Les portades de Madrid el dia abans del 9-N confirmen la tesi que l’unionisme ha optat per tolerar la votació (amb totes les connotacions negatives que arrossega aquest verb antipàtic): tots quatre diaris preferien obrir amb el manteniment de la imputació de la infanta per delicte fiscal. I relegaven el referènMEEC!, perdó, la consulMEEEEC!, perdó, l’acte participatiu d’aquest diumenge a escarransits mòduls secundaris i terciaris de les seves primeres pàgines. L’Abc, de fet, ni tan sols hi feia una trista referència: ¿on és la nostra ració diària de deriva i desafío? La premsa espanyola, a més, recollia l’assumpte amb titulars amb menys càrrega explosiva que un peta-zeta : “Mas delega l’execució final del 9-N en grups de voluntaris” ( El País ) o “Mas s’oculta al darrere de l’ANC per celebrar la consulta” ( El Mundo ). A Catalunya, tots els diaris obrien amb el 9-N, menys La Vanguardia, que aprofitava l’assumpte reial per relegar la jornada del 9-N a uns baixos. Parlava de Cristina de Borbó, a més, amb un titular de signe optimista (“La infanta segueix imputada i queda en l’aire si anirà a judici”) que contrastava amb el d’ El País (“El jutge obté via lliure per fer seure la infanta al banc dels acusats”) i també el d’ El Mundo, amb un títol similar, en què es donava per fet que la germana del rei seria jutjada. El diari de Prisa, de fet, va més enllà i, en el subtítol de l’editorial, deixa poc lloc a concessions: “La infanta Cristina hauria de deixar voluntàriament els seus drets successoris a la Corona d’Espanya”. Mentrestant, l’editorial de La Vanguardia defensava que el cas “probablement no causarà cap nou dany a la institució monàrquica”. Certament, amb un 3,72 de valoració, CIS dixit, comença a quedar poc lloc per a noves erosions de popularitat.