Els socis abracen la doctrina Turull
BarcelonaPedro Sánchez arriba a l'equador de la legislatura en el pitjor moment, assetjat per casos de corrupció i sense haver aprovat uns pressupostos, i amb una oposició disparada a les enquestes. En aquesta situació, només que un dels grups que va votar la seva investidura demanés eleccions o una qüestió de confiança, la legislatura estaria acabada. Però ningú ho ha fet. Ni tan sols Junts, que ja havia utilitzat l'espantall de la qüestió de confiança per pressionar el govern en el passat. Al contrari, els socis semblen haver abraçat el que podríem anomenar la "doctrina Turull", és a dir, intentar aprofitar la debilitat de Sánchez, tal com va explicitar el secretari general de Junts, per aconseguir el compliment dels compromisos de la legislatura. O sigui, que el missatge a Sánchez és: o accelerar o plegar.
En resposta a Gabriel Rufián, Sánchez ha insinuat que optava per la primera opció, la del "gir social". En realitat, el president espanyol no té gaire més alternativa que plantejar una nova agenda política més audaç si vol, d'una banda, canviar la conversa pública i, de l'altra, guanyar complicitats parlamentàries. El que ho ha explicat d'una forma més gràfica ha estat el diputat de Més per Mallorca, Vicenç Vidal, quan s'ha posat a cridar "BOE, BOE, BOE!" El partit més difícil de seduir ara mateix és Podem, però de moment el partit d'Iglesias no s'atreveix a fer el pas d'alinear-se amb la dreta per demanar eleccions. Per tant, el PSOE haurà d'anar llei a llei per intentar sobreviure el màxim de temps possible. Ara per ara, els pressupostos, que li permetrien exhaurir la legislatura, semblen una quimera. Però si admetem que el debat d'avui és el més semblant que veurem a una qüestió de confiança, Sánchez l'ha superat.
A partir d'aquí, el debat deixa unes altres idees interessants. Yolanda Díaz ha fet viure a Sumar el seu millor dia en dos anys amb un discurs contra els mals del bipartidisme, però repartint més cap a la dreta. A l'altre extrem, Santiago Abascal ha fet el mateix. Ha carregat contra el bipartidisme, però especialment cap a l'esquerra. Tots dos creuen que l'escàndol és una oportunitat per desgastar els dos grans partits i consolidar els seus respectius espais.
Pols ERC-Junts
Pel que fa al pols entre ERC i Junts, la contraposició entre Gabriel Rufián i Míriam Nogueras dibuixa dos universos paral·lels sense gaires punts de contacte entre ells. A una banda, Rufián, seguint l'exemple de Bildu, ha col·locat ERC en l'esfera del sanchisme, per pragmatisme, com els bascos, però també per convicció ideològica que un govern PP-Vox seria nefast per a Catalunya. En canvi, Nogueras es manté en l'equidistància clàssica de Convergència, criticant igual l'espanyolisme de la dreta com l'intervencionisme de l'esquerra. Les pròximes eleccions espanyoles també hauran de desempatar entre aquests dos models de relació amb Espanya de l'independentisme.
Finalment, el més surrealista de la sessió, a part de les acusacions de Feijóo a Sánchez sobre prostíbuls (és crònica la dificultat del gallec per trobar el to: sempre s'acaba passant de frenada), és l'agre atac del PP al PNB, que contrasta, com va subratllar Rufián, amb el silenci sobre Junts. No s'entenen tants esforços de Feijóo al congrés del seu partit per aconseguir mans lliures per pactar i, just després, trencar tots els ponts amb un partit al qual va arribar a oferir un ministeri durant les negociacions de la investidura del 2023.