ALGUNA COSA es fa malament a les classes de català quan un jove brillant de la generació més ben formada se t’acosta i et diu: “Puc fer servir reimaginar?” “Sí, esclar, per què ho preguntes?” “És que el corrector automàtic m’ho subratlla i no és al diccionari”.
I és que el català s’ensenya massa com un camp ple de mines i massa poc com a font de joc i creació. I al final s’oblida que una llengua té regles, sí, però són productives, i això impedeix ficar-la en un diccionari, per gruixut que sigui.
Aquest biaix pobre d’esperit encara impregna molts manuals i treu el nas a l’Optimot, el portal institucional dedicat a resoldre dubtes lingüístics.
Imagineu que no sabeu si heu d’escriure mal educat o maleducat. L’Optimot us ho resol ràpidament. Diu que heu d’escriure mal educat, perquè en aquest cas, segons el diccionari, l’adverbi mal no s’ha convertit en prefix, com passa a malcriat.
En canvi, a la Gramàtica del català contemporani, la lingüista Lluïsa Gràcia ens desconcerta afirmant que encara que maleducar no sigui als diccionaris, “a diferència de maleducat ”, és una forma possible que el parlant pot crear espontàniament.
Gràcia s’equivoca: maleducat tampoc és als diccionaris. Però és un error disculpable. ¿Té sentit que hi hagi malcriats, malparits i no maleducats? Com ella diu molt bé, és una forma possible que sempre es pot crear. Com podem crear reimaginar afegint el prefix re- al verb imaginar. Són paraules formades aplicant correctament regles de la llengua i, per tant, correctes, siguin o no al diccionari.
De fet, hi ha raons per preferir maleducat a mal educat, perquè maleducat, com malcriat o malparit, no és la simple suma de l’adverbi mal i el participi d’un verb, com ho prova el DIEC2 entrant mal educat amb un sentit específic, i no, per exemple, mal vestit.