La Xina festeja Pedro Sánchez

MadridLa visita que Pedro Sánchez fa a partir d'aquest dilluns a la Xina no és com les anteriors. No tant per la magnitud dels acords que se'n puguin derivar ni perquè sigui una visita excepcional –és la quarta vegada que hi va en els últims tres anys–, com pel tracte que li brindaran les autoritats xineses. Es tracta d'un viatge "oficial", qualificat així en termes diplomàtics, en què han convidat la seva dona, Begoña Gómez, i en què s'organitza un banquet arran de la seva visita al Gran Saló del Palau del Poble, on es produeixen els esdeveniments diplomàtics més importants. No és fútil la cerimònia en la cultura xinesa: per a Pequín, les formes i l'escenificació són molt importants. El banquet serà el colofó d'una visita que començarà dilluns amb una conferència a la Universitat Tsinghua i una visita a la tecnològica Xiaomi i a l'Acadèmia Xinesa de les Ciències, i que seguirà dimarts amb una reunió –i el banquet– al més alt nivell entre Xi Jinping i Pedro Sánchez. Al vespre, encara hi haurà un altre àpat amb el mateix format amb el primer ministre, Li Qiang.

L'ambaixada xinesa, consultada per l'ARA, remarca la rellevància del viatge: "Espanya és un soci clau de cooperació dins la Unió Europea –afirma l'ambaixada– i aposta per aprofundir contínuament la confiança política mútua i ampliar la cooperació pragmàtica". Traducció: més relacions econòmiques. Per a la Moncloa, la rebuda que farà la Xina a la delegació espanyola també és una mostra de com ha avançat la relació bilateral –sempre d'acord amb els interessos de la Unió Europea, remarquen– en un clima de màxima confrontació amb els Estats Units. El Sánchez vs. Donald Trump ja reconegut a escala mundial.

Rafael Dezcallar, que va ser ambaixador d'Espanya a la Xina des del 2018 fins al 2024 –ja durant el govern de Sánchez– i és un diplomàtic amb una llarga carrera a les espatlles, apunta en una conversa amb l'ARA que els xinesos són "molt bons" a l'hora de tractar els visitants. "El banquet de recepció és un gest normal quan els xinesos volen ser simpàtics", aclareix, cosa que reflecteix el bon moment de les relacions Espanya i la Xina. Ara bé, introdueix matisos: "Estan en un bon moment, però ja fa molts anys que hi ha una bona relació política".

Per a Dezcallar, Espanya no es pot deixar portar pels "gestos" i s'ha de concentrar en la "substància", que implica intentar obrir els mercats asiàtics a l'economia espanyola, un element clau per equilibrar el dèficit comercial, ara molt favorable a la Xina. Posa d'exemple una frase que va dir el mateix Pedro Sánchez quan va visitar el Fòrum de Boao el març del 2023, quan ell encara era ambaixador, i on també es va reunir amb Xi Jinping: "Que s'obri Orient perquè no hagi de tancar-se Occident". És a dir, per evitar temptacions proteccionistes, cal que la Xina també sigui un mercat per Europa.

Fonts del govern espanyol confirmen aquesta voluntat d'augmentar el flux comercial. Tot i que no revelen si durant el viatge hi haurà acords concrets, la seva petició consisteix en demanar que Pequín permeti un volum més elevat de comerç de productes agrícoles –fan una valoració molt positiva dels acords per exportar ametlla i caqui– i en sondejar noves inversions. De fet, l'acord de regionalització que es va signar el 2025 va permetre seguir exportant porc de les zones lliures malgrat la crisi de pesta porcina a Catalunya.

Ara bé, el balanç final encara continua sent dolent per a Espanya: mentre el 2025 les importacions s'elevaven als 50.250 milions d'euros, les exportacions a la Xina només arribaven als 7.972 milions –d'acord amb dades de la Fundació Consell Espanya-Xina. De fet, d'aquí la tensió comercial que existeix amb la Unió Europea, que considera que la Xina practica una competència deslleial. Per això, Dezcallar interpreta que el govern espanyol es manté en la línia de la UE. I adverteix: "La política xinesa és intentar dividir la UE i actuar bilateralment amb els països europeus, mentre que l'interès d'Europa és anar unida".

