Totes les mentides i contradiccions del discurs de comiat de Carlos Mazón

BarcelonaUn any i cinc dies després de la desastrosa dana al País Valencià, Carlos Mazón ha anunciat la seva dimissió. Ho ha fet en la seva línia: malgrat alguns punts d'autocrítica, ha mantingut les falsedats que ha defensat des del primer dia per espolsar-se les responsabilitats d'una tragèdia que es va saldar amb 229 morts culpabilitzant els organismes estatals de no avisar i el govern espanyol per la poca ajuda rebuda.

Mazón ha iniciat la seva compareixença aquest dilluns dient que un dels seus errors ha estat permetre que "es generessin tota classe de mentides per no donar explicacions en el seu moment". Però és que ara com ara encara no se sap què va fer des de les 18.45 h que va sortir d'El Ventorro i va acompanyar Maribel Vilaplana a l'aparcament on tenia el cotxe fins que va arribar al Centre de Coordinació Operatiu Integrat (Cecopi) de l'Eliana a les 20.28 h. El gran misteri d'aquell fatídic dia és què va fer aquesta hora i mitja. Sí que és cert que l'equip de Mazón va trigar deu dies a revelar amb qui havia dinat al restaurant valencià i, quan ho va fer, va donar diferents versions sobre els motius i la durada.

Mazón ha acusat la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX) i l'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) d'ocultar informació clau per calibrar el risc de la dana. L'avís de l'Aemet era vermell des de les 7.31 h del matí i a les 11.50 h, la CHX ja havia anunciat que hi havia barrancs desbordats i que el Magre creixia “de manera important”. A les 14.23 h, l'Aemet recordava que la situació seguia sent "molt adversa" i que l'avís era fins a les 18 h. A aquella hora l'Aemet va trucar a Protecció Civil per informar de la prolongació de l'avís fins a les 20 h. Però és que un vídeo que el govern valencià va ocultar durant mesos a la jutgessa de Catarroja va confirmar que l'exconsellera d'Interior, Salomé Pradas, imputada a la causa, sabia que calia vigilar el barranc del Poio i el riu Magre des de les 12.32 h.

Tot i admetre que va ser un error mantenir l'agenda d'aquell dia i que s'hauria d'haver desplaçat a Utiel, el cas és que el fins ara president valencià, com ha assegurat avui Vilaplana en la seva compareixença als jutjats, no tenia pressa per acabar el dinar i que l'ambient era distès perquè fins i tot van parlar de futbol. El cas d'Utiel és el més sagnant perquè, tot i que la periodista avui ho ha negat, Mazón va trucar al president de la Diputació de València, Vicent Mompó, per demanar-li el telèfon de l'alcalde d'aquesta localitat sis minuts després que Vilaplana rebés un missatge del seu exmarit amb imatges dels estralls a Utiel, tal com va avançar l'ARA ja fa un any.

La delegada del govern espanyol, Pilar Bernabé, ha explicat que aquell dia va trucar tres vegades (a les 12.23 h, les 12.48 h i les 14.00 h) a Pradas per oferir-li mitjans, però que els va rebutjar. Minuts després de les dues de la tarda, Pradas sí que va acceptar l'ajuda de l'exèrcit, però només per a Utiel. Després de la catàstrofe, la consellera va negar aquests oferiments per part de la delegada del govern espanyol, però unes imatges captades per TVE d'una reunió amb el seu equip la van desmentir perquè se la sent parlar, precisament, d'aquest oferiment: "L'UME s'ha posat a disposició de poder-se desplaçar aquí".

El desplegament militar al País Valencià va ser, en paraules de Felip VI, "l'operació més gran de l'exèrcit en temps de pau" amb la presència de 30.000 militars efectius –fins a 8.500 simultàniament sobre el terreny–, durant cinc mesos en què van fer milers de missions relacionades amb la recerca de desapareguts, rescats, buidatge i extracció de fang, neteja de garatges o extracció de vehicles de lleres de rius i barrancs, així com proveïment a la població d'aigua, aliments i productes de primera necessitat als 72 municipis afectats per la riuada.

El president valencià ha tornat a culpar les agències estatals de no avisar dels efectes del temporal. Mazón ha dit que tant la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX) com l'Aemet –tots dos organismes que depenen del govern espanyol– es van equivocar i van traslladar "informació errònia" del que passaria. "Però no els diré assassins", ha etzibat Mazón en la seva intervenció de comiat. "Han arribat a afirmar que vaig interferir en retardar l'alerta per tapar els greus errors que van tenir les agències del govern", ha reiterat just després. En diferents interlocutòries avalades per l'Audiència Provincial de València, però, la jutgessa s'ha negat a imputar els responsables de l'Aemet o la CHX i ha qualificat de “ficció” o “autoficció” les afirmacions de Mazón sobre una suposada falta d'informació de lleres i barrancs o sobre “l'absència d'alerta hidrològica a la tarda al barranc del Poio”.

Les paraules de Mazón no s'acompanyen amb fets. Ha ignorat durant un any les peticions de dimissió a la dotzena de manifestacions multitudinàries que s'han celebrat a València i també ha evitat reunir-se amb les principals associacions de víctimes de la dana i n'ha fomentat fins i tot la creació de noves que no fossin bel·ligerants amb ell, amb qui s'ha pogut reunir i fotografiar. També ha evitat les visites als pobles afectats després de les escridassades que va rebre els primers dies.

El ja expresident ha estat aliè a la indignació ciutadana fins dimecres passat, quan al funeral d'Estat va tenir al davant per primera vegada el conjunt de famílies que ho van perdre tot aquella tarda i que el van titllar d'"assassí". Aquell va ser el detonant perquè Mazón hagi decidit plegar veles. Fins llavors havia descartat dimitir i sempre defensava que el que tocava ara era centrar-se en la reconstrucció. "Mai he pensat en tirar la tovallola", va arribar a dir a OK Diario en la primera entrevista que va concedir en el primer aniversari de la dana.

El missatge d'alerta a mòbils es va enviar a les 20.11 h quan el 112 havia rebut més de 15.000 trucades d'auxili fins a aquella hora. A partir de les declaracions dels familiars i testimonis, la jutgessa de Catarroja ha conclòs que l'enviament tardà de l'alerta va provocar les morts. De fet, Pradas ha desmentit Mazón i ha assegurat que el va avisar de l'enviament de l'alerta, després que li truqués dues vegades aquella tarda per reportar-lo sobre l'enviament de l'alerta sense que el llavors president valencià atengués el telèfon. Inmaculada Piles, cap del 112 de la Generalitat, va declarar davant de la jutgessa que el govern espanyol els va demanar a les 18.35 h l'enviament de l'alerta. A aquella hora Mazón seguia amb Vilaplana.

Mazón ha rebutjat tots els oferiments de la jutgessa de Catarroja per declarar voluntàriament i ha aprofitat la condició d'aforat per evitar col·laborar amb la justícia en la causa oberta per la gestió de la riuada. I la decisió de renunciar a la presidència de la Generalitat, però no al seu escó de diputat, li permet continuar com a aforat. La dimissió, a més, ve precedida de la pressió de la direcció estatal del PP per revertir la sagnia de suport electoral que reflecteixen totes les enquestes.