Del canvi a l’alternança: una norma més genuïna

Un dels ritus iniciàtics per aprendre català és el denominat canvi de preposicions. Fent-lo menys iniciàtic, la GIEC ara l’anomena alternança o, per ser més exactes, “alternança de preposicions àtones...

L’onada que ens arrossegarà

La ruptura del diàleg entre el govern Sánchez i l’independentisme i la consegüent convocatòria d’eleccions, provoca una barreja de ràbia i depressió en els catalans més pactistes -més amants del mal menor-...

Alguns usos abusius del verb ‘esdevenir’

El verb esdevenir té dos sentits bàsics: el de passar d’un estat a un altre (“El vi esdevé vinagre”) i el d’ocórrer (“Em va esdevenir una desgràcia”). Amb aquest segon significat també tenim el verb...

Un anticapitalisme no tan ‘anti’

En l’enfrontament entre Baños i Escohotado al Preguntes freqüents de fa vuit dies, es va evidenciar com la lluita pels termes del discurs és clau en el debat ideològic. Per què a Escohotado li feia tanta...

Empenyem la porta que ens va obrir Joan Solà

Alguns dels nostres lectors més exigents lingüísticament ens adverteixen que a l’ARA comencen a ser freqüents estructures del tipus “Insisteix en parlar dels temes de sempre” o “Consisteix en no...

El diletantisme i el sentit comú

Un company de redacció que és un model de rigor professional em va venir a dir un dia que un article d’opinió només té sentit si el fa un especialista en aquell tema. L’observació m’interpel·la i...

La combinació ‘els hi’ a la GIEC i la GEIEC

La majoria dels parlants (dels no valencians) no diem “Els la donaré (la cartera, als teus germans)” sinó “Els hi donaré”, i també diem els hi quan en l’ús formal (i en l’informal valencià) cal dir i...

¿Ja no és progre l’humanisme?

Em reivindico humanista però tinc seriosos problemes per definir humanisme. No me’ls crea el seu sentit més històric: el dels renaixentistes que propugnen el retorn als grecollatins per restaurar els...

El datiu plural ‘els hi’ a la GIEC i a la GEIEC

La majoria dels parlants no valencians no diem “Als nens els diré que vinguin” sinó “Als nens els hi diré que vinguin”. El datiu plural espontani de 3a persona de la majoria de catalanoparlants no és els...

Un blindatge foradat

Divendres Xavier Bosch lamentava que conformar-se amb haver blindat la immersió lingüística és com recular 30 anys. I ho deia donant per bo que la defensa de l’estatus del català genera un gran consens...

‘Per’ i ‘per a’ davant d’infinitiu final a la GEIEC

Inicio amb aquest tast una anàlisi de la Gramàtica essencial (GEIEC), un recurs digital ( geiec.iec.cat ) que l’IEC acaba de posar en línia. I començo per l’apartat 26.3.3, “L’ús de per i per a davant...

Una simplificació que es replega en la norma fabriana

Si la Gramàtica de la llengua catalana (GIEC) va ser redactada amb la intenció d’obrir finestres -un esperit que Joan Solà es dolia que no anés “més enllà”-, tot fa témer que l’exercici de reduir-la i...

Feminisme antifeminista

Si no hi reflexionem gaire, qualsevol antifeminisme ens sembla, necessàriament, reaccionari i de dretes. La idea que homes i dones tenen els mateixos drets i potencialitats, i que cal canviar el que sigui...

Inquietants divergències entre la GIEC i l’Optimot

L’Optimot és un servei lingüístic en línia que depèn de la direcció general de Política Lingüística. Té l’objectiu de resoldre dubtes sobre l’ús de la llengua. I de dubtes, des de l’aparició de la nova...

Els límits dels drets dels animals

L’any 1975 l’australià Peter Singer publica Animal liberation. La idea central es remunta al filòsof del XVIII Jeremy Bentham, que assegura que la pregunta crucial no és si un animal pot raonar o parlar,...

