Política 21/05/2020

Torra afirma que la investigació al Govern sobre els assetjaments a Exteriors segueix oberta

El president dona explicacions de la substitució de Bosch per Solé arran del cas destapat per l'ARA

Núria Orriols / Aleix Moldes
5 min
El president del grup de JxCat, Albert Batet, conversa amb el president de la Generalitat, Quim Torra, al Parlament

BarcelonaDos mesos i escaig després de la dimissió d'Alfred Bosch pels presumptes assetjaments sexuals a Exteriors, el president de la Generalitat, Quim Torra, ha comparegut aquest dimecres a la cambra catalana per explicar la seva substitució per Bernat Solé, que es va produir arran que l'ARA destapés la situació al departament. "Aquesta remodelació no és agradable [...]. El Govern referma el seu compromís contra l'assetjament sexual", ha dit. El cap de l'executiu ha relatat els fets i ha defensat que va actuar amb celeritat: ha explicat que se'n va assabentar a través de la publicació d'aquest diari i que immediatament va cridar Bosch a files perquè actués. "Aquell mateix dia el conseller dimitia", ha dit.

Torra ha dit que quan va tenir coneixement de l'assumpte va demanar al conseller de Polítiques Digitals, Jordi Puigneró, que obrís una investigació interna per part de funció pública sobre el que havia passat al departament, ja que ni Bosch ni els alts càrrecs van activar el protocol de la Generalitat en contra de l'assetjament sexual. Quan s'enllesteixi el resultat de la investigació de l'administració, ha dit el president, se'n farà públic el resultat i si se'n deriven responsabilitats judicials o del tipus que siguin.

De fet, qui va obrir la investigació en el seu moment va ser ERC, que va optar per aplicar la normativa interna del partit abans que traslladar la situació del departament a funció pública de la Generalitat. L'aplicació de la normativa interna del partit ha acabat recentment amb un expedient tant a Carles Garcias, l'excap de gabinet, com a Bosch.

El president del grup parlamentari d'ERC, Sergi Sabrià, durant el ple d'aquest dimecres

En la seva intervenció, el cap de files d'Esquerra al Parlament, Sergi Sabrià, ha lloat l'"empatia" del nou conseller, Bernat Solé, per posar-se "al costat de les víctimes" i ha titllat d'"intolerable" la situació que es va viure a Exteriors. Així, ha defensat que Bosch dimitís i "entomés de cara" els assetjaments, ha dit Sabrià, tot i que quan es va produir la publicació a l'ARA ja feia setmanes que la investigació sobre els assetjaments estava oberta i el partit no havia pres decisions en relació al conseller. Sabrià ha tret pit de "l'exemplaritat" amb la qual, segons ell, va actuar ERC. "Va dimitir, que lamentablement no és una pràctica gaire habitual en política. L'exemplaritat es practica, no podem caure en l'error de predicar-la i prou", ha assenyalat.

Per part de JxCat ha comparegut Eduard Pujol, que ha dit que Torra va actuar "d'arrel", malgrat que encara no ha acabat la investigació dins del Govern i no hi ha resultats. "Vostè va encarar el problema sense fer-ne cap xou i va buscar la veritat. Va acceptar la dimissió d’un conseller i va aplicar els protocols de la funció pública per anar a l'arrel del problema", ha remarcat el portaveu de JxCat.

Alfred Bosch dimiteix com a conseller d'Exteriors

La cap de files dels comuns, Jéssica Albiach, ha sigut crítica amb la gestió que va fer el Govern del cas dels assetjaments i ha apuntat que si no hagués sigut publicat per l'ARA l'excap de gabinet de Bosch hauria acabat "recol·locat" en un altre càrrec públic i haurà repetit el mateix comportament. "Què hauria passat si no s'hagués publicat aquesta notícia?", s'ha preguntat. La gestió va ser, segons ella, "un despropòsit". "Es tracta d'un capítol lamentable. S'ha reproduït el patró: uns fets als quals es resta importància, no es creuen les dones que els pateixen i no s'apliquen els protocols", ha dit.

