ALBERT PLA NUALART
ALBERT PLA NUALART

Si no regula, què li queda a l’esquerra?

Els fons d’inversió estan indignats amb el reial decret que modifica la LAU i, entre altres coses, amplia de tres a cinc anys (set per a les persones jurídiques) la durada mínima dels contractes de lloguer....

Armilles grogues i jupetins antibales

Un gilet, un chaleco, una armilla, tres paraules per donar nom en francès, castellà i català a la peça de vestir sense mànigues que sol anar sota l’americana. Per extensió, pot ser antibales, salvavides o...

El poble i el no-poble (2)

La meva columna del dia 11 de novembre, El poble i el no-poble, em va deixar el regust d’haver simplificat massa una qüestió complexa. I avui vull entrar en el tema més espinós que hi ha al darrere, un tema...

L’ambigua longevitat del president Núñez

Arran de la mort de Josep Lluís Núñez els mitjans s’han omplert de titulars escrits i radiats que remarcaven que era “el president més longeu del Barça”. És una informació exacta. Núñez va morir als 87,...

La línia vermella del “típic català”

Algun cop he dit que ara mateix no em definiria com a independentista. No pas perquè no vulgui una Catalunya al màxim de sobirana, sinó perquè no crec que la prioritat única i indefugible sigui la...

“Li agrada l’handbol però té el hàndicap que és primet”

Davant la frase del títol ens podem preguntar per quina curiosa raó escrivim, d’una banda, “l’handbol” i, de l’altra, “el hàndicap”. Per quin motiu s’apliquen criteris diferents a dos manlleus que tenen...

El fong del totalitarisme

L’última novel·la de Sánchez Piñol, Fungus,neix de preguntar-se per què tantes societats prefereixen obeir a ser lliures. Què aboca al totalitarisme: el carisma excepcional del líder o la necessitat que té...

Atrapats a l’illa dels Jocs

Aquest mes, assetjat per l’obsolescència, m’he hagut de canviar el mòbil. El WhatsApp no se m’actualitzava i, a més, amb el que tenia no podia fer anar el Chromecast, que, fent smart el meu televisor, em...

¿Ens atenem o ens atenim a les conseqüències?

En l’últim tast destacàvem que la mala redacció, al DIEC2, de l’entrada atendre provocava usos contradictoris entre el diccionari normatiu i els del Termcat. Al DIEC2, per exemple, categoria és “un grup...

El poble i el no-poble

Els mitjans sobiranistes apunten a Cs com el principal responsable dels insults i les picabaralles al Parlament. Cs, venen a dir, s’alimenta de crispació i, per tant, busca crear i engrandir la fractura...

¿Atenent la petició o atenent a la petició?

El títol en forma de pregunta d’aquest tast ens obliga a plantejar-nos si les dues opcions són possibles i, si és així, en què es diferencien. I el primer que farem és llegir al DIEC2 l’entrada atendre....

I ara qui l’embrida?

Es preguntava dimecres Josep Ramoneda “per què els partits de dreta i esquerra democràtiques estan perdent la connexió amb les classes mitjanes”. Una manera interessant de preguntar-se per què el...

“M’hi ha insistit molt”, “Li hi ha insistit molt”

La resta més patent a la GIEC del logicisme de Fabra -del seu intent de fer la llengua “més lògica” creant-hi distincions i simetries artificioses (i, per tant, difícils d’assimilar)- la trobem en les...

Una actualització del model lingüístic des de l’optimisme oficial

La primera pregunta que et fas després de llegir El model lingüístic de l’ensenyament a Catalunya - el document que ha fet públic aquesta setmana la conselleria d’Ensenyament-és fins a quin punt podem...

‘A la vez’ i ‘a su vez’, ‘a la vegada’ i ‘al seu torn’

Aparentment, la paraula castellana vez i la catalana vegada tenen el mateix sentit. Cada vez, per exemple, equival a cada vegada. En l’exemple precedent vez i vegada signifiquen “cada cas d’acompliment...

