, també a Catalunya. Després de visitar el Fugaku, Salvador Illa ha destacat el reconeixement de Valero a la institució japonesa i el valor de posar aquesta tecnologia al servei de l’interès públic (i no de la butxaca privada). "La tecnologia ha de servir per compartir-la tots", ha destacat el president, en la mateixa línia que Valero, que ha advertit que el seu potencial no pot quedar "en mans de quatre ganàpies amb diners" (en referència als grans magnats tecnològics). Amb aquesta voluntat, el president també ha explorat aquest dimecres possibilitats de col·laboració amb el Kobe Biomedical Innovation Cluster.

Robots a Kyoto, nova aliada catalana

Després de Kobe, Illa ha tancat aquest dijous el seu viatge al Japó amb la signatura d'un acord de col·laboració entre Catalunya i la governació de Kyoto, amb la qual s'institucionalitza des d'ara la col·laboració, per exemple, en l'àmbit de la recerca i la innovació. Allà, a la seu de l'institut d'investigació ATR, ha conegut l'Erica, l'androide recepcionista, rere una senyera i una bandera de la prefectura de Kyoto per celebrar l'aliança, amb la qual es va començar a treballar el 2022. La tecnologia és una de les carpetes on tots dos governs estan interessats a col·laborar, per exemple, pel que fa a la reforma de l'administració o l'acompanyament de la gent gran a través d'androides.

Precisament, Illa ha participat en un experiment que involucrava un altre humanoide, de nom Shosa, dissenyat per respondre als moviments i els gestos dels seus interlocutors i establir-hi una comunicació no verbal. Aquest androide, dissenyat pel famós investigador Hiroshi Ishiguro, detecta els moviments de qui té al davant gràcies a un parell de sensors. Ara bé, quan Salvador Illa s'hi ha posat al davant, el robot s'ha mantingut immòbil. Després de diverses proves infructuoses (amb nervis dels responsables japonesos), el president s'ha girat cap al núvol de periodistes, càmeres i membres del seu equip rere ell: "L'esteu espantant", ha dit, de broma. No anava tan desencaminat: un científic japonès ha demanat al grup apartar-se perquè hi havia "massa gent", i això despistava l'androide. Minuts més tard, el robot ha obert els ulls i ha començat a seguir els moviments del president. Aquest divendres Illa viatjarà ja a Seül, ciutat on tancarà la gira asiàtica que va començar dilluns.