Xavier Godàs cau en el parany d'Oriol Junqueras

BarcelonaUn debat, i sobretot un cara a cara, és la gran oportunitat que té per sobresortir el candidat que va per darrere. No cal que reciti el seu programa electoral, que la gent no recordarà al cap de cinc minuts, sinó que s'ha de centrar fonamentalment en dues coses: aconseguir col·locar una única proposta rellevant que tothom recordi i diferenciar-se clarament del seu adversari i, si té sort, desmuntar-lo. I aquest dimarts Xavier Godàs no ho ha aconseguit. "Estic d’acord amb el que planteja el company Junqueras", ha expressat la primera vegada que l'ha interpel·lat directament al matí a El Matí de Catalunya Ràdio. Godàs ha caigut ben d'hora en el parany del seu rival, que se sap moure perfectament en el terreny de les grans propostes inconcretes, com ajudar tots els treballadors, combatre la pobresa infantil, millorar el transport públic o, centrades en Esquerra, fer que el partit torni a ser gran i que sigui alternativa de govern. "Suposo que ningú se sorprendrà que el senyor Godàs i jo mateix estiguem d'acord en tantes coses, perquè formem part del mateix partit", ha remarcat Junqueras minuts després, intentant reforçar en els oients –i en els militants– la idea que l'única diferència que hi ha entre les candidatures és qui hi ha al capdavant.

Tots dos també estan d'acord que cal investigar a fons l'estructura B del partit, que s'ha de reforçar la comissió de garanties, que s'ha de collar el PSC, que la independència no és un objectiu a curt termini, que s'ha de revertir la presència de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional al 112... "Celebro que hi estiguem d’acord", ha insistit Junqueras, en una posició còmoda durant tot el debat. Fins i tot han coincidit a desmarcar-se de la guerra d'acusacions i retrets que des de fa setmanes hi ha entre les seves candidatures, com si ells no hi tinguessin absolutament res a veure.

Godàs no ha aconseguit que el cara a cara girés entorn dels 13 anys de presidència de Junqueras –arribaria als 17 en cas que guanyés dissabte–, ni de les patacades electorals que han fet perdre mig milió de votants al partit mentre era president, ni tan sols en el fet que Junqueras no hagi respost encara què va votar en la consulta sobre la investidura de Salvador Illa. "No t’ho tornaré a preguntar més. No sabrem què vas votar", s'ha limitat a dir, resignat, quan per enèsima vegada Junqueras recitava la seva frase prefabricada per esquivar la pregunta. Un art que Junqueras ha cultivat des de fa més d'una dècada i que li ha servit per sortir del primer cara a cara sense una sola esgarrapada.

Segona oportunitat

A la tarda, nou cara a cara, en aquest cas a la seu d'ERC i un intent evident de canvi d'estratègia per part de Godàs. Ha tornat a començar amb un "estic d'acord" –Junqueras ha aprofitat per falcar, de nou, el seu "hi ha moltes coses en què estem d’acord"–, però ràpidament ha rectificat: "Hi ha qüestions en què cal que confrontem". Godàs ha retret a Junqueras que les estelades hagin desaparegut dels actes d'Esquerra, la manca de claredat en les seves opinions polítiques i que els últims anys s'hagi rentat les mans de les decisions del partit, mentre el presidia.

Junqueras, que s'ha passat el debat mirant als assistents i les càmeres mentre parlava, només ha perdut el somriure al final, quan s'ha girat cap al seu oponent, que li acabava de dir: "Has estat el president del partit durant 13 anys i ningú entén que no sabessis què hi passava". "T'ho explico de manera senzilla. Soc responsable de totes les confiances que he atorgat, però no de cap abús de confiança que s’hagi pogut cometre", ha respost Junqueras, que ha rematat l'argument lamentant que els cartells contra els Maragall i l'estructura B hagin malmès la reputació d'ERC: "93 anys d'història i no teníem res per avergonyir-nos". Aquest divendres, l'últim round entre tots dos a TV3 abans de la votació de dissabte.