El trumpisme madrileny, un perill per a la democràcia?

MadridA Madrid no s’acaben de creure que Pedro Sánchez encara sigui a la Moncloa després del resultat de les andaluses. En l’olla a pressió en què s’ha convertit la capital madrilenya, dominada per un trumpisme d’allò més castís, aquest any i mig que queda de legislatura serà el més semblant a un llarg malson del qual un dia esperen despertar-se.

El Senat és un bon lloc per calibrar l’estat d’ànim dels diferents partits, ja que allà és on van a parar els dinosaures d’uns i altres. Un dinosaure molt sol·licitat aquests dies era Javier Arenas, el primer dirigent del PP que va guanyar unes eleccions a Andalusia, el 2012, però que no va poder governar perquè el PSOE va pactar amb IU. “Content?”, li preguntaven els periodistes. “Content no, feliç”, responia. Arenas està més inflat que quan era ministre, però conserva el gracejo i la seva capacitat d’anàlisi intacta. “Això no és un canvi només polític, sinó sociològic. I l’exemple és que hem guanyat a Dos Hermanas, un territori abans prohibit per al PP”, explicava satisfet. Això sí, Arenas alertava que els vots que havia recollit Juanma Moreno no serien sempre per al PP: “Aquí ningú es queda res, els vots no són propietat de ningú, i si algú ho pensa s’equivoca”. Arenas, un gat vell de la política al qual no és segur que tots els seus companys s’escoltin.

I és que el principal repte del PP ara és dissimular l’eufòria i també l’ansietat que senten per arribar a la Moncloa. Se’ls nota massa, la veritat. I molts ja deuen estar pensant en els futurs despatxos que ocuparan. L’únic que sembla aliè a tot aquest ambient triomfalista és Alberto Núñez Feijóo, que continua esquivant la premsa. Un concepte, copiat de Juanma Moreno, que ha imposat als portaveus populars és “humilitat”. Javier Maroto i Cuca Gamarra diuen cada vegada que poden que el PP és “humil”, mentre que Sánchez és un “superb”. Feijóo vol menys testosterona i vol cobrir amb una pell de xai el partit alfa de la política espanyola. No està clar, però, que se’n surti.

Ayuso i els corifeus mediàtics del trumpisme madrileny es fan creus cada matí que Sánchez, al qual acusen de “destrossar el país,” encara governi. L’ambient que estan congriant és altament inflamable, i la veritat és que fa patir pensar en la possibilitat, avui remota, certament, que PP i Vox no assoleixin la majoria a finals de l’any vinent. Aquesta deslegitimació del govern d’esquerres no va començar ahir, és veritat, però ara hi ha un argument nou: Sánchez no mereix governar ni un dia més perquè les enquestes indiquen que els espanyols prefereixen Feijóo. I si cada dia es bombardeja la població amb aquest discurs, es polaritza la societat i després, pel que sigui, la dreta perd, ¿què passarà? Què diran els Ayuso, Abascal i companyia? Com ja es va veure amb Trump i el Capitoli, convertir Madrid en una caldera anti-Sánchez pot acabar sent molt perillós per a la democràcia.

Els detalls

A TV3 van decidir recol·locar-li la brusa per evitar que se li veiés l’escot i la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, va haver de fer públic un comunicat en què defensava que les dones vesteixin com vulguin. Per si no havia quedat prou clara la seva reivindicació, en la primera ocasió que ha tingut després de l’episodi de TV3, dimarts passat en la roda de premsa del Govern, Plaja es va vestir amb la mateixa brusa.

S’acosta el dia de l’orgull LGTBI i, com és habitual, els partits que més el reivindiquen comencen a preparar-se per viure’l intensament. Enguany, els comuns han organitzat un sorteig un pèl atípic. A través d’Instagram sortegen cinc vibradors en forma de vegetals: de cogombre, pastanaga, xili, panotxa i albergínia. Els únics requisits per a qui en vulgui un, tenir 18 anys i explicar amb qui el compartiria.