Identitats i polarització
No hi ha res que polaritzi més que les identitats. Viure humanament demana, entre altres coses, saber qui ets, a quin grup pertanys. I, per desgràcia, els grups socials reforcen la seva identitat diferenciant-se d'altres grups, que si són minoritaris són sovint discriminats. No discriminar les minories –els que són percebuts com a pocs, i no volen, poden o saben dissimular que són "diferents"– és un dels reptes que afronta tota societat que aspiri a ser civilitzada. Ha costat (i encara costa) no discriminar els que se senten atrets per persones del mateix sexe. I encara està sent més difícil amb els que no se senten del sexe amb què han nascut. La discriminació, en casos així –més enllà d'altres atacs–, prohibeix i persegueix el que aquestes persones necessiten fer/ser perquè la seva vida tingui sentit. Com si, fent-ho, fessin mal a la societat. En fan? Els drets trans, si aspiren al màxim reconeixement, s'haurien de plantejar, d'entrada, en aquests termes.
En l'avenç dels drets civils el que més hauria de pesar sempre és l'empatia. Si tens un fill homosexual o trans i l'estimes, i vols que sigui feliç, posaràs per davant el que et diu el cor, no pas el que et diu el cap. I el cor, al final, canviarà en part el cap i, amb ell, creences i percepcions molt arrelades. És partint d'aquí que cal preguntar-se si el dret a canviar el sexe o gènere legal només fent una declaració administrativa crea uns problemes o causa uns perjudicis a la societat superiors al mal que provoca no poder-ho fer. Si els crea o els causa, cal explicar quins, com i per què i, si no, cal convertir el dret en llei estant sempre oberts i amatents a replantejar-se'l o reformular-lo si problemes prou greus acabessin sorgint. Havent-hi ja bastants països on és legal l'autodeterminació de gènere, el camp d'experimentació és prou ampli per no ajornar més enllà del necessari l'aprovació d'aquest dret.
Però cal també entendre i acompanyar la part de la societat que sent la seva identitat amenaçada amb l'aprovació de la llei trans. Les lleis i els avenços estables mai són fills d'una polarització extrema. Hi ha manipuladors professionals que veuen en la llei trans una mina de vots, però hi ha molta gent senzilla, de bona fe, que ara hi estan en contra i podrien estar-hi a favor si aquest debat estigués menys plagat d'insults i desqualificacions; si, partint de l'empatia, anés alterant creences i prejudicis que abans que transfòbics són fills d'una manera d'entendre el món, sempre en part injusta i equivocada, que els apuntala i els crea la il·lusió que saben qui són. Una bombolla de certitud que no s'hauria de punxar mai des d'altres bombolles de certitud filles d'icones intel·lectuals tan inspirades i brillants com parcials i provisionals. Només una pedagogia empàtica i humil, que sàpiga que no sap, pot fer créixer els drets entre els que encara els veuen com una amenaça i evitar que persones bàsicament decents acabin votant líders d'extrema dreta que no ho són gens.