Al seu torn, la CUP ha acusat l'executiu d'actuar "tard" i mantenir una situació de violència masclista durant temps. "És urgent una acció ferma i decidida perquè cap espai institucional quedi fora de l'àmbit dels protocols de violència masclista", ha dit el líder cupaire, Carles Riera, i ha recordat que els responsables d'Exteriors no van actuar aplicant les mesures establertes per l'administració pública. "El seu Govern està en crisi", s'ha reafirmat Riera, i ha afegit que tampoc l'executiu ha actuat bé en l'àmbit de les residències ni resistint-se a la recentralització de l'Estat durant l'emergència sanitària.

També ha sigut dur el PP. "Es va viure una situació insostenible i intolerable. Mesos d'assetjament i encobriment", ha dit el diputat popular Daniel Serrano. Ha acusat el Govern, tant ERC com JxCat, de ser còmplice i "tapar" la situació, i ha exigit que cessi tots els càrrecs que ho van encobrir i, si cal, que actuï la justícia.

Malgrat que la compareixença era sobre els canvis al Govern, l'oposició també ha aprofitat el seu temps per posar sobre la taula la seva pròpia agenda. La líder de Ciutadans, Lorena Roldán, s'ha dedicat a criticar que la Generalitat tingui delegacions a l'exterior, asseverant que els diners que costen s'haurien de dedicar a altres coses, com el sistema sanitari. "Aquests dos milions els haurien de dedicar a tots els catalans", ha dit.

Per la seva banda, Miquel Iceta, cap de files dels socialistes, ha dedicat els minuts d'intervenció a fer un balanç del Govern en els últims dos anys i ha posat de manifest que el mateix president va donar per acabada la legislatura a finals de gener. D'aquesta manera, s'ha dedicat a reflexionar sobre la "continuïtat" del Govern i la necessitat de passar per les urnes un cop superada la pandèmia pel covid-19 per decidir qui lidera la reconstrucció econòmica, malgrat que no ha reclamat explícitament les eleccions ara.

La gestió de les residències

D'altra banda, el president també ha donat comptes del canvi de competències en les residències de Benestar Social a Salut. Torra ha explicat que quan va aflorar la situació als centres de gent gran va decidir fer aquesta modificació perquè l'atenció sanitària "centralitzés" tota la responsabilitat. En aquest sentit, ha fet autocrítica en la comunicació i ha dit que cal un canvi de model i una "reflexió" de futur amb la coordinació de l'àmbit sociosanitari amb el sanitari.

Jéssica Albiach, en la seva intervenció, ha valorat el canvi de competències, però ha advertit que va arribar "tard" en aquesta pandèmia. Ha assenyalat que en el punt àlgid del covid-19 les residències no tenien els recursos necessaris "ni la capacitat" per fer-hi front, tampoc testos o material. "No es tracta d'un problema de comunicació, sinó d'una crisi sanitària", ha dit Albiach, tot i que ha estès la mà a pactar amb el Govern un canvi de model en les residències de cara al futur. Riera, al seu torn, també ha reclamat un canvi de model a les residències i que esdevingui tot públic, de manera que no hi hagi agents privats que gestionin els centres de gent gran.

L'oposició, a iniciativa dels cupaires, ha impulsat una comissió d'investigació sobre la gestió de les residències a la cambra que s'activarà, de fet, en aquest ple (és l'últim punt de l'ordre del dia). JxCat va anunciar que donaria suport a la iniciativa, malgrat que Esquerra d'entrada s'havia mostrat contrària a obrir ara aquest meló, quan encara no ha passat la crisi. Tanmateix, finalment els dos socis de govern han optat per esmenar conjuntament l'objecte de la comissió d'investigació per no només parlar de la gestió de la pandèmia sinó també sobre el context amb què s'ha produït i el canvi de model en el futur.

stats