“En som molts més dels que ells volen i diuen”

Això cantava Raimon adreçant-se a un senyor que (com deixa clar l’últim llibre de Sergi Pàmies) sabia portar gavardines. Però quan alguns -en un intent d’animar-nos davant l’auge feixista-hi volem recórrer,...

Per què no tuitejo

Algun dia s’haurà d’analitzar a fons l’efecte de les noves tecnologies en els debats intel·lectuals. Com a lingüista que opino sobre temes potencialment polèmics, sovint em reclamen que tuitegi. I em...

Neoliberal i il·liberal, el triomf dels dolents

Tot intent de comunicar-se pot fracassar per la mala comprensió del sentit de les paraules. Per bé que redactis, si quan recorres a X el lector entén Y, el teu missatge s’enfosqueix o es deforma. Per...

“Onejar banderes no farà capgirar la situació”

Segur que a molts lectors la frase del títol els sonarà força estranya. Ells haurien dit -i jo també- “Fer onejar banderes no capgirarà la situació”, que és la frase que avui avala la norma. Però el cert és...

L’esquerra i l’incivisme

Definim primer incivisme. És incívic fer (o deixar de fer) accions que causen un clar perjudici en aquells amb qui convivim i es poden no fer (o fer) amb un nul o petit perjudici per a un mateix. És incívic...

L’1 d’Octubre, l’U d’Octubre o el Primer d’Octubre

Com hem d’escriure aquesta data, convertida en fet històric, que en forma breu anomenem 1-O? Diguem, d’entrada, que 1-O continua sent un bon recurs per a títols on l’espai és or, però és també evident que...

Qui qüestiona el ‘dret’ a especular?

A les municipals i, més concretament, a la batalla per Barcelona que ja escalfa motors, hi haurà uns quants grans temes, però el més determinant per a la qualitat de vida -més que la inseguretat, el...

La invisibilització de les cuidadores al DIEC2

Amb motiu del pregó de la Mercè, l’hondurenya Carmen Juárez va reivindicar els drets laborals de les treballadores de la llar i les cures, una feina feta sovint en règim de semiesclavitud. A l’ARA en va...

Els estralls de la maduració tardana

L’inici de curs no crea maldecaps només als pares. Una fornada d’adolescents han de triar estudis. Sovint, sense tenir clar qui són ni què volen ser. Sé de què parlo: a finals dels 70 vaig ser un adolescent...

Un cas sorprenent de no apostrofació davant vocal

D’entrada, una pregunta: quin error ortogràfic detecteu en la frase “El gerundi d’ escriure és escrivint ”? Pocs respondreu que, segons la norma vigent, caldria haver escrit “de escriure ”. Jo mateix, us...

Som nació, però del tipus equivocat

Josep Borrell ens va sorprendre en plena Diada afirmant de manera gens ambigua a Estrasburg que Catalunya és una nació. Ho va dir a la BBC -al Hardtalk de Stephen Sackur-, és a dir, davant el món. Les...

L’envitricollat plural de l’institut escola

Alguns han començat curs sense tenir clar si el seu centre és una escola institut, un institut escola, una escola-institut o un institut-escola; i el desconcert creix a l’hora de formar el plural....

A les portes del nou curs

A les reunions que les escoles han fet aquests dies amb les famílies que hi porten els fills per primer cop (les de P3), resulta preocupant el to cada cop més distant i exigent d’alguns pares. Són pocs,...

Explicar la norma des d’un respecte flexible i didàctic

En l’àmbit de la llengua, tenim a les llibreries des del març un llibre importantíssim per poder digerir el canvi substancial que suposa per a la normativa del català l’aparició, a finals del 2016, de la...

La desaparició de “l’estranger”

Es queixava ahir Marina Subirats -tot just arribada de vacances, com tants lectors- de la impossibilitat de viatjar en el món cada cop més homogeni del segle XXI. Viatjar -a diferència de fer turisme -...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | ... | 40 | 41 | 42 | 43 | 44 | Següent >