El xofer confirma les mentides de Mazón sobre la seva arribada al Cecopi
El conductor explica que l'expresident encara era a València quan va sonar l'ES-Alert
ValènciaUn nou testimoni ha posat encara més en entredit l'actuació de l'expresident valencià Carlos Mazón el dia de la dana. El xofer de l'excap del Consell ha confirmat la falsedat de les múltiples versions que el dirigent del PP i el seu equip van explicar sobre la seva gestió de la catàstrofe i, especialment, sobre la seva arribada al Palau de la Generalitat i al Centre de Coordinació Operativa Integrat (Cecopi). Segons han detallat a l'ARA fonts presents en la seva declaració, el conductor ha assegurat aquest divendres davant la jutgessa instructora que el primer Es-Alert —20.11 h— va sonar mentre Mazón es dirigia al Centre de Coordinació d'Emergències, ubicat a la localitat metropolitana de l’Eliana, i quan encara no havia sortit de la ciutat de València. El relat del xofer coincideix amb la versió aportada pels escortes el passat 9 de febrer, que van situar l'arribada del dirigent popular al Palau a les 19.50 h. "Anava sol. Va pujar al despatx i va dir: «Ara baixe i ens n’anem»", van detallar.
Els testimonis del conductor i de l'equip de seguretat certifiquen les mentides de Mazón, que primer va negar que estigués en un dinar i va dir que era al seu despatx treballant des de primera hora de la tarda. Més tard, va admetre l'àpat amb la periodista Maribel Vilaplana al restaurant El Ventorro, però va defensar que va tornar al Palau al voltant de les 18 h i que es va incorporar al Cecopi poc després de les 19 h. Posteriorment, va retardar l'hora d'arribada al seu despatx fins a les 19 h. No va ser fins al novembre del 2025, més d'un any després de la catàstrofe, que es va descobrir que després d'un dinar de gairebé quatre hores, l'expresident hauria acompanyat la comunicadora a un aparcament proper. Tots dos s'haurien acomiadat poc després de les 19.30 h i l'excap del Consell hauria arribat al Palau a les 19.50 h i al Cecopi a les 20.28 h.
La declaració del xofer arriba l'endemà que el cap de la Unitat d’Anàlisi del Risc i Seguiment d’Emergències de la Generalitat Valenciana, Juan Ramón Cuevas, expliqués a la magistrada Nuria Ruiz Tobarra que a les 18.30 h del dia de la dana en el seu departament ja sabien dels "problemes a Xiva", municipi situat en la conca alta del barranc de Poio —el que va causar la majoria de morts—. Es tracta d'una informació rellevant perquè l'exconsellera de Justícia i Interior Salomé Pradas sempre ha negat que la situació límit de la rambla es conegués amb prou temps per avisar a la població i afirma que tota l'atenció en el Cecopi estava posada en l'embassament de Forata.
Pradas, de fet, encara defensa que l'Es Alert de les 20.11 h es va enviar només pensant en la presa. L'exconsellera ha repetit també, que de l'alerta no es va començar a debatre fins a les 19 h, element contradit pels testimonis de la delegada del govern espanyol, Pilar Bernabé, el subdirector general d'Emergències, Jorge Suárez, i per José Miguel Basset, l'exinspector en cap del Consorci Provincial de Bombers de València –ara ja jubilat–. Basset, no obstant això, sí que dona la raó a Pradas en el fet que inicialment només es va debatre sobre la situació de l'embassament. Com l'exconsellera, nega haver sentit res sobre la rambla de Poio durant les primeres hores del Cecopi.
Cuevas també ha explicat que Pradas li va donar el text del missatge en un paper “un poc abans de les 19.50” i amb la instrucció de no enviar-lo fins que ella li ho digués. El contingut, segons ha dit, no feia referència a cap perill concret ni establia mesures específiques, sinó que es limitava a recomanar que s’evitessin desplaçaments. El càrrec d'Emergències també ha dit que no va ser l’encarregat de transcriure el segon Es-Alert, enviat a les 20.57, i que no en sabia els detalls concrets.
Relleus a la Generalitat
Les novetats sobre la instrucció es produeixen mentre la conselleria d’Emergències de la Generalitat Valenciana viu dies convulsos amb el possible relleu del director general d’Innovació, Raúl Quílez, que ha demanat deixar el càrrec pocs dies després de declarar com a testimoni en la causa. A aquest canvi es podria sumar el de la secretaria autonòmica d’Emergències i Interior, Irene Rodríguez, que és la número dos del departament i esposa de Quílez.
Davant la magistrada, el director general va reconèixer que va tenir accés als vídeos de la reunió del Ceopi, en els quals es veia a Pradas donant instruccions i assumint el comandament en la fatídica tarda. Els enregistraments també demostrarien que l'exconsellera sabia des del migdia del dia de la tragèdia que calia vigilar el barranc de Poio. Quílez va justificar que la Generalitat no aportés els vídeos a la causa fins sis mesos després que fossin divulgats pels mitjans de comunicació perquè no eren “gravacions oficials” i perquè es va assabentar de la seva existència arran d’una pregunta parlamentària de la diputada socialista Alicia Andújar del 26 de febrer de 2025.