ABANS D’ARA
Efímers 16/09/2014

Ànima catalana

De Morató (Girona, 1875 - Barcelona, 1918) a La Veu de Catalunya (25-X-1913). La Mancomunitat, travada pels presidents de les diputacions (imatge), va abrandar esperances de cohesió nacional i pancatalanitat.

Josep Morató I Grau 1913
2 min

Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsActe hermòs, acte confortador, acte esperançador el de veure hostatjada la representació de Catalunya en el Palau de la seva Generalitat. Ell tot sol ja ens rescabala de moltes fadigues, de moltes angúnies, sofertes en aquesta brega per obtenir quelcom de lo que amb justícia reclamem i amb injustícia manifesta volen negar-nos alguns massa refiats en les llavors de discòrdia que, durant anys i més anys, han sembrat a quatre vents d’Espanya en nom d’una unitat mentidera, que feien consistir en la submissió, en l’esclavatge de totes les ànimes, de tots els cossos, a una sola ànima i a un sol cos. Afortunadament, el cos de Catalunya segueix viu. I amb ell segueix l’ànima. Per això sota les voltes de la Sala de Sant Jordi hi havia homes de totes les comarques catalanes, de llevant i de ponent, del nord i del migdia, però tots eren igualment catalans i ho eren malgrat el tirat de fesomia peculiar a cada comarca, malgrat l’accent distint. Què hi feia que els del Camp de Tarragona marquessin unes lletres i els de les comarques gironines unes altres? Què hi vol dir que els de cap a Lleida i els meridionals obrissin vocals que els barcelonins tanquen? L’idioma era el mateix. Com fou el del valencià Ausiàs March, el mateix que el del mallorquí Ramon Llull, com fou el de l’un i com fou el de l’altre, el mateix que el de Jordi de Sant Jordi, el d’en Muntaner, el de l’Eiximenis, el de Bernat Metge i el de tants i tants altres genis que han il·lustrat la cultura pàtria. En Prat de la Riba ho feia remarcar amb la seva seriosa eloqüència, plena d’un patriòtic escalf que, de l’interior de la seva ànima, s’introduïa insensiblement a la de cada un dels presents: no era l’espectacle que oferia la Sala de Sant Jordi el de tres entitats que s’acullen a casa d’una altra, sinó tot Catalunya que entra a casa seva, car per tot Catalunya i a intenció de tot Catalunya fou bastit -com a intenció de tot Catalunya es restaura- el gloriós Palau de la gloriosa Generalitat de Catalunya. [...]

stats