Set de vuitens

1No crec en les teories de la conspiració que tant s'estan posant de moda per explicar els resultats del sorteig. Figo era la mà innocent i va aparellar el Barça amb el City i en canvi va creuar el Madrid amb el Schalke 04. Què hi farem.

2 L'eliminatòria serà dura, igualada (a priori) i apassionant a la gespa, però on hi haurà el veritable enfrontament serà a la llotja. Ferran Soriano i Sandro Rosell es professen un odi i un menyspreu infinits des de fa molts anys i serà la primera vegada que es tornaran a creuar. Bé, això en teoria, perquè no seria gens estrany que fessin tot el que sigui necessari per no haver d'estar l'un a prop de l'altre. ¿Rosell i Soriano en un mateix espai? Jo aniria trucant a l'ONU i demanant un parells de cascos blaus per si de cas.

3 Al terreny de joc, és força indiscutible que viurem l'eliminatòria amb més nivell de totes. Ara mateix hi ha molts culers espantats o que tenen dubtes sobre les possibilitats del Barça d'eliminar el City. Jo no comparteixo aquestes sensacions però són més que comprensibles. El Barça tot just ara sembla que comença a trobar el camí de la regularitat mentre que el City ja ha fet unes quantes demostracions del seu potencial ofensiu. De tota manera, d'aquí al 18 de febrer han de passar un munt de coses i si el Barça recupera Messi i continua en la línia ascendent dels últims partits no ha de témer ningú.

4 Tenint en compte el calendari i que la Lliga està igualada hauria estat millor per al Barça creuar-se amb un rival més fluix, però des del punt de vista de l'espectacle és una eliminatòria gloriosa. Ja als vuitens de final, l'equip necessitarà el suport incondicional de la seva gent. Ja tenim una nit màgica europea garantida, tot i que esperem que no calgui que el Barça remunti un resultat advers.

5 S'ha posat de moda entre els futbolistes dir que si vols guanyar la Lliga de Campions has d'enfrontar-te a tothom i que per tant el sorteig no és determinant. És una d'aquelles frases per sortir del pas, per no mullar-se i dir el que veritablement pensen, però en aquest cas és totalment falsa: un equip pot ser campió sense necessitat d'haver competit contra alguns dels millors equips del torneig. La Champions no és un tots contra tots i per això tothom està tan pendent de les boles, els dies de sorteig.

6 El City-Barça significarà el retrobament de Busquets i Touré. Dos futbolistes que van compartir vestidor i que van competir amb noblesa per ser titulars al mig centre del Barça de Guardiola. Els dos van ser peces fonamentals per convertir el Barça en el guanyador de tot, però finalment Busquets es va imposar i ha deixat ben clar qui és el millor mig centre del món. Touré triomfa al City fent una mica de tot perquè continua sent un jugador descomunal. Serà estrany veure'l jugar contra el seu Barça.

7 I, ja per acabar, una pregunta: ¿havia de ser precisament Figo qui fes de mà innocent en aquest sorteig?

El + vist

El + comentat