De Guindos i Montoro topen pel rescat autonòmic

MADRID / BARCELONA.Problemes abans de començar. El fons de liquiditat autonòmic (FLA), que ha de donar oxigen a les comunitats amb més urgències financeres per fer front als venciments de deute i complir l'objectiu de dèficit d'aquest any (1,5% del PIB), enfronta els ministeris d'Economia i Hisenda, que tenen punts de vista molt diferents sobre quina ha de ser la font de finançament del mecanisme de liquiditat autonòmic.

Les dificultats de les comunitats autònomes per pagar els seus venciments de deute no s'acabaran aquest any, sinó que continuaran el 2013. De moment el govern espanyol ha allunyat el risc de suspensió de pagaments d'algunes autonomies a través del FLA, una solució transitòria per a aquest any i que frena l'hemorràgia, però encara no ha ideat cap altre mecanisme per al 2013. El FLA -que entrarà en vigor a l'octubre- estarà dotat de 18.000 milions d'euros, que prestarà a les comunitats a canvi d'estrictes condicions.

A hores d'ara tres comunitats ja han anunciat que demanaran aquest rescat autonòmic: Catalunya ha sol·licitat 5.023 milions, el País Valencià 3.500 milions i Múrcia 300 milions. En total, 8.823 milions. El conseller d'Economia català, Andreu Mas-Colell, va ser el primer a reclamar ja fa més d'un any la creació d'un instrument per reduir el diferencial d'interessos entre el que paga l'Estat i el que paguen les autonomies per finançar-se. Amb els mercats de deute tancats, algunes comunitats com Catalunya han optat en els últims anys per col·locar bons patriòtics , això sí, a un interès molt més elevat del que exigeixen els inversors a l'Estat.

Mas-Colell va batejar aquest mecanisme com a hispanobons, l'equivalent dels eurobons que Espanya demana que s'apliquin en el si de la Unió Europea. El responsable de les finances catalanes volia emissions de deute conjuntes de totes les comunitats amb l'aval de l'Estat per permetre a les autonomies finançar-se als mercats a preus sostenibles. El ministre d'Economia, Luis de Guindos, va veure amb bons ulls aquesta proposta sempre que inclogués condicions severes per evitar que les autonomies es relaxessin en els esforços per reduir el dèficit. No obstant, el titular d'Hisenda, Cristóbal Montoro -fidel al seu paper de policia dolent amb les comunitats-, s'hi va oposar amb fermesa perquè considerava que seria mutualitzar el risc i no es podia premiar les autonomies amb més dèficit, com Catalunya. Montoro va acabar guanyant la partida i al juliol es va idear el FLA. Un simple fons que proporciona ajudes individuals, sense cap tipus d'emissió ni aval, però això sí, a un interès més baix del que exigeixen els mercats a les comunitats.

Dels 18.000 milions del fons, 8.000 provindran d'un crèdit bancari, 6.000 d'un préstec de Loteries de l'Estat i 4.000 directament del Tresor. Inicialment es va donar per fet que només es finançaria amb l'aportació del Tresor, però el govern central va fer marxa enrere perquè hauria suposat alterar el calendari de subhastes en ple nerviosisme dels mercats. El FLA prestarà aquest diners a les autonomies a un interès lleugerament superior del que hagi pagat l'Estat per obtenir-los. A canvi, les comunitats hauran de proporcionar més informació a Hisenda sobre els seus comptes i podran ser intervingudes si no tornen les ajudes, en virtut de la llei d'estabilitat pressupostària.

Segons alguns experts, les comunitats necessitaran ajudes per valor de 30.000 milions per poder pagar el deute que els caduca el 2013. Fonts d'Hisenda ni confirmen ni desmenteixen aquesta xifra.

Divergències

La història es repeteix i els ministeris d'Economia i Hisenda mantenen divergències en el disseny del mecanisme del 2013. Sembla que De Guindos no està gens disposat a tornar a cedir davant Montoro i aposta fermament perquè no hi hagi un fons, sinó que les ajudes vinguin directament de les subhastes del Tresor, que emetrà el deute que li hagin demanat prèviament les autonomies, segons expliquen a l'ARA fonts d'Economia. És a dir, una comunitat demanarà -a canvi de certes condicions- una xifra de diners per fer front als seus venciments de deute i el Tresor afegirà aquesta suma a les subhastes de deute que col·loca als mercats. Les mateixes fonts asseguren que aquesta és la "idea central" però que els detalls s'acordaran en el si del govern.

Des d'Hisenda, en canvi, se subratlla que "no hi ha cap pla" per al 2013 i que no acceptaran cap aproximació als hispanobons que suposi mutualitzar el risc. "Primer posem en pràctica el fons actual i després ja veurem si la situació millora", afirmen fonts del ministeri d'Hisenda.

Mas-Colell no sembla resignar-se a deixar de parlar dels hispanobons. Insisteix que vol per a l'any que ve un mecanisme "ordenat, transparent i sistemàtic" per fer front a les necessitats financeres del Govern. L'executiu català, que per al 2013 té un sostre d'endeutament de 42.892 milions d'euros, haurà d'afrontar venciments de deute a llarg termini per valor de 6.000 milions d'euros. Només pel que fa a bons patriòtics haurà de desemborsar 4.072 milions d'euros.

El Tresor ha de captar l'any que ve uns 95.000 milions als mercats per pagar els venciments del deute, als quals s'hauran d'afegir 45.000 més per finançar el dèficit (l'objectiu global és del 4,5% i el de les comunitats del 0,7%). Si s'hi sumessin a més els 30.000 que poden necessitar les autonomies hauria de col·locar un total de 170.000 milions. L'analista d'IG Markets Daniel Pingarrón considera que la confiança dels mercats amb Espanya no es veuria perjudicada pel fet que el Tresor rescatés comunitats, ja que "no seria cap sorpresa" perquè són "molt coneguts" els problemes financers de les autonomies. Recorda, a més, que el Tresor podrà finançar-se a un preu molt més barat que l'actual si finalment Espanya és rescatada.