Albert Pla Nualart

Albert Pla Nualart

Reconstruir sobre la runa

La crisi del covid genera una mena de postguerra sense guerra, i tota postguerra és un procés de reconstrucció sobre la runa. El virus ha matat gent i ha causat molt de dolor, però històricament parlant els...

¿Sortirem, en sortirem o ens en sortirem més forts?

Diumenge a la nit el ministeri de Sanitat va fer traduir alhora a diversos mitjans en català un anunci llençol presidit pel lema “Saldremos más fuertes”. El procediment professional, en aquests casos, és...

L’efecte víctima identificable

Els que investiguen els impulsos solidaris saben que dos milions d’infants morint-se de fam al Sudan recapten menys diners que la foto d’un nen concret amb un nom concret. Som sempre més generosos amb una...

“Fins el/al 15 d’agost inclusivament”

Un defecte de l’actual norma -la de la GIEC-és que és poc normativa. La norma, per definició, ha de tendir a reduir la pluralitat de variants formals equivalents, perquè atabala i crea sensació de campi qui...

Mestres i metges

La crisi del coronavirus ens fa conscients del valor que té el sovint menystingut i maltractat sector públic. Igual que en les grans recessions són els diners públics els que rescaten els privats, en les...

image-alt

Enric Gomà trenca tòpics bilingüistes armat d’un to faceciós

El tema d’ El castellà, la llengua del costat (Pòrtic, 2020) seria, molt resumit, l’avanç d’aquest idioma a Catalunya. I la seva gran virtut és que serveix per trencar un seguit de tòpics propiciats des de...

El món d'ahir i el món que ve

Com en el gran llibre de Stefan Zweig, parlem del món d’ahir des de la nostàlgia de la comprensió i la desesperança de la perplexitat. La primera mira al passat veient-hi casa seva, la segona veu el futur...

“L’economia” i el benestar

En un polèmic article publicat el 6 d’abril a Project Syndicate, el filòsof Peter Singer concloïa que la decisió d’allargar o no un dràstic confinament no s’havia de prendre pensant en l’economia o la salut...

La paradoxa d’escriure i parlar àgilment i clara

Un dels problemes que té el català -i totes les llengües amb baixa autoestima-és que els parlants més obsessionats per la puresa acaben considerant “més correcte” el que més s’allunya de l’ús habitual i...

¿Volem de debò canvis substancials?

L’hegemonia ideològica expulsa de l’àmbit del “raonable” -del que es considera “sentit comú”- aquelles idees que hi entren en conflicte. Qui les defensa acaba sent titllat de ximple, irresponsable o...

¿Això que fem és teletreball o més aviat telefeina?

Com sempre que per a un mateix concepte el castellà té una paraula i el català dues, la que s’assembla al castellà es menja l’altra. El cas de feina i treball no n’és cap excepció. Feina cedeix terreny...

La socialització de la mort de Déu

Si el coronavirus, sobretot en gent jove, pot ser letal no tant per la seva acció com per la reacció de defensa del cos del pacient, el mateix es podrà dir -mirant-ho amb perspectiva històrica- des d’un...

Estem deixant que ‘cadascú’ envaeixi l’espai de ‘cadascun’

Fent de corrector constato com cadascú va desplaçant cadascun en l’ús modern del català. Llegeixo “Va saludar els alumnes i va donar un llibre a cadascú” o bé “La llibertat comença en cadascú de...

Quant val la nostra vida?

Un fet rellevant d’aquesta pandèmia -que pocs gosen remarcar-és l’enorme consens social que ha generat l’opció de combatre-la paralitzant la vida social i assumint el desastre econòmic que això comportarà....

Els tests que també s’assemblen a les olles

Un lector em pregunta si en podem dir testos de les proves diagnòstiques que tanta falta ens fan aquests dies. Ell considera que “els testos” són només els vasos de terrissa i que dels altres, dels que...

