En música, un 'crowd pleaser' (literalment, un acontentador de multituds) és aquell èxit que potser ja estàs fart de tocar però deixes anar a mig concert, perquè saps que despertarà la febre de la parròquia. Duran és un dels polítics més hàbils en comunicació i sap quan deixar anar un d’aquests 'hits'. Ho va demostrar diumenge, presentant la seva plataforma Construïm, quan va dir: "Hi ha vida més enllà de la independència". La frase apareix aquest dilluns en subtítols de portada d''El Punt Avui', l’ARA i 'La Vanguardia', que obria amb el titular "Duran vol que la política se centri en el benestar social”" Tant se val que l’encaix entre Catalunya i Espanya aparegui a 19 de les últimes 20 cartes setmanals que ha publicat el líder d’Unió. O que -gràcies, sant Google- a Duranilleida.org hi hagi 722 resultats per a "independència" i només 138 per a "benestar social". Tot i que la frase mereixia un cert contrast per part dels mitjans -ai, la bretxa entre paraules i fets- ha acabat fent fortuna. I no només a Catalunya: l’'Abc' en fa "frase del dia" i 'La Razón' l’aplaudeix a la pàgina 3. Però és 'La Vanguardia' qui li dispensa un tracte més generós, amb un editorial on qualifica de “valentes” les jornades i de “suggestiu” el nom de Construïm. “La nova plataforma no pretén recol·locar polítics en temps de naufragi”, diu el text, però l’acudit de Toni Batllori, al mateix diari, sembla contradir aquesta noció. S’hi veu Duran apilant maons. “Què? Construint un pont per a la tercera via?”, li diu un avi. “Be, sí... A la llarga... De moment la idea és fer una caseta que pugui servir de refugi si van mal dades”, respon ell. En tot cas, Duran evidencia una de les paradoxes del procés: com més un denuncia la síndrome del monotema, més susceptible és de patir-la. I d’estendre-la.