Rajoy enmig d’un míting d’un partit islamista, sense saber com hi ha arribat. Heus aquí una situació que ni el guionista més bregat d’ El intermedio hauria pogut imaginar, convertida en fet real i fotografiat. Alguns mitjans exculpaven Rajoy, com La Vanguardia i el seu “Erdogan s’endú Rajoy a un míting del seu partit, islamista”. El Periódico, en canvi, subratllava que el president espanyol havia acceptat: “Rajoy es presta a participar en un míting de l’islamista Erdogan”. El Mundo en feia titular feridor: “Rajoy aplaudit en un míting... a Ankara”. Només hi faltava aquell so de trombó trist que sona cada cop que al pobre coiot de la Warner li explota als nassos la dinamita ACME. I La Razón també el disculpava i obviava la paraula “islamista” dels titulars: la feia aparèixer un sol cop al text i al costat de “moderat”.
Més estrany encara
Ja va ser estrany que, després de destituir Pedro J. Ramírez, el primer a entrevistar el conseller delegat de l’editoria d’ El Mundo no fos aquest diari, sinó El País. Més estrany encara que la web d’ El Mundo reproduís aleshores gairebé sencera l’entrevista. Però el súmmum arribava ahir, quan el diari en paper posava una cita en portada del seu propi conseller delegat, la qual cosa feia pensar que, per fi, l’havien entrevistat. Però no: la cita, i l’entrevista, eren de nou les d’ El País, cosa que només aclarien a l’interior del diari. En tot cas, val la pena consignar quin titular destacava El Mundo. “Scott Jovane: «El contingut és una cosa única; és difícil la mescla de capçaleres»”. Pregunta: ¿és aquest el missatge que vol donar el conseller delegat als lectors d’ El Mundo, perquè estiguin tranquils i deixin de patir per si hi ha una fusió amb l’Abc? ¿O és el que el director vol que quedi fixat a la primera pàgina, a manera de vacuna contra possibles temptacions? Certament, les dues capçaleres són prou diferents perquè costi imaginar-se un híbrid. Però Jovanne sí que apunta que “el que el sector pot compartir són les instal·lacions d’impremta, de distribució i, fins i tot, de la part comercial”. És un full de ruta en tota regla, expressat al mateix diari d’una manera el·líptica, citant la competència.