El TC retarda l'amnistia a Puigdemont: "Difícilment es resoldrà abans de Nadal"

MadridLa decisió de la defensa de Carles Puigdemont de recusar tres magistrats del Tribunal Constitucional (TC) ja feia preveure una dilació en els terminis per resoldre l'amnistia a l'expresident de la Generalitat. Aquest dijous el president del TC, Cándido Conde-Pumpido, ho ha confirmat en un esmorzar amb periodistes. "Difícilment podran ser resolts abans de Nadal", ha dit sobre els recursos d'empara tant de Puigdemont com dels exconsellers Toni Comín i Lluís Puig. Conde-Pumpido ha atribuït aquest "retard" de "mínim un mes" en relació amb els temps previstos inicialment —al TC comptaven admetre'ls a tràmit a principis de setembre i finalment ho faran en el ple de la setmana vinent— a la decisió de tractar d'apartar els magistrats conservadors José María Macías, Enrique Arnaldo i Concepción Espejel per part de la defensa del líder de Junts.

El moviment de l'advocat Gonzalo Boye va generar desconcert en un Constitucional que, segons ha defensat el seu president, ha tractat des d'un principi "d'agilitzar" la resolució d'aquesta qüestió perquè dilatar-la "genera una pertorbació en l'ordenament jurídic". Així, Conde-Pumpido ha reivindicat que van emetre sentència sobre el recurs del PP contra l'amnistia en nou mesos quan altres recursos polèmics del PP com el que es va presentar contra l'Estatut de Catalunya o contra la llei de l'avortament de l'expresident Jose Luis Rodríguez Zapatero van trigar quatre i dotze anys, respectivament, a tancar-se. Conde-Pumpido ha defensat haver avalat la constitucionalitat de l'amnistia —ha argumentat que seria "estrany" que Espanya sigui "l'únic país de la UE que no en pogués aprovar"—, si bé no ha volgut avançar com es resoldrà el gran tema pendent, com és si es pot amnistiar la malversació, que és el que impedeix que se li apliqui a Puigdemont.

No ho sabrem previsiblement fins al 2026, segons els càlculs de Conde-Pumpido, perquè, a més, el ple de la setmana vinent, que té també sobre la taula el recurs de les Corts d'Aragó contra l'amnistia, no entrarà a fons en aquesta qüestió. Fonts del Constitucional apunten que, encara que la comunitat autònoma esmenti aquest delicte, en la sentència que el resolgui "no hi haurà una referència explícita" a la malversació, sinó "mínima". La intenció, tal com traslladen fonts del tribunal, és que no es pugui interpretar que el que es digui sobre la malversació en resposta a les Corts d'Aragó és aplicable als recursos d'empara dels líders de l'1-O. Un recurs "abstracte" sobre la llei, com és l'aragonès, no pot "prejutjar" l'aplicabilitat de la norma en un cas concret, afegeixen.

Així, la setmana que ve el TC admetrà a tràmit el recurs de Puigdemont i, amb tota probabilitat, rebutjarà la sol·licitud que se li aixequi immediatament l'ordre de detenció a l'Estat. Un cop denegada aquesta mesura cautelaríssima, s'obrirà un tràmit d'al·legacions a les parts per estudiar si s'accepta aquesta petició com a mesura cautelar abans de resoldre el fons del recurs d'empara, però les fonts consultades apunten que aquesta via (que permetria un retorn immediat de Puigdemont) tampoc prosperaria. En paral·lel, al ple de la setmana que ve també s'estudia la primera qüestió d'inconstitucionalitat, la que va presentar el Tribunal Suprem en un cas de desordres públics d'un activista de Girona. Conde-Pumpido ha avançat que en aquests casos no hi haurà sorpreses i que tot es resoldrà d'acord amb la doctrina establerta a finals de juny en la sentència que va donar el vistiplau a la norma.

Quan podrà tancar definitivament la carpeta de l'amnistia el TC? Conde-Pumpido ha advertit que encara queden "bastants mesos" perquè tots els afers pendents estiguin definitivament resolts i no ha garantit que pugui ser abans de l'estiu de l'any que ve. El mandat del president del TC s'exhaureix a finals d'aquest desembre, però es mantindrà en el càrrec fins que es nomeni un relleu. La manca de ponts entre PP i PSOE fa preveure que haurà d'allargar-ho, si bé Conde-Pumpido ha apuntat que "no pot profetitzar" sobre què passarà durant el 2026 perquè "és probable" que deixi la presidència de l'òrgan. En aquest període també és rellevant el que pugui decidir el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, que ha de pronunciar-se sobre qüestions prejudicials en relació a la malversació. Hi ha una primera data encerclada en vermell, en aquest sentit, que és la del 13 de novembre, quan ha de fer un primer pronunciament l'advocat general. El que digui no és vinculant, però acostuma a marcar el camí del tribunal.

Les crítiques del PP

El PP ha carregat reiteradament contra Conde-Pumpido, a qui presenta com un titella de Pedro Sánchez. El president del TC ha defensat la professionalitat del Constitucional: "Qui desqualifica des de la política el TC s'està desqualificant a si mateix, perquè hem estat triats pels quatre poders de l'Estat", ha dit Conde-Pumpido. Així, ha defensat que "cap institució de l'Estat pot criticar la resta de poders" i ha negat que el TC estigui invadint la competència del Tribunal Suprem amb l'admissió a tràmit de recursos com el de Puigdemont. "Rebem 6.500 recursos d'empara [només el 2024], n'estimem 17 i després ens acusen d'invadir competències", ha lamentat.

Conde-Pumpido ha fet la mateixa argumentació amb les sentències emeses. "De les 498 que portem, se'ns critica per dues, l'amnistia i els ERO [d'Andalusia], quan hem dit moltes coses més", ha defensat. El TC també està en el punt de mira del PP pels conflictes de competències. Encara que els populars prediquen que tenen desconfiança cap al Constitucional pel fet que té una majoria progressista –Esteban González Pons, portaveu a l'Eurocambra, va arribar a dir que era el "càncer de l'estat de dret"–, recorren a aquest instrument en la seva croada contra el PSOE.

El Constitucional haurà de resoldre, per exemple, si el Congrés, amb el "bloqueig" denunciat pel PP de les normes que hi envia el Senat, està trepitjant les competències que la Constitució atribueix a la cambra alta. El PP també amenaça amb portar un conflicte amb el govern espanyol davant del TC –a través del Senat, on té majoria absoluta– per no complir amb "l'obligació constitucional" de presentar pressupostos "almenys tres mesos abans de l'expiració dels de l'any anterior". Encara estan prorrogats els del 2023.