QUE ESTIGUI TRANQUIL José Manuel García-Margallo. El Parlament de Crimea ha fet exactament el contrari del que ell tem pensant en Catalunya. Res de declaració unilateral d’independència (DUI) amb referèndum o sense. La majoria russòfona de Crimea ha optat per fer un referèndum, sí, però no per erigir-se en un país independent, sinó tot al contrari. I per si no quedaven clares quines són les seves intencions, ahir ja van avançar-se amb una mena de declaració unilateral de dependència (DUD), aprovada per unanimitat al Parlament. Volen pertànyer a Rússia, i punt.
Abans de posar-s’hi d’esquena, Margallo s’ho hauria de rumiar. Imaginem que per a desgràcia seva, Catalunya aconsegueix independitzar-se d’Espanya. Però imaginem, també, que per a desgràcia nostra els vaticinis tremendistes del ministre i companyia es compleixen i el nou país català queda aïllat, arruïnat, enfonsat, deprimit, acabat i tot el que calgui. En aquestes circumstàncies, imaginem, encara, que es donés el cas que la mateixa Catalunya, per a alegria de Margallo, optés per tornar com un xaiet al corral espanyol, naturalment amb una oportuna empenteta de la mateixa Espanya, que podria enviar guàrdies civils i soldats ben equipats però sense cap distintiu que els identifiqués, a l’estil Putin. Si tots aquests supòsits es donessin, aleshores l’exemple de Crimea vindria com anell al dit: el Parlament català podria proclamar una DUD amb referèndum exprés, i llestos. Altre cop tots espanyols. Com està passant ara mateix amb Crimea, la Unió Europea gesticularia, esclar, però al cap d’uns dies tothom faria com si no hagués passat res. I tal dia farà un any.
Però el cas és que a Margallo li falta imaginació: sobretot per veure una Catalunya independent, però segurament també per creure’s les seves profecies catastrofistes.