Cadena perpètua per a la veu moderada dels uigurs

BarcelonaLa Xina envia un missatge totalment clar a les minories ètniques i culturals del país. No hi ha lloc per a cap altre sentiment que el que dicta des de Pequín el Partit Comunista de Xi Jinping. Un tribunal va condemnar ahir a cadena perpètua Ilham Tothi, la veu més popular i valorada de la identitat uigur, per haver fomentat l’independentisme d’aquest poble, amb una llengua d’origen turc i majoritàriament musulmà.

“És una sentència severa, exemplificant, un avís” que al règim comunista no li tremolarà el pols a l’hora de “reprimir no només els moviments uigurs violents” sinó aquells que opten per “les vies pacífiques i democràtiques”. L’anàlisi és de Xulio Ríos, director de l’Institut Gallec d’Anàlisi i Documentació Institucional, que ha col·laborat amb Tothi, un professor d’economia de 44 anys. Ríos diu que Tothi no és “ni tan sols independentista uigur, ni encara menys un terrorista”, sinó que la seva aposta és “la coexistència” de les dues identitats i plens drets polítics i lingüístics per a la minoria. De fet, el professor és considerat un moderat, raó per la qual la seva entrada a la presó dinamita qualsevol entesa del règim amb l’ala més moderada del moviment uigur.

La duresa de la pena de l’activista s’ha d’emmarcar necessàriament en la irrupció, sobretot a partir del 2009, de grups i grupuscles violents que actuen a la província de Xinjiang, la nació dels uigurs. Els conflictes no han parat de créixer i Pequín intenta per tots els mitjans diluir la seva forta identitat. L’última ocurrència és la promoció de matrimonis mixtos entre l’ètnia xinesa majoritària i les més minoritàries.

Una província estratègica

Però, a més, Xinjiang és un autèntic caramel, un punt clau en les estratègies econòmiques de la Xina, explica el gallec Ríos. La província, al nord-oest del país, fa frontera, entre d’altres, amb el Pakistan, l’Afganistan, Rússia i Mongòlia, i és vital per al teixit industrial, militar i aeronàutic de la potència asiàtica. Pel seu territori hi passen els importants gaseoductes que van cap al Pròxim Orient i fins i tot disposa de reserves de petroli. Pequín no té cap intenció no només de renunciar a la seva gestió i administració sinó tampoc de deixar d’aplicar mà dura en la repressió de qualsevol moviment que desestabilitzi la regió.

En aquest sentit, Ríos subratlla que la Xina veu amb més recel els uigurs que els tibetans, ja que la lluita d’aquests darrers no té cap connotació violenta.

Així, la cadena perpètua a Tothi és una de les més dures que es recorda en la llarga llista de dissidents represaliats. El desembre del 2009 l’activista i premi Nobel de la pau Liu Xiaobo va ser jutjat i condemnat a onze anys per haver incitat a la subversió del poder de l’estat.

Condicions a la presó

A Tothi ja l’havien arrestat fa uns anys però va ser al mes de gener quan les autoritats el van fer seure al banc dels acusats. Durant mig any l’activista ha estat aïllat a la presó i les dures condicions a què ha estat sotmès aquest temps han deteriorat el seu estat de salut, denuncien els seus advocats. Malgrat que hi ha poques esperances que els jutges siguin benèvols, la defensa va anunciar ahir que recorrerà la sentència. El tribunal acusa el professor d’haver constituït un grup independentista violent “amb vuit membres” i apunta que, des de la pàgina web Uyghur Online -bloquejada a la Xina- i el seu lloc a la universitat, Thoti es va dedicar a “difondre rumors i instigar al separatisme” per la via violenta. Els seus estudiants, però, sempre han negat que utilitzés la tribuna per a fins terroristes.

Tant la Unió Europea com entitats dels drets humans com Amnistia Internacional van titllar la sentència de “vergonyosa”.