CONTRA LES LÒGIQUES presses de molts, lamento dir que no és l’hora dels adéus. Ni l’adéu a Duran ni l’adéu a Espanya. Tot això no ens interessa. Al contrari: és l’hora del benvinguts, passeu passeu. No perdem el bon to, la nostra ingenuïtat festiva ens fa forts. Alguns voldran fer mofa d’accions com la castellera: que si folklore, que si costellada, que si festeta... Deixem que es desfoguin. Que diguin. És precisament aquesta marca festiva, pacífica i profundament democràtica la que més suma. Fora estridències, fora reclamacions agres. La lògica vencedora és la d’un poble unit que sense agrors, amb convicció i il·lusió, amb arguments i bones paraules, reclama votar. La il·lusió no és marxar, sinó arribar, crear, existir.
Si del que es tracta és d’enfortir el procés, encara s’hi ha de sumar molta gent. Molta més. A la causa de la democràcia no hi sobra ningú. Ens interessa seguir integrant sensibilitats. Fins ara teníem des d’Unió fins a la CUP i la Forcades. Ara cal donar la benvinguda a Podem, que també fa seu el dret a decidir, encara que la seva lògica sigui espanyola.
I, pel que fa a Duran, hauríem de posar-li difícil que es desenganxi d’un procés que també és el seu, tot i les incomoditats manifestes que li provoca. Els adéus, les amenaces d’expulsió de la UE i del món sideral, que les facin altres. De Catalunya i del dret a decidir no s’expulsa ningú, cap persona, cap idea: el 9-N tothom podrà votar. En realitat, ara mateix la pressió a Duran per l’abstenció de CiU sobre el canvi de rei és la manera gens subtil com les forces vives espanyoles -PP, PSOE i cor mediàtic- miren d’acorralar-lo i, per tant, d’anar-lo empenyent cap al que les bases d’Unió cada cop li reclamen més: que triï Catalunya. I també és una manera de donar-li un protagonisme que l’estimula. Aquest equilibri inestable, que el fa alhora víctima i salvador, li dóna ales. Ho farà a la seva manera, però Duran i UDC seguiran, i el procés hi guanyarà.