¿Podem topar(-nos) amb algú per atzar?

Són pronominals els verbs que es conjuguen amb un pronom feble que coincideix amb la persona del subjecte i no fa la funció de complement. “Em rento” no és pronominal i “Em queixo” sí, perquè en el primer...

De la resistència a la resiliència

Editar textos et permet prendre consciència de fins a quin punt escrivim -tots- sense acabar de conèixer les paraules que fem servir i, per tant, sense tenir clar què entendrà qui les llegeixi. Aquest punt...

Dubtes sobre ‘any nou’ a tocar de l’any nou

¿Algun lector s’ha plantejat si diu ben bé el mateix quan desitja “feliç any nou” i “ feliz año nuevo ”? Ho dubto. No crec que el que volem dir i entenem sigui diferent. Però amb els diccionaris a la mà...

¿Té sentit un Nadal irreligiós?

A l’escola pública de les meves filles, les mestres de música han suat tinta perquè les cançons del concert de Nadal “no fossin religioses”. Fins i tot han fet cantar als nens un Sense tu tunejat: “Sense...

El drama de les persones migrades

No parlaré del drama de tantes persones que, buscant un futur digne, es juguen la vida travessant deserts i mars, i massa sovint la perden. Parlaré d’un drama insignificant, per comparació, que complica la...

Si no regula, què li queda a l’esquerra?

Els fons d’inversió estan indignats amb el reial decret que modifica la LAU i, entre altres coses, amplia de tres a cinc anys (set per a les persones jurídiques) la durada mínima dels contractes de lloguer....

Armilles grogues i jupetins antibales

Un gilet, un chaleco, una armilla, tres paraules per donar nom en francès, castellà i català a la peça de vestir sense mànigues que sol anar sota l’americana. Per extensió, pot ser antibales, salvavides o...

El poble i el no-poble (2)

La meva columna del dia 11 de novembre, El poble i el no-poble, em va deixar el regust d’haver simplificat massa una qüestió complexa. I avui vull entrar en el tema més espinós que hi ha al darrere, un tema...

L’ambigua longevitat del president Núñez

Arran de la mort de Josep Lluís Núñez els mitjans s’han omplert de titulars escrits i radiats que remarcaven que era “el president més longeu del Barça”. És una informació exacta. Núñez va morir als 87,...

La línia vermella del “típic català”

Algun cop he dit que ara mateix no em definiria com a independentista. No pas perquè no vulgui una Catalunya al màxim de sobirana, sinó perquè no crec que la prioritat única i indefugible sigui la...

“Li agrada l’handbol però té el hàndicap que és primet”

Davant la frase del títol ens podem preguntar per quina curiosa raó escrivim, d’una banda, “l’handbol” i, de l’altra, “el hàndicap”. Per quin motiu s’apliquen criteris diferents a dos manlleus que tenen...

El fong del totalitarisme

L’última novel·la de Sánchez Piñol, Fungus,neix de preguntar-se per què tantes societats prefereixen obeir a ser lliures. Què aboca al totalitarisme: el carisma excepcional del líder o la necessitat que té...

Atrapats a l’illa dels Jocs

Aquest mes, assetjat per l’obsolescència, m’he hagut de canviar el mòbil. El WhatsApp no se m’actualitzava i, a més, amb el que tenia no podia fer anar el Chromecast, que, fent smart el meu televisor, em...

¿Ens atenem o ens atenim a les conseqüències?

En l’últim tast destacàvem que la mala redacció, al DIEC2, de l’entrada atendre provocava usos contradictoris entre el diccionari normatiu i els del Termcat. Al DIEC2, per exemple, categoria és “un grup...

El poble i el no-poble

Els mitjans sobiranistes apunten a Cs com el principal responsable dels insults i les picabaralles al Parlament. Cs, venen a dir, s’alimenta de crispació i, per tant, busca crear i engrandir la fractura...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | ... | 41 | 42 | 43 | 44 | 45 | Següent >