BARCELONAEs creu que just abans i també després de l'estiu hi ha un increment de ruptures de relacions amoroses, segons opinen psicòlegs i psicoterapeutes familiars. A partir de llavors cal plantejar-se el rol que comença a ocupar aquella persona: serà un amic, un company o una exparella? Tot dependrà dels motius de la ruptura, que faciliten o dificulten que sigui una cosa o l'altra.
Valérie Trierweiler, la parella del president francès, François Hollande, va donar suport, via Twitter, a Olivier Falorni, el candidat que es presentava contra Ségolène Royal, és a dir, la companya durant 30 anys d'Hollande i, a més, la mare dels seus fills. "Tothom ho va interpretar de la mateixa manera. La Valérie no té bona relació amb l'exparella de François Hollande", explica Ares Anfruns, psicoterapeuta sexual i de parella de l'Institut Gomà. "Per què ningú no va pensar que realment la Valérie trobava que l'Olivier era més bon candidat, sense haver de fer cap lligam entre parelles i exparelles?", pregunta la psicoterapeuta.
En aquest sentit, el psicòleg Xavier Oñate opina: "A tots els ex de les nostres parelles els hauríem de fer un reconeixement íntim perquè, gràcies al fet que ho van deixar, nosaltres podem estar amb la persona que estimem". El psicòleg parla d'un agraïment personal, però assegura que no cal dir-li ni mantenir-hi una relació si no cal. "Senzillament es tracta de reconèixer-li el lloc que li pertoca".
Imma Oliveres viu en parella i té dues filles de Josep Ferrer, la seva exparella. "Alguns caps de setmana els compartim tots junts a casa del Josep, a Canet de Mar, o a la casa que la meva família té a Barcelona", explica l'Imma. També se'n van junts de vacances: el Josep -el pare de l'Ona i l'Abril-, les nenes i l'Imma. "Sé que no és el més habitual, però nosaltres sempre hem tingut aquesta mecànica. Les nenes ho viuen amb naturalitat i estan contentes, tant quan som a Barcelona amb el pare com quan som a casa amb la meva parella i els seus fills".
Relació molt estreta
Les filles de l'Imma, l'Ona i l'Abril, parlen cada dia per telèfon amb el pare, el Josep, i quan acaben, passen el telèfon a la mare, a l'Imma. Tenen una relació molt estreta, malgrat que viuen en poblacions diferents i que cadascú és a casa seva.
"És que, ho he de dir, la meva història és un culebró", diu l'Imma. I n'explica els precedents. L'Imma va ser parella de Josep Ferrer durant molts anys, però, per circumstàncies de la vida, ho van deixar estar i cadascú va seguir el seu camí. Va ser llavors, sola, quan l'Imma va decidir ser mare. Al cap de dos anys, va voler tenir una segona criatura, i, com a amiga del Josep, li va demanar si en volia ser el pare. En Josep hi va accedir i l'Imma va tenir la segona criatura, però com a mare monoparental i, en aquest segon cas, amb pare conegut.
Al cap d'uns anys, l'Imma va començar una relació amb una nova parella, i van decidir anar a viure junts. Cadascú aportava per la seva banda dos fills: l'Imma com a mare monoparental, i la nova parella, com a pare separat i amb un pla de parentalitat signat. El Josep es convertia en amic de la nova família formada, i, a més, l'Ona i l'Abril el reconeixien com a pare.
La psicoterapeuta sexual de l'Institut Gomà assegura que "la relació ideal no existeix", perquè tot depèn de les circumstàncies de la ruptura i del rol que juga l'exparella en l'entorn social de cadascú. "Si és un company de feina o forma part del grup d'amics habitual, el millor seria tenir-hi una relació cordial perquè s'han d'anar veient", comenta Ares Anfruns.
Distàncies inicials
De totes maneres, quan la ruptura és molt recent "és molt més fàcil mantenir distàncies perquè cadascú reconstrueixi les seves emocions". Passat un temps, "serà més fàcil mantenir una relació natural, de cordialitat o d'amistat, segons hagin establert". Perquè una altra qüestió és que tots dos han d'establir expressament si volen ser amics o no. I dos no són amics si un no vol. "Tots dos ho han de voler ser", rebla la psicoterapeuta.
El psicòleg Xavier Oñate també sosté la idea que durant els primers temps de la ruptura "és millor mantenir unes distàncies". Només d'aquesta manera, passats els anys, "podran tornar a ser amics". L'especialista manté aquesta postura, perquè una parella és el súmmum d'una relació, que va lligada a la sexualitat i amb la intimitat. "D'un dia per l'altre no es poden rebaixar els esglaons de l'escala de l'amistat com si no hagués passat res". I continua: "Si féssim una comparació professional amb els directors de banc, és com si d'un dia per l'altre els féssim passar de director a atendre a finestreta; és impossible".
I encara una altra dada. "Si estem enganxats en el menyspreu i en la negació de les exparelles, la nostra parella actual podrà pensar que també ho farem amb ells si mai es trenca la relació". El passat és passat: "Hem de saber reconèixer que amb aquella persona hi vam compartir un anys i ja està", explica el psicòleg Xavier Oñate.
Després de les vacances
Sigui com sigui, cap als mesos de maig i juny, i també després de l'estiu, s'acostuma a produir un augment de separacions. "Passa cada any", diu la psicoterapeuta de l'Institut Gomà, que també afegeix que no en sap donar les causes. Per la seva banda, Oñate té la hipòtesi que durant les vacances es conviuen més hores, i per això hi ha més desavinences. "També ens trobem que, en els últims anys, hi ha hagut un augment de demanda de teràpies de parella per no haver d'arribar a l'extrem de divorciar-se", diu. Les parelles que arriben a aquesta situació, a la teràpia, "estan molt al límit, però encara es volen donar una oportunitat, un intentem-ho, per dir-ho d'alguna manera". Les dades de l'Institut Català d'Estadística (Idescat) afirmen que durant el 2010 hi va haver un augment de divorcis respecte del 2009.
