L'exèrcit mexicà ataca els grups d'autodefensa contra els càrtels
Set morts en els xocs amb les milícies de camperols a Michoacán
Ciutat De MèxicPoble per poble, diversos grups de civils armats han anat prenent el control aquests últims dies de l'estat mexicà de Michoacán. Conformats per camperols i vilatans farts de les extorsions i assassinats del càrtel de Los Caballeros Templarios, els anomenats grups d'autodefensa han aconseguit els feus del crim organitzat, com Nueva Italia, Coahuayana, Buenavista i Antúnez. Però els AK-47, els fusells semiautomàtics i els automòbils blindats de forma casolana d'aquestes milícies ciutadanes van topar ahir amb un nou front: l'exèrcit mexicà, que va intervenir contra el grup de civils armats i va deixar almenys 7 morts en un tiroteig.
"Si et matessin, o violessin les teves filles per després tornar-les embarassades; t'extorsionessin, visquessis execucions, tot aquest patiment... també t'armaries", explica el doctor Mireles, pediatre i un dels líders d'aquest moviment armat, que ha posat en escac un dels càrtels més perillosos del país.
Aquestes patrulles de ciutadans armats van néixer el febrer de l'any passat a Michoacán, arran d'unes institucions dèbils i l'apogeu dels narcotraficants a l'estat, famós per allotjar grans laboratoris de metamfetamina. Des de llavors, els grups d'autodefensa van començar a convertir-se en una alternativa fiable als policies que fan els ulls grossos davant els càrtels.
Però el govern federal no ha vist amb bons ulls l'ofensiva dels últims dies, en què els també anomenats policies comunitaris s'han desplegat pel centre de l'estat i han pres del control de pobles dominats totalment pel narco. L'executiu d'Enrique Peña Nieto ha decidit enviar tropes de l'exèrcit i d'unitats especials de la policia federal per frenar l'escomesa. L'episodi crític va ser ahir a la nit, quan diversos soldats van intentar desarmar un escamot a Antúnez. Davant la negativa dels autodefenses, van obrir foc i van matar almenys 4 civils, entre ells una nena de 12 anys. Fonts pròximes als vilatans informen que podria haver-hi fins a 14 víctimes.
El doctor Mireles informava ahir que només el Consell d'Autodefenses pot ordenar als seus integrants -uns 10.000 segons fonts del seu comandament- que es desarmin i que ho faran només quan es detinguin els set líders Templarios que dominen la zona.
El fenomen de les autodefenses no és gens nou i fa dècades que està arrelat en diversos pobles de Mèxic. D'ençà de l'aixecament de l'Exèrcit Zapatista d'Alliberament Nacional el 1994 a Chiapas, l'espectre de la guerrilla i del poder camperol va tornar a aparèixer amb força, oblidat des de la mort dels emblemàtics guerrillers Lucio Cabañas i Génaro Vázquez Rojas. L'exemple més directe és la Policia Comunitària de Guerrero, que fa 17 anys que controla pobles de la serra i que es dedica, a part de vigilar, a reeducar i aplicar la justícia basant-se en els valors indígenes. En aquest sistema d'usos i costums, reconegut per la Constitució mexicana, els agents no cobren, són escollits per la comunitat i les seves armes són generalment escopetes de caça.
El descontrol amenaça el govern
Res a veure amb el que s'ha vist aquests dies a Michoacán. Grups d'homes fortament armats, amb el suport passiu de les forces de l'ordre i uniformats amb samarretes que identifiquen el poble d'on vénen. Però aquest descontrol, que fins ara estava deixant en evidència la poca operativitat del govern federal, va acabar-se abans-d'ahir. El secretari de Governació, Miguel Ángel Osorio Chong, va anunciar en roda de premsa que es reforçaria el programa de seguretat a Michoacán amb l'enviament de 1.500 agents federals, deu helicòpters i efectius de l'exèrcit. Uns contingents que a hores d'ara es proposen desarmar aquests grups.
Michoacán va ser l'estat laboratori on l'expresident Felipe Calderón va començar la seva guerra contra el narco el 2006. Mentre Calderón rep ara classes a Harvard com a estudiant becat, l'estat on va néixer fa 51 anys s'ha convertit en un dels més perillosos del món.
