La teoria de l'accident normal
BarcelonaUn got d’aigua pot provocar un accident nuclear? La probabilitat és ínfima, però és el que va passar el 28 de març del 1979 a la central nuclear de Three Mile Island, als Estats Units. Una petita quantitat d’aigua –l’equivalent a un got– es va colar per una fuita al sistema pneumàtic, activant unes vàlvules que van acabar tancant el circuit d’aigua freda que havia de refrigerar el nucli. El sistema d’emergència va fallar perquè uns dies abans els tècnics s’havien deixat tancats els tubs que el connectaven al circuit i tampoc es va activar la llum que havia d’avisar que alguna cosa anava malament. El resultat va ser una fusió parcial del nucli del reactor, per sort, sense provocar víctimes mortals directes. Per separat, tots aquells errors haurien estat menors i, de fet, la majoria ja s’havien registrat en aquella i en altres centrals nuclears. Però, en conjunt, van protagonitzar un dels pitjors accidents nuclears fins al moment.
L’incident a Three Mile Island va inspirar Charles Perrow, un reputat sociòleg de la Universitat Yale, per promulgar la seva teoria de l’accident normal. Perrow va assumir que els sistemes moderns –les centrals nuclears o, per exemple, les infraestructures ferroviàries–, estan formats per milers de parts interrelacionades a les quals resulta impossible seguir la pista individualment per predir el seu comportament. La teoria conclou que hi ha accidents que poden succeir sense causes clares, errors manifestos i sense que hi hagi dolents de pel·lícula. El factor aleatori n’és, doncs, una part fonamental.
En l’última setmana, dos accidents mortals han provocat pànic i caos al sistema ferroviari estatal. A Adamuz les investigacions semblen apuntar a una mala soldadura en un petit tros de la via com a causa del descarrilament de dos trens. A Gelida va ser un mur el que va caure i impactar contra la cabina del tren. Aplicant la teoria de l’accident normal, tots dos eren possibles. I en tots dos l’aleatorietat ha jugat un factor important: si el mur a Gelida hagués caigut –com en altres ocasions– quan no circulava un tren, la incidència hauria estat menor i, probablement, si dos trens no haguessin coincidit alhora en la part malmesa de la via d’Adamuz, les conseqüències no haurien sigut tan dramàtiques.
Plans de futur
Però va passar. I, des de llavors, la sensació d’inseguretat a les vies no ha fet més que créixer, amb els usuaris pendents de revisions a correcuita que certifiquessin que els trens podien tornar a circular. Per recuperar la confiança de la ciutadania, les administracions hauran de respondre amb transparència, assumint les responsabilitats que pertoquin i anunciant millores que probablement no haurien tirat endavant sense els accidents. A Rodalies, el govern espanyol reconeix que l’infrafinançament històric fa la xarxa “més vulnerable”. Tothom té plans i teories de futur, però l’estudi de l’aleatorietat, com recorda el físic de la Universitat de Califòrnia Leonard Mladinow, ens diu que les boles de vidre només serveixen per observar el passat.
Els detalls de la setmana
Salvador Illa es recupera a l’hospital i mentre està de baixa és el conseller Albert Dalmau qui té delegades les seves funcions. És una situació anòmala que ha provocat moments curiosos, com quan la portaveu del Govern, Sílvia Paneque, es va referir al conseller com a “president Dalmau”. Catalunya Ràdio el va batejar com a Òscar Dalmau que, curiosament, treballa a la competència.
Per avançar-se a un esdeveniment previsible de rellevància, els mitjans preparem articles que conservem a la nevera fins que arribi el moment de publicar-los. El temor de tot periodista és que algun es publiqui abans d’hora, especialment si es tracta de la mort d’algú. No és habitual, però passa. Aquesta setmana li ha tocat a la Ser, que ha publicat per error els obituaris de Jordi Pujol i Pasqual Maragall.