La trobada amb les autoritats xineses, però, no només serà econòmica, sinó que també arriba en un moment clau per la guerra de l'Iran. A Pequín li ha agradat la posició que Sánchez ha mantingut respecte a l'atac de Trump, però fins ara ha mantingut un perfil baix. Tenint en compte que es va implicar a última hora en la treva mediada pel Pakistan, la Moncloa espera ara que el govern xinès tingui un paper més actiu, també a l'hora de posar fi a la guerra d'Ucraïna, i obvia qüestions que poden molestar el govern xinès amb relació al Tibet, Hong Kong o Taiwan. Un fet rellevant per a la Xina. "En una situació internacional complexa i canviant, la Xina està disposada a reforçar la coordinació amb Espanya, defensar conjuntament el multilateralisme i contribuir a la pau", diu l'ambaixada xinesa.

Sergi Vicente, fundador de Compass Spain –consultora especialitzada en relacions amb la Xina– i excorresponsal de TV3 durant dotze anys a Pequín, remarca que els dos països busquen el mateix: respecte al dret internacional i estabilitat per al comerç. "Espanya s'ha fet molt xinesa en el sentit pragmàtic", diu a l'ARA, ja que ha assumit la màxima de no-interferència sobre els afers interns de cada país. "Espanya fa bé de no dependre només d'un gran mercat com els Estats Units o els països occidentals, ha de diversificar", remarca.

Com afecta la relació amb els Estats Units?

Mirar explícitament cap a la Xina és un moviment que pot ser interpretat negativament pels Estats Units en un context ja de tensió. "És un mal moment", constata l'exambaixador d'Espanya a Washington, Javier Rupérez, en una conversa amb l'ARA. Aquest diplomàtic de llarga trajectòria, que també va ser ambaixador davant l'OTAN i responsable d'antiterrorisme a les Nacions Unides, considera que cap dels dos països està expressant respecte mutu al més alt nivell. "Les manifestacions públiques d'uns i altres són més crítiques i específiques que en qualsevol altre moment –remarca–. El futur és complicat perquè hi ha una relació bilateral que els nord-americans estan posant en dubte". Tot i això, a parer seu hi ha una part rellevant de "retòrica" que està explotant el govern espanyol en política domèstica.

I és que els engranatges de relacions habituals s'han mantingut. Recentment, els Estats Units han nomenat un nou ambaixador a Espanya, Benjamin León, que s'ha reunit ja amb el vicepresident, Carlos Cuerpo. Una trobada que, segons fonts coneixedores, va anar molt bé. Com a punt a favor, el nou representant nord-americà és d'origen cubà –es va exiliar a Miami–, no té la barrera de l'idioma i manté un vincle emocional amb Espanya per ser descendent de canaris. Les dades econòmiques també avalen la normalitat malgrat les amenaces aranzelàries de Trump: els EUA encara són el primer inversor a Espanya i el comerç bilateral ascendeix a 70.000 milions de dòlars. Sí que hi ha hagut un efecte en l'opinió pública: segons una enquesta de Politico, el 51% dels espanyols creuen que els EUA són una amenaça per Europa, mentre que només el 25% ho creuen respecte a la Xina.

El marc de la Unió Europea

A diferència de la situació actual, Rupérez va ser ambaixador entre el 2000 i el 2004 als Estats Units, en època de José María Aznar i quan Madrid ha tingut millor relació amb Washington –amb l'aliança per la Guerra de l'Iraq com a màxima expressió. En aquest sentit, tot i que beneeix que hi hagi una bona relació entre Espanya i la Xina, considera que el govern espanyol s'equivocaria si situés Pequín com un soci preferent. Aposta per esperar que els Estats Units deixin de banda la "imprevisibilitat" que caracteritza Trump i reforçar, sobretot, l'autonomia estratègica europea per girar full de la dependència. "Espanya ha de seguir apostant pel món occidental i democràtic i la Xina no està en cap dels dos. Fer-lo soci preferent en lloc dels Estats Units és dubtós", sentencia. Un altre exambaixador amb una llarga trajectòria diplomàtica resumeix que la prova del cotó fluix sobre l'aposta de Sánchez seran les eleccions de mig mandatdel novembre als Estats Units: si Trump surt afeblit, la Moncloa podrà sortir triomfant d'una aposta arriscada.