DRET A DECIDIR

Unió retoca els estatuts per afinar el seu l'horitzó nacional

El partit sospesa introduir el terme 'estat' al preàmbul de les noves normes internes

Ramon Espadaler i Josep Maria Pelegrí van comparèixer davant dels mitjans per explicar els continguts del consell nacional d'Unió celebrat ahir.
Oriol March
24/11/2013
3 min

Barcelona.S'apropa el congrés extraordinari que Unió celebrarà el 22 de febrer i la maquinària del partit ja està en marxa per preparar la reforma dels estatuts que s'hi ha d'aprovar. Unes normes internes que, a banda de regular les dinàmiques de la formació democristiana de portes endins, també afinaran l'horitzó nacional del partit. Aquesta definició, segons fonts consultades per l'ARA, es durà a terme al preàmbul dels estatuts, que en aquests moments està en fase de retoc per adequar-lo al nou escenari polític català.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

La reforma del preàmbul se li ha encarregat a Joan Auladell, que durant aquesta legislatura és assessor de la vicepresidenta del Govern, Joana Ortega. "Auladell és d'aquells dirigents del partit que sempre intervenen, juntament amb històrics com Joan Rigol i Llibert Cuatrecasas, als consells nacionals del partit", apunten fonts democristianes. L'expectació entre els dirigents del partit per aquesta reforma és elevada, perquè suposa introduir un component polític en un congrés en què el nucli dur de la formació vol posar de manifest la reforma estatutària per tenir un partit "adequat al segle XXI".

La clau de volta del nou preàmbul, segons fonts consultades, és la inclusió del terme estat . "És molt probable que s'acabi introduint", asseguren des de la direcció. Encara s'ha de veure com s'adjectivarà aquest concepte i si anirà en sintonia amb una esmena que es va aprovar en l'últim congrés democristià, celebrat el maig del 2012 a Sitges. "En l'actual context, el concepte de llibertat i sobirania no pot significar res més que assolir les estructures d'estat per a Catalunya, un estat membre de la Unió Europea", deia l'esmena aprovada.

A l'espera de les esmenes

El debat, doncs, se centra en com complementar el terme estat i adequar-lo al confederalisme que defensa el partit. "És una qüestió que té molt a veure amb quina acabi sent la pregunta de la consulta", apunta un dirigent. Es preveu que el text definitiu de la ponència -és a dir, el que es remetrà a les direccions intercomarcals repartides pel territori perquè hi facin les esmenes de cara al congrés- estigui tancat el 2 de desembre. I, per aquesta data, els partits catalans encara estaran negociant el text del referèndum.

Què diu el preàmbul actual, aprovat l'any 2005? "La principal raó de ser d'Unió és la defensa de la dignitat i del desenvolupament integral de la persona i l'assoliment de la plenitud nacional de Catalunya en exercici del dret inalienable i natural a l'autodeterminació dels pobles". Aquest és un text que és "suficientment complert", als ulls de bona part de la direcció, però que requereix la introducció de "matisos" per adequar-se a l'escenari actual. "D'una manera o altra s'ha de reflectir el que sosteníem al programa electoral de CiU als últims comicis al Parlament, en què es defensava l'estat propi", apunta un dirigent. Un estat propi, per cert, que el líder del partit, Josep Antoni Duran i Lleida, sempre ha volgut diferenciar de la independència entesa en termes clàssics.

El paper de Duran en aquesta reforma dels estatuts, com en la gran majoria de les decisions del partit, és indispensable. "Fa la sensació que la definició concreta de l'horitzó nacional portarà la signatura del líder del partit", assegura un dirigent que ha escoltat directament les intervencions dels membres de la ponència que estan passejant pel territori. "Bàsicament vénen a escoltar quines propostes té la militància per millorar el funcionament del partit", asseguren fonts de la formació democristiana.

Des de la direcció es trasllada el següent missatge: "A la gent li interessa més parlar de primàries, transparència i limitació de mandats que de definir qüestions nacionals". Tanmateix, tots els sectors del partit asseguren que, en el moment que travessa el país, celebrar un congrés el 2014 té unes implicacions polítiques de gran abast.

Moviments precongressuals

La importància que la direcció atorga al congrés s'explica amb un exemple clar: "S'han implicat a fons a l'hora de triar els compromissaris a les assemblees territorials". "No es pot amagar que estan neguitosos", asseguren des del sector menys oficialista de la direcció. És per això que Duran i el seu entorn no han dubtat a fer servir tots els ressorts de poder al seu abast per controlar el període precongressual. De la seva intervenció directa en sortirà la ponència definitiva.

Mentrestant, el partit -ahir ho va fer el secretari general, Josep Maria Pelegrí- insisteix que Unió té "espai polític propi" en un "moment de boira". I reformar els estatuts és una manera de preparar la formació democristiana per l'endemà.

stats