El baró socialista dels exabruptes que no li agrada que es parli l’anglès

Al president de Castella-la Manxa, Emiliano García-Page (Toledo, 1968) li agrada la polèmica. La més recent, haver criticat Pere Aragonès perquè en la conferència de presidents autonòmics -hi participava la líder europea Ursula von der Leyen- va parlar en anglès en part de la seva intervenció. Per a Page és la llengua “d’un país que vol abandonar la UE”.

El manxec és polític des del bressol. De fet, no se li coneix cap altra activitat. Amb la majoria d’edat, abans de llicenciar-se en dret, ja era regidor de Toledo -de festes, concretament- i ha segut a totes les cadires polítiques de la seva comunitat. Tinent d’alcalde, alcalde, diputat, conseller i finalment president. Però la popularitat a nivell a estatal li ha arribat per una barreja que sempre ha funcionat entre els barons socialistes addictes al titular: criticar Pedro Sánchez i l’independentisme. Ha censurat la figura del mediador, la taula de diàleg, l’acostament del govern espanyol a ERC i fins i tot va flirtejar amb la idea d’il·legalitzar els partits independentistes: “Quan algú proclama que el seu objectiu és la desestabilització, hi ha d’haver una contestació jurídica”. Un exdirigent del PSC que el va tractar el recorda amb un caràcter “molt proper” però conscient de les seves armes: “Utilitza l’exabrupte per crear-se un espai”. I com la majoria de barons, “amb tendència a parlar de Catalunya”. Amb la pandèmia, també ha mirat a Madrid lamentant que aquesta comunitat “fa el que li dona la gana” i ha buscat, de nou, el focus, com quan va criticar que es tancaven les escoles perquè volien “15 dies de vacances”. Almenys fins ahir, la Wikipedia era testimoni de la seva capacitat per enfangar-se. “Polític sense anglès”, hi deia.