Urdangarin pretenia endossar un congrés d'1,2 milions d'euros a la Generalitat
El duc de Palma sí que va recaptar 281.000 euros de Telefónica i Repsol per tasques d'assessorament
Palma.Iñaki Urdangarin i Diego Torres van intentar repetir a Catalunya la seva fórmula de més èxit, vendre congressos tan milionaris com buits de contingut a governs autonòmics. Segons un dels documents que Torres va lliurar dissabte al jutge José Castro, pretenien fer el Barcelona Summit, una "cimera internacional de salut sobre mecenatge, responsabilitat social corporativa i bioregions" que hauria costat 1,2 milions d'euros només el primer any. La proposta fallida té data del juliol del 2005, amb previsió de fer-se el febrer del 2006, "poc després de cloure les sessions del Fòrum de Davos".
El preu que oferia l'Instituto Nóos concorda amb la tarifa plana de l'entitat, en teoria sense afany de lucre. Aquell 2005 mateix l'Instituto Nóos va aconseguir 1,2 milions d'euros del Govern Balear per al primer Illes Balears Forum i un milió d'euros de la Generalitat i l'Ajuntament de València per al segon Valencia Summit. En total, Nóos va cobrar 5,4 milions dels executius balear i valencià per als cinc congressos.
L'exconsellera de Salut Marina Geli, del PSC, ja va declarar l'abril i el maig del 2012 per explicar que s'havia reunit amb Urdangarin l'any 2005 -també ho va fer el llavors conseller d'Economia, Antoni Castells- perquè el duc els volia proposar un projecte que van rebutjar d'entrada. Els dirigents de Nóos havien intentat vendre al govern tripartit el mateix model que als governs del PP a Balears i València, però amb un maquillatge diferent.
Una mica més de "sal social"
Si als populars els van col·locar uns congressos sobre esport i turisme calcats, a Catalunya apuntaven per la investigació mèdica i la responsabilitat social corporativa. "Hi he posat una mica més de sal social", avisava el redactor de la proposta, el metge i treballador de Nóos Ignasi de Juan Creix, al seu company de feina Mario Sorribas. I demanava "còpies en color i maques" del projecte -dues per a Urdangarin- en un missatge amb el títol: "Carta per a conseller i superior jesuïtes (amb més component social)".
"El Barcelona Summit és un esdeveniment amb vocació de convertir-se en una cita obligada que s'alineï amb el plantejament de la bioregió catalana com a referent i àgora mundial", deia el document, de tres pàgines. Entre els possibles convidats hi havia investigadors, experts, polítics, directius d'empreses i fins i tot responsables de fundacions i ONG, des d'Intermón-Oxfam i Metges Sense Fronteres fins a la Bill and Melinda Gates Foundation.
El congrés de Barcelona, com els de Palma i València, havia de durar tres dies, però, com en el cas balear, proposaven fer de la ciutat "la seu mundial d'un fòrum" sobre mecenatge, responsabilitat social corporativa i la seva incidència en la salut, "sigui una secretaria internacional, un observatori, etc.". A Palma havien promès fer-hi un Observatori Permanent d'Esport i Turisme que no va arribar a funcionar mai.
Una assessoria molt cara
Per si la Generalitat no els donava els diners que demanaven, Nóos ja preveia aconseguir la resta venent-se com a consultoria a organismes públics i empreses. Entre els documents lliurats per Torres hi ha un pla en què es detallen diversos escenaris, des de dedicar gairebé tot l'esforç al congrés fins a centrar-se en una consultoria per a empreses i institucions de salut i entitats socials. Pretenien, per exemple, cobrar 14.000 euros mensuals a la Generalitat per quatre dies de consultoria al mes. Geli va admetre que el 2005 havia signat un conveni de col·laboració amb l'Instituto Nóos per contractar Creix per 35.000 euros.
Entre els documents lliurats per Torres també hi ha dos contractes gairebé calcats entre l'Instituto Nóos i Telefónica i Repsol. El primer es va signar l'octubre del 2003, tot i que, segons el text, hauria hagut d'entrar en vigor el 15 de juliol del mateix any. Implicava 181.000 euros per a Nóos per serveis d'assessoria en patrocinis esportius. El de Repsol, per al 2005, era de 100.000 euros i en bona part és idèntic al de Telefónica.
La portaveu del PP al Parlament balear, Mabel Cabrer, va defensar ahir que no cal esperar cap sentència per retirar la Medalla d'Or de les Illes Balears a Urdangarin perquè "ha faltat al respecte als ciutadans" de Palma amb el correu electrònic que hauria signat com a "duque em-palma-do ". El govern ja va dir la setmana passada que estudia retirar-li la condecoració.