El plural de les sigles a propòsit dels ERTO

Sigla és un terme conflictiu des de la seva mateixa definició. Tenim clar que ONG és una sigla i no pas unes sigles, però la definició del DIEC2 o el GDLC permetrien dir-ho tot: “Lletra o lletres inicials...

Una oportunitat de creixement

Una conclusió inevitable davant la crisi del covid-19 és que només alguna forma de govern global pot afrontar amenaces globals. L’ONU o l’OMS -símbols globals sense poder- només poden gesticular davant les...

Més precisions sobre termes de la pandèmia

En un canvi habitual en el procés de normalització d’un terme, l’ARA passarà de Covid-19 a covid-19. Igual que vam passar de SIDA a sida (i no a Sida), sembla que covid-19 és la forma més adequada. Pel que...

Reptes terminològics de la crisi del coronavirus

Fa uns dies ens va trucar un bioquímic per advertir-nos que parlàvem “del Covid-19” quan, de fet, Covid-19 hauria de ser femení perquè és el nom de la malaltia i no pas del virus. El que diu és exacte:...

Els perills del “no alarmisme”

Fa poc més d’un mes, molts mitjans i opinadors veien autoritarisme teatral i despotisme asiàtic en les mesures dràstiques que prenia la Xina per aturar el Covid-19. S’acusava Pequín d’estendre una alarma...

“Aquesta idea teva és tan(t) estranya com forassenyada”

Molts catalans tenim un problema per distingir tan de tant perquè la t final només se sent en parlars del sud del domini lingüístic. Si sabem prou castellà, l’equivalència tan / tanto ho resol, tot i que...

Binarisme feminista

“Els homes sempre destrueixen, les dones construïm, però no se’ns reconeix cap mèrit”, afirma una brillant i respectada feminista catalana. El que diu és clarament fals -hi ha homes que construeixen, dones...

Informació versus correcció política

Els mitjans de comunicació han de prestigiar la informació i no haurien de callar quan entra en conflicte amb la correcció política. No cal insistir en com es ressent del rebuig intermitent (perquè es fa...

Deixeu-me que m’adreci als que adrecen problemes

“No estic dient que la malària no sigui un problema que calgui adreçar”, escriu un economista molt mediàtic. Aquest ús d’ adreçar -que sol anar seguit de problemes, qüestions, temes o reptes - el trobo des...

Volem que saltin la tanca?

L’aval del Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg (TEDH) -el mateix en què tant confiem en termes de Procés- a les anomenades devolucions en calent i la decisió del govern del PSOE d’augmentar un 30%...

‘Confrontar’ i ‘enfrontar-se’: una sinonímia no normativa

A frontar, enfrontar i confrontar són tres verbs derivats de front que expressen la idea de posar dues coses o persones l’una davant de l’altra. Això propicia que topin, competeixin o es barallin però...

Racialització, blancor i negror

La base del racisme és interioritzar la idea que diferències superficials i irrellevants en el físic de les persones tradicionalment associades al concepte raça -com ara tenir la pell més o menys fosca-...

Al Madrid, ¿Messi se li ennuega o se li entravessa?

Un verb habitual en el periodisme esportiu (però també utilitzat en molts altres àmbits) és el que expressa que alguna cosa -que pot ser una estratègia, un terreny de joc, un rival concret, etc.- provoca...

Nacionalisme ètnic i purisme lingüístic

La lluita de Catalunya per no ser assimilada per Espanya -per no esdevenir una part més de la nació espanyola- té un clar correlat en la lluita del català per no ser assimilat pel castellà -per no ser...

Donar menjar a qui té gana, però ¿donar mamar al nadó?

Alguns correctors de català són màquines d’interioritzar receptes que, en el pitjor dels casos, assimilen sense gaire reflexió -amb la fe dels catecúmens- i apliquen amb poca sensibilitat -sense patir gaire...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | ... | 45 | 46 | 47 | 48 | 49 | Següent >